Sembla que el fred s'ha ensenyorit de tot, deixant l'estiu i el temps de màniga curta una mica arraconats a l'espera de la propera primavera.
El fred, en aquestes nits on passejar pels carrerons d'Alfama, a vegades et convida a entrar al Bela o a la Tasca do Chico per escoltar el Fado, i molts cops tenim la sort que aquest mateix fred ha convidat a entrar-hi també a algun dels bons fadistes que es mouen per aquesta Lisboa de la que sempre sentim saudade.
La Raquel Tavares és el rostre del calendari d'aquest mes de novembre, d'aquest mes que preludia l'acabament de l'any. I de la Raquel, hem escollit una fado musicat cantat en dues versions: amb la pròpia del fado que va cantar en la festa dedicada a la consecució del fado en ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat -tot i que ens apareix un contrabaix- i l'altra aconpanyada per Pedro Joia, aquest excelentíssim guitarrista, i únicament a la guitarra. Una versió una mica aflamencada que no desmereix per res el sentit que el fado dóna a aquest poema de João Dias.
Deste-me um beijo e vivi, amb música de fado Tradicional *Fado Cravo* d'Alfredo Marceneiro
Novembre, Noviembre, Novembro
Deste-me um beijo e vivi.
Deste-me um beijo e vivi
Na força que veio de ti
Encontrei a fé perdida
Negando o barro e o mito
O meu corpo feito grito
Pediu à vida mais vida
Acontecemos um só
Sob a luz do mesmo sol / Cores do mesmo matiz
Razões duma só razão
Pedaços do mesmo chão / Troncos da mesma raiz
Dá-me as carícias mais gratas
Das tuas mãos regressadas / Vindas do fundo tempo
Mil madrugadas esperei
Presença viva te sei / Amor com força de vento
E o meu corpo feito grito
Teve força de granito / Força que veio de ti
Encontrei a fé perdida
Pedi à vida mais vida / Deste-me um beijo e vivi.
