diumenge, 22 de febrer del 2015

Névoa, quinze anys de Fado

Des d'aquest cantinho defado, anem seguint a la Névoa des de fa alguns anys. L'alter ego de la Núria Piferrer va descobrir un bon dia el fado i, com ens passa a tants, s'hi va quedar enganxada. I va aparéixer la Névoa que ja ha gravat des de l'any 2000 diversos cedes de fado, i fins i tot el 2010 un treball discogràfic dedicat a la memòria de la diva del fado Amália Rodrigues en el desè aniversari del seu traspàs.

El fado està present des de fa quinze anys en la vida d'aquesta barcelonina, i ara és moment de celebrar-ho. I ho farà a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper divendres dia 27 de febrer, organitzat pel Cicle de Música Contrabaix, del Baix llobregat.

I ho farà acompanyada del músic Vicenç Solsona. Tots dos han trobat la manera de maridar el fado amb una sonoritat diferent, potser més mediterrània, potser més en clau de jazz. I no només el fado, també alguns estàndards d'aqui i d'allà, aconseguint trobar-se còmodes tan ells dos a l'escenari com els oïdors a les sales.
Aquest maridatge que fa més de quatre anys que dura, i que ha estat presentat a diversos llocs, va tenir el punt àlgid a la sala Jamboree de la plaça Reial de Barcelona.
Aqui us deixo un exemple amb el tema de Chico Buarque, Gente humilde.

Ens veiem a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper divendres!!!!    




Tem certos dias em que eu penso em minha gente
E sinto assim todo o meu peito se apertar
Porque parece que acontece de repente
Como um desejo de eu viver sem me notar
Igual a como quando eu passo no subúrbio
Eu muito bem, vindo de trem de algum lugar
E aí me dá como uma inveja dessa gente
Que vai em frente sem nem ter com quem contar
São casas simples com cadeiras na calçada
E na fachada escrito em cima que é um lar
Pela varanda, flores tristes e baldias
Como a alegria que não tem onde encostar
E aí me dá uma tristeza no meu peito
Feito um despeito de eu não ter como lutar
E eu que não creio, peço a Deus por minha gente
É gente humilde, que vontade de chorar

dimarts, 17 de febrer del 2015

Perspectiva

Aquest és el títol, i aqui veieu la portada del cd de Sandra Correia tan i tan esperat. Diuen que el que es fa esperar és, ha de ser per força, bo.
Ara tot escoltant-lo mentre escric aquestes lletres, l'afirmació que fa el saber popular esdevé certa. Aquest cd, és bo!

I estic content perque la Sandra Correia mereix estar en el lloc cert, i aquest treball discogràfic ajudarà a que això passi.

Encara és aviat per poder valorar aquesta feina amb la dimensió que mereix. Cal fer una immersió, un "mergulho" i assaborir a poc a poc els poetes i les músiques escollides, que fan molt bona impressió. I de tota manera aqui no ens dediquem a fer de "crítics". Ens dediquem a gaudir del fado, dels bons fadistes i a fer-los coneguts aqui a casa nostra.

El fado Menor, dic sempre que dóna una idea força clara de la qualitat del/la fadista, i és per això que us deixo amb aquets Sonhos quebrados que figura en el disc en el número catorzè, poema de Fernando Campos de Castro, que trobem al canal licas79 de youtube, video gravat al Clube de Fado, la casa del guitarrista Mário Pacheco.

Queda aqui el meu agraïment per la dedicatòria que em fa en la còpia que m'ha enviat des de Porto i dir-li que espero ser ben aviat a Portugal i poder gaudir de la seva companyia, del seu Fado i de la seva senzillesa. Obrigado Sandra.


Sonhos quebrados

l.- Fernando Campos de Castro
M.- popular Fado Menor




dimarts, 3 de febrer del 2015

Concert Maria João Moreno

Querido público, queridos amigos,

muy a mi pesar, me veo forzada a comunicaros que he sucumbido a una gripe demoledora, que me obliga a cancelar (posponer!) el concierto del próximo sábado, 7 de febrero.

Me muero de ganas de poder compensaros lo antes posible.

