diumenge, 18 de maig de 2008

Alfredo Marceneiro

Que puc dir jo d'Alfredo Marceneiro. La seva biografia ha estat escrita, reescrita, copiada una i mil vegades. A mi només em toca dir el que em passa quan el sento que és senzillament el desig d'haver pogut veure'l cantar. Malhauradament això ja no és possible i ens hem de conformar amb els pocs videos i gravacions que hi ha. M'agrada tot el que he sentit de Ti Alfredo i alhora d'escollir el fado per aquest post, he escollit Moinho desmantelado. Amb lletra de H. Rego i música popular, aquest poema fa un homenatge a les coses que ara ja no ens fan servei, però que abans ens n'han donat tant i tanta vida. Ens parla de la manca de gratitud que tenim per les coses que ja no ens sembla necessitar. Dono les gràcies a fadista per haver-me fet arribar la lletra, i tantes altres coses des de Portugal. Només espero poder agrair-li-ho ben aviat a Lisboa en una Casa de Fado i al voltant d'una taula amb un bon jantar e bom vinho. Gràcies Ofélia.

Moinho desmantelado
letra. H. Rego música: popular
Moinho desmantelado pelo tempo derruido tu representas a dor deste meu peito dorido. É grande a tua desgraça ao dizê-lo sinto pejo porque em ti apenas vejo a miseranda carcaça perdeste de todo a graça heróica do teu passado hoje ao ver-te assim mudado minha alma chora e descrê e quem te viu e quem te vê Moinho desmantelado. Moinho, pombo da serra que triste fim tu tiveste alvas farinhas moeste pr'ó povo da tua terra hoje a dor em ti se encerra foste votado ao olvido foi-se o constante gemido dessas mós trabalhadoras doce amante das lavouras pelo tempo derruido. Finalizas tua vida em fundas melancolias ás tristes aves sombrias hoje serves de dormida no teu seio dás guarida ao horrendo malfeitor tudo em ti causa pavor é bem triste a tua sorte sombria estátua da morte tu representas a dor. Junto de ti eu nasci óh meu saudoso moinho e do meu terno avozinho quantas histórias ouvi agora tudo perdi sou pela dor evadido e pelo mundo esquecido moinho que crueldade, és o espelho da saudade deste meu peito dorido.
(en vermell, paraules que la dicció del fadista no permet que s'entenguin perfectament)