dijous, 9 de setembre del 2010

Maria da Fé


Cantaré... fins que la veu em faci mal
per cantar, cantar sempre el meu fado
com l'au que tan alt vola
i és lliure de cantar a qualsevol lloc.

Cantaré... fins que la veu em faci mal
al meu país, a la meva terra, a la meva gent
a la "saudade", a la tristesa que fa mal
a l'amor del qui estima i mor lluny.

Cantaré... fins que la veu em faci mal
a l'amor, a la pau plena d'esperança
al somriure, i a l'alegria del nen
cantaré...fins que la veu em faci mal.

Aquesta és una traducció del fado que avui sentirem, cantat per la Maria da Fé, fadista nascuda a Porto i amb més de cinquanta anys cantant el Fado.

"...cantaré al meu país, a la meva terra, a la meva gent"

Per aquests versos m'ha semblat oportú dur avui aqui aquest fado, celebrant la propera Diada Nacional de Catalunya el proper dissabte dia 11 de Setembre. Seguim i seguirem cantant al nostre país, si cal fins que ens faci mal la veu, si cal fins que ens faci mal l'ànima

"...com l'au que tan alt vola
i és llire de cantar a qualsevol lloc"

Até que a voz me doa

José Luís Gordo / Fontes Rocha
Repertório de Maria da Fé

Cantarei... até que a voz me doa
P'ra cantar, cantar sempre o meu fado
Como a ave que tão alto voa
E é livre de cantar em qualquer lado;
Cantarei... até que a voz me doa

Cantarei... até que a voz me doa
Ao meu país, á minha terra, á minha gente
Á saudade e á tristeza que magoa
Ao amor de quem ama e morre ausente;
Cantarei... até que a voz me doa

Cantarei... até que a voz me doa
Ao amor e á paz cheia de esperança
Ao sorriso e á alegria da criança
Cantarei... até que a voz me doa
Cantarei... até que a voz me doa

els meus agraïments als amics fadosdofado
i a TURKKNCL