diumenge, 30 de novembre del 2008

Já falta pouco



Falten pocs dies per anar cap a Lisboa.
Sempre em ve de gust anar-hi, però cada cop més, cada cop sento que tinc més necessitat d`anar-hi.

L'explicació: un "coctail " format pels amics que hi tinc, les nits de Fado, l'encant dels seus barris, la lluminositat, les imatges des dels seus turons, i els nous amics que coneixeré, aquests amics encara desconeguts i que gràcies al Fado i les tecnologies, ara ens podrem donar aquesta abraçada tantes vegades escrita.


A Tia Macheta, enviou-me um dia umas imagens do bairro da Mouraria. Tratava-se de um power-point feito por Jotaeme -a quem não conheço- e gostei de ver essas imagens enquanto ouvia a Amália cantar Ai Mouraria.

Agora que vou voltar p'ra lá, recordei-me desse power-point e converti-o em vídeo para editar no blog.

O meu agradecimento ao autor e a Tia Macheta por ter-me-o enviado.

(Sei que há muitos erros nessas linhas e peço perdão por isso)


Ai Mouraria


dimecres, 26 de novembre del 2008

Roberta Miranda

Que el Fado és cantat per molta gent i arreu del món , és una cosa sabuda.
I quan vaig començar a endinçar-me en el Fado vaig constatar-ho. Del Japó, de Catalunya, de Rumania, d'Espanya, del Brasil... he trobat cantadeiras -sobretot- que no han pogut resistir-se a cantar el Fado.

Malgrat que el Fado és, eminentment, l'expressió del ànima del poble portuguès, i és cantat majoritariament per portuguesos/as, també és ben cert -com deia Amàlia- que..... el Fado és saber que no es pot lluitar contra allò que tenim. Fado és allò que no podem canviar. És preguntar "per què i no saber el perquè. És no deixar de preguntar-se mai i al mateix temps saber que no hi ha resposta....

I això ho sabem i ho compartim molta gent arreu del món.

Avui sentirem una cantant brasilera que s'ha atrevit a cantar fados amb aquest seu peculiar accent portuguès do além do Atlántico.
Parlo de la Roberta Miranda. Cliqueu aquest enllaç per veure el seu lloc web.
Va gravar el 2001 el CD Tudo isto é Fado amb un recull de clàssics i en homenatge a Amàlia Rodrigues.

amb lletra de Armando Vieira Pinto
i música d'Alfredo Marceneiro *fado cravo*

Maldição

Que destino, ou maldição
Manda em nós, meu coração?
Um do outro assim perdido;
Somos dois gritos calados
Dois fados desencontrados
Dois amantes desunidos

Por ti sofro e vou morrendo
Não te encontro, nem te entendo / Amo e odeio sem razão
Coração... quando te cansas
Das nossas mortas esperanças / Quando paras, coração?

Nesta luta, esta agonia
Canto e choro de alegria
Sou feliz e desgraçada;
Que sina a tua, meu peito
Que nunca estás satisfeito
Que dás tudo... e não tens nada

Na gelada solidão
Que tu me dás coração / Não há vida nem há morte
É lucidez, desatino
De ler no próprio destino / Sem poder mudar-lhe a sorte

diumenge, 23 de novembre del 2008

Fa un any



Hi ha poemes que commouen només de llegir-los. Hi connectem.
Adquireixen una altra dimensió quan algú els canta i llavors et "toquen" una mica més.
I quan ens falta algú, quan algú que estimem se'ns en va el poema ens visita. I no hi podem fer res: el poema i qui ens ha deixat ja caminen junts. Esdevenen indestriables.
Això em passa, Elena, amb el poema Res no és mesquí, d'en Joan Salvat Papasseit, i el teu record: que són indestriables.
Avui que fa un any que vas marxar, sense que ningú ho entengués, et volia parlar d'això i que ho sabessis. Naveguem junts amb el poema.
No és pas cap homenatge, ni tan sols un recordatori en l'aniversari de la teva partida, perquè sempre hi ets. Ningú no se'n va del tot mentre quedi algú que el recordi. I si això és veritat -que ho és- tu encara no te n'has anat.



Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
agraeixo la col·laboració dels amics Álex i Rita, la seva ajuda en la traducció
NADA É MESQUINHO

Nada é mesquinho
nem nenhuma hora agreste
nem é obscura a ventura da noite.
E o orvalho é claro
que o sol sai e se enfeitiça
e tem deleite do banho:
que se espelha a cama de toda coisa feita.

Nada é mesquinho,
e tudo rico como o vinho e a bochecha tostada.
E a onda do mar sempre ri,
Primavera de Inverno – Primavera de verão.
E tudo é Primavera:
e toda a folha eternamente verde.

Nada é mesquinho,
porque os dias não passam;
e não chega a morte nem sendo demandada.
E se a demandaram dissimula-vos uma cova
porque para voltar a nascer precisam de morrer.
E nunca somos um pranto
mas sim um sorriso fino
que se dispersa como gomos de laranja.
Nada é mesquinho,
porque a canção canta em cada cisco de coisa.
-Hoje, amanhã e ontem
desfolhar-se-á uma rosa:
e à virgem mais jovem vir-lhe-á leite ao peito.

dijous, 20 de novembre del 2008

Haikus II



Tinc un amic que escriu. També tinc altres amics que cantem i fan altres coses que m'agraden. I jo en gaudeixo. Tinc sort de tenir aquests amics. El meu amic -el qui escriu- es diu Álex i ara viu a Lisboa, i escriu molt bé. Els seus contes curts són realment bons. Jo els en dic de les pedres que parlen. Bé millor de les estàtues que parlen. Però no només estàtues. Bé, el cas és que els texts són nets, frescos, irònics, ben estructurats -malgrat algú digui que tenen massa història-, i crec que el dia que estiguin editats en un llibre, segur que serà d'aquells que el llegeixes tot d'una.

Una altra especialitat seva són els Haikus, uns haikus que ja són de tot l'any com bé diu ell. Jo dic que els haikus són estat d'ànim, pensaments que sorgeixen de sobte i que ens expliquen fins i tot a nosaltres mateixos una mica com som.

En faig una tria personal, els que després d'una primera lectura m'han atrapat més. Un altre dia en llegirem d'altres. Va per davant la presentació de l'autor i les meves felicitacions.





Prefacio

Según la tradición japonesa, los haikus se agrupaban según las cuatro estaciones del año. En cada uno de ellos se suele encontrar una palabra clave, denominada kigo, que ubica el poema en una de las cuatro estaciones. Los continuos cambios climáticos a los que nos vemos sometidos en nuestros días han provocado que muchos ya no distingan la primavera del otoño. Las promesas en Kioto para intentar paliar la situación con un protocolo no causaron el efecto esperado. Ante tal preocupante hecho, me he decidido por facilitar la vida al lector escribiendo haikus para todo el año. Para que, pese a que el sol abrase en invierno y la nieve congele el verano, los versos no se diluyan y las cabezas no se apaguen. Porque, aunque algunos quisieran, la intemporalidad de sus paisajes no lo permite.

Alejandro Gordet






1 Calles estrechas
con sábanas tendidas.

La lluvia arrecia.



2 Palomas sucias
que esconden sus nidos:

manjar de guerra


3 Indio dormido,
empresario despierto,
un pueblo menos.




11 Gorrión suicida
que se corta las alas

para ser libre.



12 La caravana
de burros sin carrozas

no pierde el paso.



18
Ojos cerrados
en la noche abierta
sobran estrellas.



23 A veces bebo
infusiones de loto.

Eso me cuentan.




24 El gato mía,
el caballo relincha,

el hombre calla.







41 Niños que juegan
a coser las pelotas

de los magnates

diumenge, 16 de novembre del 2008

Uma outra selecção



Se eu a viesse numa loja .....o compraria. Com certeza

divendres, 14 de novembre del 2008

Pedro e Ricardo

Molt abans de veure la malaguanyada película Fados d'en Carlos Saura, vaig tenir l'ocasió de veure dins del programa de "La Mar de Músicas" a Cartagena l'espectacle "Casa de Fados". Era el Juliol de 2007.
L'espectacle tenia inclòs un recital de Carlos do Carmo entre dos blocs del que és en si l'escena del film amb aquest nom, i amb la intervenció d'una colla de fadistes, amb majúscules, que van aconseguir que el Fado surgís davant d'un públic entregat, la gran majoria del qual desconeixia què és el Fado.
I malgrat aquest desconeixement l'espectacle va congregar més de mil persones. En un escenari -El Auditorio Parque Torres- totalment ple que els organitzadors van haver d'utilitzar en veure que el lloc on de primer s'havia de fer el concert se'ls feia petit davant la demanda del públic. El nou espai era sis vegades més gran que l'inicialment previst.

