divendres, 31 d’octubre del 2008

Zé Manuel Barreto


El febrer d'aquest any vam anar a Lisboa a visitar la nostra estimada professora Rita i al seu namorado Álex. Hi vam anar la Natacha, la Veerle i jo. L'Evelyn i la Toni no hi van anar per motius diversos. Queda pendent un altre viatge TOTS!

No cal dir que el viatge va estar sensacional. Estar-nos a ca la Rita i l'Álex amb l'hospitalitat pròpia de la gent de Portugal, la seva companyia, i el fet d'estar i sentir-nos a Lisboa... Sensacional.

La cirera del pastís: una nit tots junts i també amb en Paulo i la Isabel a Mesa de Frades. E fomos ao Fado.

I vam veure i escoltar la Tânia Oleiro a qui ja coneixia i havia vist l'any passat a Cartagena dins del programa de la Mar de Músicas.

Però també vaig sentir per primer cop un fadista que no havia sentit mai -com n'hi ha tants- i que em va agradar força.

En aquell moment no en sabia el nom. Ha estat fa molt poquet que tot passejant pel Youtube l'he "redescobert" i n'he conegut el nom: José Manuel Barreto.


Després i gràcies -una vegada més- a l'amic de Porto, en Fernando Batista, he tingut el plaer de tornar a escoltar-lo, i vull compartir amb tots vosaltres un tastet del seu Fado.
El poema Dádiva, amb lletra de Teresa Tarouca i música de Armando Machado *Fado Santa Luzia*.

La lletra, com no, extreta del bloc fadosdofado.

Obrigado a tots


Se eu morrer a descansar
Eu peço a deus, a cantar
Que me deixe adormecer;
Mas se vir o teu olhar
Eu peço a Deus p'ra esperar
E não me deixar morrer

Põe a tua mão na minha
Olha p'ra mim e caminha / Quero ser a tua luz
Quero seguir os teus passos
Dar-te o meu corpo em abraços / E levar a tua cruz

Põe no teu olhar a esperança
Faz de mim, nova criança / Acende o luar no céu
Põe a tua mão na minha
Sorri p'ra mim e caminha / Que o teu caminho é o meu