És aquest proper divendres quan Ana Moura presentarà novament a Barcelona el seu darrer treball "Desfado" a la Sala Apolo de Barcelona aixi que no perdeu l'oportunitat de gaudir d'una de les veus més admirades del panorama fadista actual.
No és que a mi m'encanti aquest darrer treball si el valoro com a fado del, diguem-ne, tradicional, ja que a Desfado Ana Moura incorpora instruments que no són propis del Fado i també cançons que poc o res tenen a veure amb el gènere. Té, això si, sempre aquell puntet de fadista que segons crec, l'Ana no pot ni vol abandonar.
Diguem-ne que ha volgut amb aquest CD fer alguna cosa de diferent, llicència a la que té tot el dret, i més quan ho fa amb tant de bon gust.
Ja fa uns deu anys que vaig saber de l'Ana Moura. Va arribar a les meves mans el seu primer CD, després d'haver-me "baixat" els temes per aquelles mítiques pàgines de descargues que tant em van ajudar a conèixer la música portuguesa.
Més tard, corria l'hivern del 2006, vaig tenir la sort de veure-la cantar a Lisboa, a la Casa de Linhares, o també anomenada "Bacalhau de Molho" i a primeríssima fila, mercè a l'interès de Tó Moliças que l'acompanyava a la viola-baixo.
M'agrada la seva veu, avellutada d'un to greu, però d'aquells que es fan suaus a l'oïda i acaronen. A més, no crec que ningú pugui discutir aquest "jeito" fadista que té.
Potser se li pot retreure que s'hagi dedicat més a cantar als escenaris de tot el món que a cantar a les cases de fado, lloc natural per gaudir del fado, i això és una de les coses que vaig poder dir-li en persona en el concert que va fer a la ciutat de Sagunt, a València, l'any 2008.
La qualitat de la foto no és d'allò per tirar-hi coets, però valia la pena posar-la aqui, perquè aquell dia la juguesca va ser "intercanviar-se" els papers amb en Jorge Fernando.
L'any 2011 dins del programa de La Mar de Músicas, un fantàstic festival anual que té lloc cada mes de juliol a Cartagena, l'Ana i els seus músics van tenir un èxit monumental, i vaig tenir la sort que em signés el seu CD i poder parlar amb ella una estoneta.
El passat mes de febrer va tornar a actuar a Barcelona, i malhauradament no hi vaig poder assistir. Aquest cop no hi faltaré i us recomano que no es perdeu aquesta oportunitat de sentir-la "ao vivo".
Us deixo amb un dels seus temes mítics.....
Hoje tudo me entristece
Jorge Fernando / Franklim GodinhoRepertório de Ana Moura
Hoje tudo me entristece
Como se toda a tristeza
Emanasse do meu peito;
Breve presságio do fim
Que me sustenta a certeza
Do coração já desfeito
Hoje tudo me entristece
Tudo ensombra o meu olhar / Mais que ansioso do teu
Mas se emsorte me coubesse
O coração resgatar / Que emteus olhos se perdeu
Hoje a tristeza não deixa
De afogar seus longos traços / No meu rosto descuidado
Pois sem uma simples queixa
Eu vou voltar aos teus braços / P’ra se cumprir nosso fado
Hoje tudo me entristece
Como se toda a tristeza
Emanasse do meu peito;
Breve presságio do fim
Que me sustenta a certeza
Do coração já desfeito
Hoje tudo me entristece
Tudo ensombra o meu olhar / Mais que ansioso do teu
Mas se emsorte me coubesse
O coração resgatar / Que emteus olhos se perdeu
Hoje a tristeza não deixa
De afogar seus longos traços / No meu rosto descuidado
Pois sem uma simples queixa
Eu vou voltar aos teus braços / P’ra se cumprir nosso fado