dimarts, 30 de desembre del 2014

Gisela João

Diu Camané a la presentació del cd de Gisela João que el primer disc de la carrera d'un artista, és quelcom molt important. El tractament que es faci en allò que s'escull, determina un camí, una forma de ser, un punt de partida, una mostra d'allò que som.

Després ja vindran els crítics per dir-hi la seva, per escriure els "tòpics" que se solen escriure, normalment per quedar bé. Els "típics-tòpics" de "és aqui on està el nou fado" "ella reinventa el fado" "té una gran amplitud emocional"...i coses per l'estil és el que acostumem a llegir.

Jo com que no en sóc, de crític, em limito a dir que sempre que he escoltat la Gisela en directe, m'ha emocionat, i amb aquest cd de presentació em continua emocionant. Trobo la composició del disc molt encertada, més enllà del nivell dels instruments, que no veig que es limitin a acompanyar la fadista, i que en el meu mode d'entendre queden a un nivell massa alt.

I la veritat és que costa decidir-se per quin tema he de posar aqui al blog, encara que del tema que escollim, podem passar als altres... si voleu.

Antigamente
Lletra.- Manuel de Almeida
Música popular (fado Corrido)





dissabte, 27 de desembre del 2014

Concert de Sant Esteve al Palau 2014

El Cant de la Senyera, ha esdevingut un símbol de la repressió del català, del catalanisme i de la gent que no acotem el cap davant d'aquest intent repressor.
Cada any al Palau de la Música Catalana té lloc el Concert de Sant Esteve, aqui us deixo amb el d'enguany, que més que mai reivindica que som una Nació: La Catalana i que seguirem en l'esforç d'esdevenir independents d'aquesta Espanya decimonònica i reaccionària que voldria la nostra aniquilació com a poble.

Visca Catalunya LLiure!



El Cant de la Senyera

LLetra.- Joan Maragall (1896)
    Música - Lluís Millet


Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï!
Contemplem-la, en sa dolça majestat! (bis)

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana, alçarem els ulls al cel. (bis)

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)

dimarts, 23 de desembre del 2014

Liberàlia, el teatre sensorial

Liberàlia, què vols fer que no fas.
Amb aquest títol ens presenten l'alternativa  a una manera de fer, a una manera  de entendre i de bellugar-nos per el món.
Un acostament a comprendre que tenim més poder que no ens pensem, i que aquest poder ens diu que podem canviar i dirigir el que està sent la nostra existència, però, això si: per coneixe'l t'hi has de atrevir.


T'hi atreveixes?



No us perdeu aquesta posada en escena que ens proposen els amics de Liberàlia, només ens cal trobar un moment i acostar-nos al Teatre La Vilella, al Passeig de l'Exposició 95 de Barcelona. I amb música en directe.


T'ho perderàs???

dijous, 18 de desembre del 2014

Largo da memòria

Recordar el nostre passat per entendre millor el nostre present. Així doncs, es tracta d'un viatge al "Lago da Memória", aquell espai on es troba allò que ens dóna sentit avui.

Aquest és el motiu que empeny aquest gran fadista quan ens regala el seu darrer treball discogràfic, tot passejany per aquest "Largo"
D'allò que va ser, esdevé això que ara us mostro -diu el fadista.

Vet aqui la seva aspiració! i després d'escoltar el cd, li diem que si, que ho ha aconseguit.



Aqui us deixo un tast, un fado "Tertúlia", una música d'Armandinho, poc cantada avui, i que en Ricardo recupera del seu "Largo"








diumenge, 14 de desembre del 2014

Fados 11

Continuem amb la col·lecció que anava muntant, i ja anem pel número 11. Recordo que n'anava confegint un cada setmana, i que, en la meva dèria, volia que el resultat final tingués un sentit. Amb el pas dels anys constato que anem canviant de gustos, i allò que ens semblava perfecte, després de meditar-ho molt, ara ens sembla que hi ha força despropòsits.

Peró, en fi, no cal renegar mai d'allò que fem i pensem, o pensem i fem, en temps pretèrits. Ara també som en temps "pretèrits" d'un futur que encara hem de visitar... esperem!

Un dels temes del cd és d'una cantant brasilenya, la Roberta Miranda, que té una dilatada carrera musical, i que va fer una incurssió, un "mergulho" en el món del fado l'any 2001, que jo valorava i valoro, com molt reexida.



Aqui us deixo un fado Bailado, música d'Alfredo Marceneiro, amb una introducció de la propìa Roberta amb un poema titulat Fado da Ilusão, per introduir  Estranha forma de vida, versos d'Amàlia Rodrigues.

    
Fado da Ilusão
Roberta Miranda

Se um dia eu pudesse escolher
Um nome para meu amor
O chamaria de fado
Não o chamaria de Maria, de José
De nenhum outro nome a não ser de fado
Pois o fado é a reunião de todos os sentimentos
Ele passa da alegria para o desespero
Com a mesma rapidez da luz
Ele é feliz, triste, amargurado, esperançoso
Imponente como uma gaivota
impotente como a morte
que vem chegando lentamente para todos nós
e nada temos a fazer
pois quem sabe
você entenderia que nasci pra te amar
e ao invés de machucar meu coração
como acontece na historia da vida
vivida por todos os casais apaixonados
você seria o meu fado
o fado da ilusão!

