dimecres, 9 d’abril del 2014

Els caminhos de Nuno de Aguiar

Sento una especial predilecció per aquest fadista que he vist cantar, crec, tots els cops que he anat a Lisboa.
La seva senzillesa i naturalitat, així com l'absència de divisme, el confirmen com un d'aquells que donen i reben del Fado allò que cal. Ni més ni menys. Sem tirar nem pôr.
 
La darrera vegada el vaig veure a Nini da rua Manuel de Melo a Lisboa i després de més de 60 anys amb això del fado, el vaig trobar amb la mateixa força de sempre, amb les mateixes ganes de explicar-nos les històries que el fado conta, amb aquell mestratge i seguretat que només es té quan has transitat tant de temps per aquest viaranys.
Del canal 4FadoLisbon, un Mouraria, des de A Nini, una casa que és ja un referent fadista. Caminhos da vida.
poema de Clemente José Pereira
música popular Fado Mouraria
Caminhos que caminhei
Tantas saudades me dás
Por saber que já não posso
Agora voltar atrás.
Quando se é 'inda menino
Vive-se preso à ideia
Que o mundo que nos rodeia
É de quem é pequenino.
A brincar com o destino
Não lembramos horas más
Se tudo o que nos apraz
Vive nos passos que dei
Caminhos que caminhei
Tantas saudades me dás.
Tanto a vida nos seduz
Que em criança achamos graça
Até à nuvem que passa
P'ra roubar ao Sol a luz.
Mas como a idade traduz
Tudo quanto ela é capaz
Vejo que ela me faz
Viver outro viver nosso
Por saber que já não posso
Agora voltar atrás