Tants dies sense passar per aqui... Sempre hi ha alguna cosa que passa per davant dels bons moments, d'aquells que haurien de passar per davant de tot. Avui he escrit al meu amic Vasco Almeida a qui fa tant de temps que no veig ni hi parlo, i m'he adonat de la saudade d'allò que hem viscut a les nits fadistes de Lisboa. De la gent, dels músics i cantadors i cantadores. i ja estic pensant i mirant el calendari per tornar el més aviat possible. M'ho prometo un cop i un altre i acostumo a complir les promeses.