![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQzjGiWd81LZa4EX5IcLv0rALoZAHQYcyQS6S8U5VJLVNbRVecueUjbefmpulWBWTUZd_EMcTbWQXl_mlTJn8SVwv_4p7xKNv3bmQHuem5XyX6pp8Lm7Nxcjqcoby8uCncNgkXgQQ_Oyc/s200/Rodrigo+Costa+F%C3%A9lix+3.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuWy8yUEDVVErG7sL9ZOvdIammNClu8tC9YXanyvTqipSFUSG8fhjJNLD2J-HKAh50qVVox_Il0GsA-0j8VkY7Hge2-lniGEL1o3-4a0xX5aaxvbWkwhJ6xgL9Fb5saev1mQpPc3hkaBU/s200/RodrigoCF.jpg)
El poema que sentirem és de Manuel de Andrade i està cantat amb la música de Fado Bailado d'Alfredo Marceneiro. Tota una declaració de principis...
Mans obertes, mans que dónen/les meves mans són així/
les vas veure obertes en arribar/ i obertes han de quedar/
Quan tu moris amb mi./
Quan marxi no sentiré/ res més de quan vaig arribar/
les meves mans quan les vaig mostrar/ venien obertes i sé/
que obertes han de quedar/
Mai les vaig juntar per resar/ ni mai les vaig alçar als cels/
les mevs mans, són mans de donar/no saben estimar ni esperar/
ni tan sols dir adéu/
Quan marxi no duré/ res teu marxant amb mi/
aniré amb les mans obertes/ no tindré mai el passat/
les meves mans són així.
les vas veure obertes en arribar/ i obertes han de quedar/
Quan tu moris amb mi./
Quan marxi no sentiré/ res més de quan vaig arribar/
les meves mans quan les vaig mostrar/ venien obertes i sé/
que obertes han de quedar/
Mai les vaig juntar per resar/ ni mai les vaig alçar als cels/
les mevs mans, són mans de donar/no saben estimar ni esperar/
ni tan sols dir adéu/
Quan marxi no duré/ res teu marxant amb mi/
aniré amb les mans obertes/ no tindré mai el passat/
les meves mans són així.
As minhas mãos
Manuel de Andrade / Alfredo Duarte *fado bailado*Repertório de António Melo Correia
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuBPofBZN-iAsV0KQtlE9uWdnhB1lUCdwm3_LyV0_rXyeISftx-cV3ISfHl97h4baSRVeoFLH9nlambkk55UgNlcKhFwbSAHkezh30iPeGg58HrhNcEaO45JX22EOJXgi_J_KffNS_fOQ/s200/Rodrigo+Costa+F%C3%A9lix+2.jpg)
Mãos abertas mãos de dar
As minha mãos são assim;
Viste-as abertas chegar
E abertas hão-de ficar
Quando tu morreres em mim
Ao partir não sentirei / Nada mais do que ao chegar
Minhas mãos, quando as mostrei / Vinham abertas e sei
Que abertas hão-de ficar
Nunca as juntei para rezar / Nem nunca as ergui aos céus
Minhas mãos, são mãos de dar / Não sabem querer nem esperar
Nem sequer dizer adeus
Ao partir não levarei / Nada teu, partindo em mim
De mãos abertas irei / Passado nunca o terei
As minha mãos são assim.
la lletra extreta del blog http://fadosdofado.blogspot.com/