Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris martinho da vila. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris martinho da vila. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de novembre del 2012

Menina e moça

Sento una debilitat gran per aquelles lletres que canten a la ciutat de la llum, que canten a la ciutat bressol del Fado.
Ary dos Santos

José Carlos Ary dos Santos, poeta d'una enorme sensibilitat, ha escrit diversos poemes que ens parlen de la nostra vella y bella Lisboa.

Musicat per Paulo de Carvalho, us deixo amb aquesta versió d'en Martinho da Vila i la seva veu tan especial... ah! i de propina O homen das castanhas, una imatge que et fa sentir a Lisboa. Si tanqueu els ulls sentireu la flaire de les castanyes i del fum que puja cap al cel cendrós de l'hivern de Lisboa

Lisboa menina e moça.





Martinho da Vila
Ary dos Santos / Paulo de Carvalho


No Castelo ponho um cotovelo
Em Alfama descanso o olhar
E assim desfaço o novelo d
e azul e mar
À Ribeira encosto a cabeça
Almofada da cama do Tejo
Com lençóis bordados á pressa

na cambraia dum beijo

Lisboa menina e moça... m
enina
Da luz que os meus olhos vêm... t
ão pura
Teus seios são as colinas... v
arina
Pregão que me traz à porta... t
ernura
Cidade a ponto-luz... b
ordada
Toalha á beira-mar... e
stendida
Lisboa menina e moça... a
mada
Cidade mulher da minha vida


No Terreiro eu passo por ti
Mas na Graça eu vejo-te nua
Quando um pombo te olha, sorri,
és mulher da rua
E no bairro mais alto do sonho
Ponho um fado que soube inventar
Aguardente de vida e medronho,

que me faz cantar

Lisboa no meu amor.. deitada
Cidade por minhas mãos... d
espida
Lisboa menina e moça... a
mada
Cidade mulher da minha vida.


Lletra extreta del blog amic fadosdofado