Ovidi Montllor

Aquest any es complirà el vintè aniversari de l'adeu de l'Ovidi Montllor.

Hi ha persones que passen pel nostre camí i deixen petja, nosaltres a vegades els recordem, però també tenim tendència a l'oblit i també de vegades entonem el mea culpa per aquest oblit, que quan es fa conscient ens dol...

l'Ovidi no era sols un gran actor de cinema, també un bon cantador que va musicar els poetes que estimava, i amb una veu fora de qualsevol adjectiu que no fos: Brillant.

Brillant com la seva trajectoria de vida, perque la seva integritat la reconeixen fins i tot  aquells que eren o podien ser blanc de la seva crítica social. Recordo el dia de la seva mort, al cementiri de Les Corts al President de la Generalitat retra-li homenatge.

Recordo el poema M'aclame a tu, del seu admirat Vicent Andrés i Esteller, i tantes altres com De manars i garrotades o La cancó del cansat, que dedicà a Joan Fuster, i les entranyables La Fera ferotge o la Cançó de les balances; però sobretot una que ningú podia escoltar sense llagrimejar: Homenatge a Teresa que aqui us deixo, per recordar-la uns i per descobrir-la uns altres.

Amb el nostre agraïment a qui va ser, i és mestre, i amb la nostra ràvia per aquesta malaltia que ens busca abans d'hora.

 Doncs això Ovidi, gràcies! 

I un agraïment especial pel que va ser el seu company musical, el seu amic Toti Soler.

Homenatge a Teresa.

Veu, Lletra i Música : Ovidi Montllor

Com un record d'infantesa 

sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'antomia.
Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.
Ara de gran comprenc
Tot el que per TU sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,