El passat dia 2 de Febrer la escriptora Rosa Lobato de Faria ens ha deixat.
Una escriptora de la qual només conec els poemes que va escriure per al Fado, poemes amb unes lletres delicioses i inteligents. Unes lletres que ara al rellegir-les amb semblen plenes de llum.
Lletres com aquest Fado Maluda, un homenatge a la que fou gran pintora Maria de Lourdes Ribeiro i que Carlos Zel va gravar el 1993.
Aqui sentireu aquest poema cantat pel nostre amic Américo
Gràcies Rosinha pels teus poemes.
Una escriptora de la qual només conec els poemes que va escriure per al Fado, poemes amb unes lletres delicioses i inteligents. Unes lletres que ara al rellegir-les amb semblen plenes de llum.
Lletres com aquest Fado Maluda, un homenatge a la que fou gran pintora Maria de Lourdes Ribeiro i que Carlos Zel va gravar el 1993.
Aqui sentireu aquest poema cantat pel nostre amic Américo
Gràcies Rosinha pels teus poemes.
Aqui enllaçem amb el blog Fadocravo on podrem escoltar més poemes de la "Rosinha"
Fado Maluda
Letra de Rosa Lobato de Faria
Música fado Carlos da Maia sext.
Nasceu guardiã dos sonhos
Tem a magia nos olhos
Traz os segredos na mão
Torna Lisboa mais bela
Quando pinta uma janela
Logo se abre o coração.
São quiosques, são telhados
E há pardais alucinados
Embriagados no Tejo
E uma cegonha perdida
Confusa, pediu guarida
Numa tela de Além Tejo
Azuis de Prússia, violetas
Ardências de chão queimado
E onde a noite princípia
Para não morrer a magia
Pousa os pincéis, canta o fado