Es pot dir, doncs, que el fado té tirada. Un no comprèn de cap manera que no hi hagi una programació de Fado a Barcelona, posem per cas, on n'estic convençut l'èxit estaria assegurat.

Però no ens apartem del tema que avui tractem.
I no entrarem a valorar la part de l'espectacle que fou el concert de C. do Carmo.
Parlem dels veterans i joves fadistes que aquella nit ens van regalar l'escena de la película Casa de Fados, dels guitarristes José Luís Nobre i Pedro Castro del violiste Jaime Santos júnior i del baixiste el mític Joel Pina que a part de guitarrades, van acompanyar magistralment a Vicente da Câmara, Ana Sofia Varela, Tânia Oléiro, Margarida Bessa, Pedro Moutinho i Ricardo Ribeiro.



Avui escoltem la part final de l'espectacle, una desgarrada amb Ricardo Ribeiro i Pedro Moutinho, amb un Fado Lopes i un poema de Carlos Conde.















 FAMA DE ALFAMA


Não tenham medo da fama
De Alfama mal afamada
A fama ás vezes difama
Gente boa, gente honrada

Fadistas venham comigo / Ouvir o fado vadio
E cantar ao desafio / Num castiço bairro antigo

Vamos lá, como eu lhes digo / E hão-de ver de madrugada
Como foi boa a noitada / No velho bairro de Alfama
Não tenham medo da fama
De Alfama mal afamada

Eu sei que o mundo falava / Mas por certo, com maldade
Pois nem sempre era verdade / Aquilo que se contava

Muita gente ali, levava / Vida sã e sossegada
Sob uma fama malvada / Que a salpicava de lama
A fama ás vezes difa

ente boa, gente honrada

dijous, 6 de novembre del 2008

Lisboa al llibre Guinnes dels Rècords

Les cançons tenen temàtiques de tota mena. Es canta majoritàriament a l'amor -el gran tema-, però també a les persones, als llocs... a les ciutats. París, Roma, Nova York, Barcelona, tantes altres que no recordo ara però que segur que llegint això us en recordareu d'alguna cançó que canti a una ciutat.

N'hi ha una, però, que es canta i recanta -ho constato un cop m'he endinsat en el món del Fado- a tort i a dret. Una que sense adonar-nos-en està en multitud de cançons i fados. Com la cosa més normal. I ni ens n'adonem.

Però això no li ha passat desapercebut a algunes persones, entre les quals el senyor Vítor Duarte Marceneiro.


Nét del que fou gran fadista Alfredo Marceneiro i fill del també fadista Alfredo Duarte Júnior, el senyor Vítor Duarte ha engegat una campanya per tal que Lisboa sigui inscrita al Llibre Guinnes dels Rècords com a ciutat més cantada.

Un servidor està ben convençut de la certesa d'aquesta qüestió. I com jo molta altra gent.




Però, a més, l'amic Vítor en té les proves. Ha iniciat un recull de dades de tots els poemes cantats que fan referència a Lisboa. De primer fados, cançons després, en portuguès, en altres llengües.... i també que parlen dels barris que conformen la ciutat. Tot plegat, crec recordar haver llegit en algun lloc que la llista de cançons que parlen de Lisboa i ja recollides per en Vítor ultrapassa el miler ben llarg.

Aquesta ingent tasca de recopilació, la du a terme l'amic Vítor Duarte, home de lletres, investigador i gran divulgador del fado a través d'un magnífic blog que no podeu deixar de visitar:

http://lisboanoguiness.blogs.sapo.pt/

Per a mi i moltíssima gent és un blog de referència, per la gran quantitat d'nformació de tota mena que conté. Estic ben convençut que l'adreça d'aquest blog és a la llista de "favorits" de molts navegadors.

Des d'aquest modest espai, li dono tot el meu suport a la seva tasca per tal que ben aviat poguem veure el nom de Lisboa en aquest guinnesworldrecords .

Endavant estimat Vítor amb aquesta tasca.

Adiante caro Vítor com essa tarefa