Un dels actes de la Semana de Portugal a Barcelona ha estat la nit de fados per aficionats al Centre Artesà Tradicionarius (CAT). I com no podria ser d'altra manera, jo hi vaig assistir.
Però el que no m'esperava era que em proposessin ser part del jurat que havia d'atorgar el premi al guanyador de la nit. I confesso que això a banda de sorprende'm em va fer estar amb un estat d'atenció i tensió que segurament no hagués tingut com a simple espectador.
Per a mi, el sol fet de pujar a l'escenari a cantar el fado i descobrir els propis sentiments, té un valor grandísim i sovint poc reconegut. Així que vaig intentar ser el més equànime possible.
Un total de trezte fadistes ens van regalar els seus fados, i he de dir que força bé.
Acompanyats tots ells per la guitarra de Pedro Ferreira i la viola de Nelson Aleixo als que escoltem en aquesta guitarrada.
Però el que no m'esperava era que em proposessin ser part del jurat que havia d'atorgar el premi al guanyador de la nit. I confesso que això a banda de sorprende'm em va fer estar amb un estat d'atenció i tensió que segurament no hagués tingut com a simple espectador.
Per a mi, el sol fet de pujar a l'escenari a cantar el fado i descobrir els propis sentiments, té un valor grandísim i sovint poc reconegut. Així que vaig intentar ser el més equànime possible.
Un total de trezte fadistes ens van regalar els seus fados, i he de dir que força bé.
Acompanyats tots ells per la guitarra de Pedro Ferreira i la viola de Nelson Aleixo als que escoltem en aquesta guitarrada.
Després d'escoltar als tretze fadistes, presentats tots ells per un sowman de qui lamento no conéixer el nom, només que prové de A Casa Portuguesa de Barcelona, i dels quals podeu veure unes fotografies en aquest enllaç, la guanyadora de la nit va ser Càrol Blàvia Galindo, que va cantar "Que Déus me perdoe de Frederico Valério i Silva Tavares, una gran creació d'Amàlia
Que Deus me perdoe se é crime ou pecado
Mas eu sou assim, fugindo ao fado fugia de mim
Cantando dou brado e nada me dói
Se é pois um pecado ter amor ao fado
Que Deus me perdoe
Després a "Júlia Florista", de la qual va fer un bis que vaig intentar gravar amb l'èxit que veieu...
El cas és que aquella veu, no m'era del tot desconeguda, i já a casa vaig descobrir que aquella veu, guanyadora de la nit de fados per "amadores" era la cantant del grup EnFado
Que Deus me perdoe se é crime ou pecado
Mas eu sou assim, fugindo ao fado fugia de mim
Cantando dou brado e nada me dói
Se é pois um pecado ter amor ao fado
Que Deus me perdoe
Després a "Júlia Florista", de la qual va fer un bis que vaig intentar gravar amb l'èxit que veieu...
El cas és que aquella veu, no m'era del tot desconeguda, i já a casa vaig descobrir que aquella veu, guanyadora de la nit de fados per "amadores" era la cantant del grup EnFado
Júlia florista
Leonel Vilar / Joaquim PimentelRepertório de Max
A Júlia Florista
Boémia e fadista, diz a tradição
Foi nesta Lisboa
Figura de proa da nossa canção
Figura bizarra
Que ao som da guitarra o fado viveu
Vendia flores
Mas os seus amores jamais os vendeu
Oh Júlia Florista, tua linda história
O tempo gravou na nossa memória
Oh Júlia Florista, tua voz ecoa
Nas noites bairristas, boémias, fadistas, da nossa Lisboa
Chinela no pé
Um ar de ralé no jeito de andar
Se a Júlia passava
Lisboa parava p'ra ouvir cantar
No ar um pregão
Na boca a canção falando de amores
Encostada ao peito
A graça e o jeito do cesto das flores
lletra extreta del blog del meu amic José Fernandes Castro
