Ben trista la sort del meu amic, que va lluitar tant contra la idea de la mort, de la seva pròpia mort. Un dels fadistes més admirat per mi, un d'aquells que sempre vols escoltar en directe en cada retorn a Lisboa. I ja no podrà ser, perque un maleït dia de febrer ens va deixar. Trista la sort...
També, en moments com aquests de record dels que ens han deixat, és que es fa evident allò de la Saudade. De la nostàlgia dels qui estimem, dels llocs que hem conegut, també dels que imaginem encara que no els haguem vist, ni estat, ni sentit. Per això crec entendre què és la Saudade.
Tants cops he escoltat al Ze Manuel, tants cops hi he parlat que em sembla estar en sintonia en tot allò que em deia, en tot el que sentia i volia expressar, en totes les contradiccions del món fadista. Perque el fado són sentiments, històries de la vida cantades, contades, però també sentides.
Jo sé on ets ara, i no és en el més enllà, estàs en el cor, en el cap i en la veu de tots els qui cantarolem els teus fados.
João Ferreira Rosa va compondre aquest poema i el cantava en la música del Fado Cravo d'Alfredo Marceneiro. A tu admirat Ze te'l vaig sentir cantar amb una altra música, la del Fado Maria Rita d'Armando Machado. Dues músiques i una expressió de sentiments.
Seguirem cantarolant les teves músiques, els teus Fados. Sempre!
Triste sorte
João Ferreira Rosa / A Machado (Fado Maria Rita)
/ Alfredo Duarte (Fado Cravo)
Ando na vida à procura
Duma noite menos escura
Que traga luar do céu;
Duma noite menos fria
Em que não sinta a agonia
Dum dia a mais que morreu
Vou cantando amargurado / Mais um fado e outro fado
Que fale do fado meu
Meu destino assim cantado / Jamais pode ser mudado
Porque do fado sou eu
Ser fadista, é triste sorte
Que nos faz pensar na morte / E em tudo que em nós morreu
Andar na vida à procura
Duma noite menos escura / Que traga luar do céu
Ando na vida à procura
Duma noite menos escura
Que traga luar do céu;
Duma noite menos fria
Em que não sinta a agonia
Dum dia a mais que morreu
Vou cantando amargurado / Mais um fado e outro fado
Que fale do fado meu
Meu destino assim cantado / Jamais pode ser mudado
Porque do fado sou eu
Ser fadista, é triste sorte
Que nos faz pensar na morte / E em tudo que em nós morreu
Andar na vida à procura
Duma noite menos escura / Que traga luar do céu
Fado Cravo
Obrigado a FadoTV
Obrigado a MikeFadoEtc
Obrigado a Fadosdofado
