dimarts, 1 de setembre del 2009

Evocação


Un dels primers fados que vaig escoltar d'en Fernando Farinha, va ser aquest "Evocação" en el qual fa referência a la seva infantesa i la seva relació amb el Fado. Ell n´`es l'autor de la lletra.
En aquell molts dels noms als quals fa esment la lletra, no els coneixia, i tot i això em feia -i encara ara- posar la "pell de gallina" quan l'escoltava.
És un homenatge, aquest fado, i una mostra de gratitut cap aquells que et marquen la vida, amb aquells que formen part de la teva infantesa i de la teva formació.
Fa temps que volia posar-lo al blog, i no ha pogut ser fins ara perque m'ha costat un poquet fer la transcripció de la lletra -encara el meu português és molt "fraquinho"- He aprofitat aquests dies de vacances per pulir tot el que pogut la lletra d'aquest "Evocação". Suposo que hi ha errades, segur! i espero que els amics de Portugal que s'acosten al blog m'ajudin a pulir la lletra en els seus comentaris.
La admirada i benvolguda editora del blog Fadocravo va publicar el 10 de Juliol aquest mateix fado, en una versió de "fado corrido". La que aqui escoltem és un pèl diferent i cantada en directe.

Estou certo que a minha amiga "fadista" vai-me ajudar nesta dúvida que tenho sobre a música deste fado!
Obrigadíssimo



Evocação

De pequeno comecei
A cantar por todo o lado,
Bem cedo me acostumei
A saber o que é o Fado.

Fadistas que deram brado
Tive o prazer de escutar,
A sério, não a brincar,
Como fazem os de agora,
E sem querer bendigo a hora / Em que aprendi a cantar.

Proença, Maria Emília,
José Tovar, Vianinha,
Filipe Pinto e a Ercília,
Que no Fado foi Rainha

Marceneiro alfacinha,
Mais vibrante e fadistão,
O Calisto o Refilão,
Campos, Varela, Porfírio,
Nomes que foram delírio / Dentro da nossa canção.

Armandinho virtuoso
Da guitarra portuguesa,
Lucília, Berta Cardoso,
Estrelas de enorme grandeza

Hermínia foi com certeza
A mais castiça e bairrista,
Amália foi a estilista
Que ao mundo o Fado levou,
E em letras d’oiro marcou /Uma geração fadista.

Todos no fado agradaram
Sem vaidades, sem desdem
E nem sequer precissaram
De copiar em alguém.

Do que ficou para além
Só me resta por herança,
Esta saudosa lembrança
Desses tempos que eu vivi,
E dos fadistas que eu vi /Nos meus tempos de criança.