divendres, 22 de maig del 2015

El viatge s'ho val

Finalment ja està decidit. Diumenge en un vol matiner, aniré a Porto a passar uns dies ben aprofitats.
A més de retrobar els amics que hi tinc, espero estar a la presentació a la Casa da Música de dos excel·lents fadistas que admiro: en Carlos Leitão i la Sandra Correia

De Carlos Leitão espero poder escoltar, a més dels fados tradicionals que li conec, els fados del qual ell n'és l'autor del seu cd Do Quarto (2013)
que conec poc.

De Sandra espero allò que ella dóna al Fado: Tot. Per a mi és un referent d'aquesta música, o més ben dit, d'aquesta expressió de sentiments que ultrapassa el terme "música"







Voltaste

Joaquim Pimentel


 


Voltaste, ainda bem que voltaste
As saudades que eu sentia não podes avaliar
Voltaste, e á minha vida vazia
Voltou aquela alegria que só tu lhe sabes dar

Voltaste, ainda bem que voltaste
Embora saiba que vou sofrer o que já sofri
Cansei, cansei de chorar sózinha
Antes mentiras contigo do que verdades sem ti

Voltaste, que coisa mais singular
Eu quase não sei cantar se tu não estás a meu lado
Voltaste, já não me queixo nem grito
És o verso mais bonito dêste meu fado acabado

Voltaste, ainda bem que voltaste
O passado é passado, para quê lembrar agora
Voltaste, quero lá saber da vida
Quando dormes a meu lado, a vida dorme lá fora


******************************************************************
Corpo Interdito

Fernando Campos de Castro
Alfredo Marceneiro *Fado Cravo*





Das coisas que não vivi,
e do mais que não senti,
tenho saudades violentas.
Ando tão longe de mim
que este silêncio sem fim
é maior quando te ausentas.

Da boca que en vão sonhei
e dos beijos que não dei
tenho um gosto de abandono,
um travo que me tortura
e que acendeu de loucura
cada estrela do meu sono.


Atè do corpo interdito
onde sonhei infinito
tenho mais do que saudades,
tenho nuas, desoladas
duas mãos abandonadas
com sinais de tempestade.

Meu amor, porque me deixas
neste naufrágio de queixas
onde não sinto saída,
porque me negas a boca
duma noite breve e louca
no fado da nossa vida?



Ens veiem a Porto!!!

divendres, 15 de maig del 2015

Saudade no Futuro

Fa un parell d'anys llargs que vaig comprar aquest cd Saudade no Futuro, un projecte que pretén unir i donar a conéixer joves fadistes, músics i cantants que comencen en aquest món del fado, i dels que de ben segur en sentirem a parlar en un futur próxim.


El vaig comprar perquè coneixia una de les joves fadistes, la Teresinha Landeiro, i també al menut Gaspar Varela amb la seva mini-guitarra.

L'anima del projecte la trovareu aqui, en Rui Rocha, autor de bona part dels poemes d'aquest cd.

De fet aquest cd l'he tingut  -confesso-  una mica oblidat tot aquest temps. Però d'avui no passa que
sentim els protagonistes.

Saudades no Futuro

lletra - Rui Rocha
música -  popular  *Fado Corrido*




Se o fado canta a saudade
A saudade canta o fado
Saudosos mas com vaidade
Dos fadistas do passado

Dos fadistas do passado
De tudo o que é tradição
Um poema desalmado
Batendo no coração

Batendo no coração
Com as guitarras trinando
A voz que canta emoção
No fado vive cantando

No fado vive cantando
A vida com alegria
Por ter asas vai voando
Quer de noite, quer de dia

Quer de noite, quer de dia
Dá-nos o fado mais puro
Sente o mundo a nostalgia
Da Saudade no futuro

dijous, 7 de maig del 2015

Volta atrás vida vivida

Fa uns anys, recordant la meva amiga Elena en l'aniversari de la seva partida, vaig publicar aquest tema  que l'amic José Manuel Barreto va gravar en el seu cd BarretoFados amb un duet amb la Celeste Rodrigues.

Ho vaig fer amb un reproductor de DivShare, que malhauradament ha deixat de funcionar i que té tota la traça de no tornar a funcionar més, deixant una mica orfe aquest blog i tants altres que vam confiar en aquest hostatjador d'arxius. Aquest món de la informàtica, lligat al món dels interessos comercials és molt inestable i cada cop més s'acosta al concepte d'usar i llençar, d'aquest nostre món capitalista, del que diuen que és fantàstic... 
Cosa que no dubto pas, però només per uns quants i amb la
aquiescència dels titelles que som.

Bé deixant a part aquest "desabafo" (desfogament),  torno a publicar aquest tema en un modest muntatge visual tot esperant que Youtube i altres forces tel·lúriques ens el mantinguin actiu durant força temps. 

Dedicat a l'Elena i als fadistas.

Poema.  de Maria Manuel Cid
Música.  Filipe Pinto  *Fado Meia-Noite*