Un abrazo,
Maria João

El proper dissabte al Casino del Centre de l'Hospitalet la cantant Maria João Moreno  ens ofereix un concert de música portuguesa i Fado, acompanyada a la guitarra per Daniel da Silva.


dimarts, 13 de gener del 2015

Fados 12

Del cd que fa la dotzena des que vaig començar a endinsar-me en el món del Fado, em ve de gust escoltar avui a aquesta fadista, Margarida Bessa, de qui fa temps que no parlem en aquest "cantinho"

Aquesta fadista va començar a cantar de manera amateur i a poc a poc va endinsar-se en el fado, i del cert que és una de les veus més ben timbrades que avui podem escoltar. Potser és per aquest motiu que m'agrada, i perque em recorda en alguns fados a la Mª Teresa de Noronha.




Un fado-cançó d'Eduardo Olimpio i Paco Bandeira :

  Fala da mulher sozinha.




Já estou louca de estar só acompanhada de nada
Já estou cheia de ser rua tão corrida, tão pisada
Já estou prenhe de amizade
Tão barriga de saudade


Ai eu ainda um dia irei rasgar a solidão
E nela entrelaçar o olhar duma canção
Chegar ao cume, ao cimo, ao alto
Mais longe e mais além
Mas a saber que sou alguém

Na cidade sou loucura, ou begónia, sou ciúme
Eu que sonhava ser lume, caminho, atalho e lonjura
Não tenho acento na festa
Sou a migalha que resta


O meu obrigado ao blog fadosdofado

dimarts, 6 de gener del 2015

Ovidi Montllor

Aquest any es complirà el vintè aniversari de l'adeu de l'Ovidi Montllor.

Hi ha persones que passen pel nostre camí i deixen petja, nosaltres a vegades els recordem, però també tenim tendència a l'oblit i també de vegades entonem el mea culpa per aquest oblit, que quan es fa conscient ens dol...
l'Ovidi no era sols un gran actor de cinema, també un bon cantador que va musicar els poetes que estimava, i amb una veu fora de qualsevol adjectiu que no fos: Brillant.
Brillant com la seva trajectoria de vida, perque la seva integritat la reconeixen fins i tot  aquells que eren o podien ser blanc de la seva crítica social. Recordo el dia de la seva mort, al cementiri de Les Corts al President de la Generalitat retra-li homenatge.

Recordo el poema M'aclame a tu, del seu admirat Vicent Andrés i Esteller, i tantes altres com De manars i garrotades o La cancó del cansat, que dedicà a Joan Fuster, i les entranyables La Fera ferotge o la Cançó de les balances; però sobretot una que ningú podia escoltar sense llagrimejar: Homenatge a Teresa que aqui us deixo, per recordar-la uns i per descobrir-la uns altres.

Amb el nostre agraïment a qui va ser, i és mestre, i amb la nostra ràvia per aquesta malaltia que ens busca abans d'hora.

 Doncs això Ovidi, gràcies! 
I un agraïment especial pel que va ser el seu company musical, el seu amic Toti Soler.





Homenatge a Teresa.
Veu, Lletra i Música : Ovidi Montllor

Com un record d'infantesa 
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'antomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per TU sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa, 

dimarts, 30 de desembre del 2014

Gisela João

Diu Camané a la presentació del cd de Gisela João que el primer disc de la carrera d'un artista, és quelcom molt important. El tractament que es faci en allò que s'escull, determina un camí, una forma de ser, un punt de partida, una mostra d'allò que som.

Després ja vindran els crítics per dir-hi la seva, per escriure els "tòpics" que se solen escriure, normalment per quedar bé. Els "típics-tòpics" de "és aqui on està el nou fado" "ella reinventa el fado" "té una gran amplitud emocional"...i coses per l'estil és el que acostumem a llegir.

Jo com que no en sóc, de crític, em limito a dir que sempre que he escoltat la Gisela en directe, m'ha emocionat, i amb aquest cd de presentació em continua emocionant. Trobo la composició del disc molt encertada, més enllà del nivell dels instruments, que no veig que es limitin a acompanyar la fadista, i que en el meu mode d'entendre queden a un nivell massa alt.

I la veritat és que costa decidir-se per quin tema he de posar aqui al blog, encara que del tema que escollim, podem passar als altres... si voleu.

Antigamente
Lletra.- Manuel de Almeida
Música popular (fado Corrido)