Estranha forma de vida

Amália Rodrigues / Alfredo Duarte *fado bailado* 


Foi por vontade de Deus
Que eu vivo nesta ansiedade;
Que todos os ais são meus
Que toda a minha a saudade
Foi por vontade de Deus

Que estranha forma de vida / Tem este meu coração
Vive de vida perdida
Quem lhe daria o condão / Que estranha forma de vida

Coração independente / Coração que não comando
Vives perdido entre a gente
Teimosamente sangrando / Coração independente

Eu não te acompanho mais / Pára, deixa de bater
Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr / Eu não te acompanho mais


letra tirada do blob fadosdofado

dijous, 11 de desembre del 2014

Marta Pinto

Marta Pinto
Ja coneixem sobradament el canal de youtube 4FadoLisbon, del qual portem aqui alguns del videos que grava, sobretot a una casa de fados de la que gosto muito , em refereixo  A Nini, un restaurant on tots els dijous al vespre s'ofereix fado de qualitat. Es tracta d'un lloc molt familiar, amb una bona cuina, amb preus assequibles i fado de qualitat.

Jo hi he passat moments molt agradables en bona companyia i bons músics


Avui us deixo amb Estrela da Tarde de José Carlos Ary dos Santos i Fernando Tordo.




Estrela da tarde

Ary dos Santos / Fernando Tordo





Era a tarde mais longa de todas as tardes que me acontecia
Eu esperava por ti, tu não vinhas, tardavas e eu entardecia
Era tarde tão tarde que a boca tardando-lhe o beijo, morria
Quando à boca da noite surgiste na tarde, qual rosa tardia

Quando nós nos olhamos, tardamos no beijo que a boca pedia
E na tarde ficamos, unidos, ardendo na luz que morria
Em nós dois nessa tarde que tanto tardaste, o sol amanhecia
Era tarde de mais para haver outra noite, para haver outro dia


Meu amor, meu amor, minha estrela da tarde
Que o luar te amanheça e o meu corpo te guarde
Meu amor, meu amor, eu não tenho a certeza
Se tu és a alegria ou se és a tristeza
Meu amor, meu amor, eu não tenho a certeza

Foi a noite mais bela de todas as noites que me adormeceram
Dos nocturnos silêncios que à noite, de beijos e aromas se encheram
Foi a noite em que os nossos dois corpos cansados não adormeceram
E da estrada mais linda da noite, uma festa de fogo fizeram

Foram noites e noites que numa só noite nos aconteceram
Era o dia da noite de todas as noites que nos precederam
Era a noite mais clara daqueles que à noite se deram
E entre os braços da noite, de tanto se amarem, vivendo, morreram

Eu não sei meu amor, se o que digo é ternura, se é riso, se é pranto
É por ti que adormeço, e acordado recordo no canto
Essa tarde em que tarde surgiste dum triste e profundo recanto
Essa noite em que cedo nasceste despida de mágoa e de espanto
Meu amor... nunca é tarde nem cedo para quem se quer tanto

lletra extreta del blog de l'amic José Fernandes Castro 
video del canal de youtube 4FadoLisbon

diumenge, 7 de desembre del 2014

Razões para visitar Portugal

Jofre Pons
La primavera passada el meu amic Paulo Guerra em va enviar un mail amb aquests dos vídeos que us deixo aqui avui.
Son unes quantes raons per visitar Portugal, aquest país tan proper i tan llunyà, aquest país que poques vegades mirem perque els nostres ulls i desitjos se'n van cap al nord, tot oblidant que a ponent hi ha una terra fantàstica que a molts ens té enamorats: Portugal.

Aquest mail d'en Paulo el vaig conservar per encavir-los aqui al blog, però el projecte anava quedant pendent encara que no oblidat.


En les darreres jornades culturals del departament de portuguès de l'Escola d'Idiomes Drassanes de Barcelona, en Jofre Pons del Instituto Camões de Barcelona ens va regalar una distreta conferència sobre la seva relació amb Lisboa, que em va fer recordar els vídeos que en Paulo Guerra m'envià, de manera que us deixo amb ells. Tot i que, com sempre, trobo a faltar alguna referència una miqueta més extensa al Fado.... bé, res és a gust de tothom. 



 Segur que trobareu més videos sobre Portugal si passeu per youtube. Avui m'ha abellit deixar-vos amb aquests.
Només afegir que per sobre de les belleses del paissatge, de la bona gastronomia i de tot el que els videos ens mostren, fins i tot més enllà del Fado, el millor de Portugal són, sens dubte, les seves gents.

....ja estem de nou amb la Saudade!!!

Obrigado Paulo Guerra por me mandares os videos, e ao Jofre Pons por nos ter mostrado com a sua especial sensibilidade a sua relação com Portugal. Abraços aos dois.