Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tia Macheta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tia Macheta. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de novembre del 2008

Já falta pouco



Falten pocs dies per anar cap a Lisboa.
Sempre em ve de gust anar-hi, però cada cop més, cada cop sento que tinc més necessitat d`anar-hi.

L'explicació: un "coctail " format pels amics que hi tinc, les nits de Fado, l'encant dels seus barris, la lluminositat, les imatges des dels seus turons, i els nous amics que coneixeré, aquests amics encara desconeguts i que gràcies al Fado i les tecnologies, ara ens podrem donar aquesta abraçada tantes vegades escrita.


A Tia Macheta, enviou-me um dia umas imagens do bairro da Mouraria. Tratava-se de um power-point feito por Jotaeme -a quem não conheço- e gostei de ver essas imagens enquanto ouvia a Amália cantar Ai Mouraria.

Agora que vou voltar p'ra lá, recordei-me desse power-point e converti-o em vídeo para editar no blog.

O meu agradecimento ao autor e a Tia Macheta por ter-me-o enviado.

(Sei que há muitos erros nessas linhas e peço perdão por isso)


Ai Mouraria


dimarts, 3 de juny del 2008

Tia Macheta

Berta Cardoso (1911-1997), cantadeira coneguda com "La veu d'or del fado", va començar a cantar molt aviat, als setze anys, i en algun lloc he llegit que va ser a Espanya on va gravar el seu primer disc.
Jo no havia pas escoltat gaire res d'ella, només "Noite de São João".
Va ser al blog fadocravo -molt recomanable de visitar- on vaig "descobrir" més coses d'ella. Especialment Cruz de guerra i aquesta Tia Macheta.
Havia sentit aquest fado per Maria de Fátima que m'agrada
força. La veu, però, més fina i amb una dicció exquisida (que als no-portuguesos ens va molt bé) fa que el seu estil m'agradi encara molt més.
La "veu d'or del fado" canta amb lletra de Linhares Barbosa (el príncep dels poetes) i música de Manuel Soares (Fado Manuel Soares)

la fotografia esà extreta del blog Fadocravo



Tia Macheta

O amante não aparecera
triste Severa sempre fiel
chamou a tia Macheta
velha alcoveta, pra saber dele.

A velha pegou nas cartas
sebentas, fartas de mãos tão sujas
e antes de as embaralhar
pôs-se a grasnar, como as corujas.

"Ele não vem minha filha
di-lo a espadilha, há maus agoiros.
Há também uma viagem
um personagem e a dama d'oiros"

"Este conde é o meu fraco
tome um pataco, tia Macheta"
a velha guardou as cartas
de sebo fartas, sob a roupeta.

Caíram três badaladas
fortes, pesadas, três irmãs gémeas
cá fora nos portais frios
cantam vadios feias blasfémias.

O fidalgo não voltou
Severa o esperou, até ser dia
e desde essa noite é que existe
o fado triste da Mouraria.

Podeu veure el vídeo de la editora del blog fadocravo