dilluns, 18 d’agost del 2014

Fados 8

No és molt diferent aquesta entrega de fados que vaig recollir en el vuité cd.

A destacar el Malhao de Linda de Suza, que en aquell moment ni sabia que es tractava d'un ball popular, i que Linda de Suza era alentejana que residia a Paris.

Pel que fa a la resta, les mateixes fadistes, sempre veus femenines. Na altura, les veus masculines encara no em tenien encaterinat.








Escoltarem Mafalda Arnauth que fins ara no he tingut el plaer de portar aqui al blog. Del seu segon cd del 2001 "Esta voz que me atravessa", el poema Coisa assim d'Amélia Muge, la qual també és l'autora de la lletra.


Se eu morrer d'amor por ti 
Ai leva-me a enterrar
Dentro daquela careta 
Que fizeste numa hora
Em que me estavas a olhar 
E a rir te foste embora
E eu quase vi o meu fim
Se eu morrer ou coisa assim
Faz desse riso um cantar 
Para te lembrares de mim

Neste corpo dimensão 
Que volume tem a crença
Qual a forma da diferença 
A altura da paixão
A medida do valor 
A largura da razão;
A proporção do amor
Qual o tamanho do medo
A geometria da mão 
O que é que nos mede a dor

Disse-te adeus, quem diria 
Eu até nem dei por nada
E digo mais, nem sabia 
De história tão mal contada
Nem mentira, nem verdade
Mas como é que isto se sente
É como se o tempo, um dia 
Descobrisse a realidade
E aprendesse de repente 
A ficar eternidade

dimarts, 12 d’agost del 2014

Maria Amélia Proença

A Mesa de Frades: Luis Ribeiro, Maria Amélia
Proença i Carlos Manuel Proença
És curiós que no hàgim escoltat en aquest cantinho de fado a una fadista que que fa més de seixanta anys que canta, i que l'any 2011 va ser distingida amb el Premi Amália de Consagració d'aquesta dilatada carrera. 

I dic curiós perque tot i que la coneixia gràcies a la bona amiga Tiamacheta, no tinc un sol disc d'aquesta fadista, part de la història viva del fado.

Però aconteceu. Aquest darrer viatge a Lisboa vaig tenir l'Honor d'escoltar-la i poder-hi parlar, amb ella, i amb els eu fill, Carlos Manuel , violista de fado.

No vaig poder gravar res aquests dies a Lisboa i per tan us deixo amb una gravació del canal de Youtube vitmacol. Es tracta d'un poema de Jorge Rosa, amb música de José António da Silva, fado Bacalhau, amb un estil ben  personal.

Des d'aqui, um grande beijinho a la Maria Amélia amb el meu obrigado pela seva simpatia i consideració. Até breve

Grata Ofensa


  
Depois que este amor ruiu
De tudo o que mais me feriu
E me deu maior desgosto
Foi tu passares a meu lado
E, num gesto disfarçado,
Por me veres, voltares o rosto

Ofensas,tive-as aos centos
Se mais desgostos, tormentos
Que o teu amor me ofereceu,
Se alguém tinha motivo,
Para fazer um olhar esquivo,
De nós dois seria eu

Mas fico-te agradecida,
Tanto ou mais que ofendida
Pelo teu gesto de indiferença
Pois assim, sei que não viste,
Chorar o meu olhar triste
Ali, na tua presença