dimecres, 30 d’agost del 2017

Primer Festival de Fado de Barcelona

Per fí Barcelona ha estat escollida per acollir un festival de fado.

La veritat és que ho esperava des de la proclamació del Fado com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco allà cap el 2011. Mai és tard, com diria aquell.
És un festival que compta amb els suports de l'Estat Portuguès, l'Instituto Camöes i el Museo do fado, entre d'altres, i patrocinat per les empreses EDP i Vitacress,; i amb suports logístics aqui a Barcelona com el Museu Marítim o El Periòdico.

Seran dos dias de concerts amb dues fadistes d'aquelles que no deixen indiferent a ningú que estigui minimament assabentat d'aquest món fadista, un món que no acaba d'arrelar a casa nostra, i que un servidor opina que ens passa no només amb el fado sinó amb tot el que té a veure amb la cultura del paés veí.
Així doncs seran la Carminho i l'Ana Moura les encarregades d'aquesta benvinguda estrena que tindrà lloc aquest proper cap de setmana, les nits de dissabte 2 i diumenge 3 a la sala Barts.

El festival tindrà, paral·lelament als concerts, una exposició, conferències i cinema. En aquest programa trobareu els detalls.

He de confessar que no he vist fins avui massa publicitat del festival, per tant aporto el meu granet de sorra amb aquestes línies. Per descomptat seré als concerts de la sala Barts per gaudir de les veus d'aquestes dues fadistes i dels músics que les acompanyaran: Luís Guerreiro , Flávio Cardoso i Marino de Freitas a la Carminho , i, Ângelo Freire, Pedro Soares, André Moreira, Alexandre Franzão i Eurico Amorin a l'Ana Moura. 


dilluns, 28 d’agost del 2017

Una escapada a Lisboa

des de la Penha de França


És cert que aquest racó de fado sembla una mica deixat, però només és això: només ho sembla.
L'estiu s'ha fet curt, o són moltes les coses que volem fer i no arribem a tot arreu. 
Si hem arribat a fer una escapada a Lisboa per poder sentir el fado en la seva plenitud, per saludar els molts amics, tot i que no dóna per a tots, i també i sobretot, sentir que ets a Lisboa, que els teus peus trepitgen Alfama, Mouraria, Graça, Bairro Alto, Belém i tants llocs que ja formen part del nostre univers.

Una de les cases de fado de referència és, sens dubte, Boteco da Fá. I és on vam anar la nostra primera nit al bressol del fado.

Tornarem a parlar d'aquest viatge, però de moment us deixo amb l'Augusto Ramos, una de les ànimes del local.



No sé pas el títol d'aquest poema ni l'autor o autors.
Tot i així ens permetem de fer-ne una transcripció, segurament amb alguna errada, però que sembla que no modifica l'esperit del missatge. Peço desculpas.  


Anda daí comigo vamos ver
o bairro onde nasceu o nosso fado
Já não há guitarras a gemer
que havia nesse tempo já passado.

Da velha Mouraria
já nada resta hoje em dia
perdeu a bizarria e a virtude
já não se ouve cantar
e para recordar só resta
a capelinha da Saúde.

Se a Severa voltasse novamente
ao bairro onde nasceu o nosso fado
veria como tudo está diferente
chorava com saudades do passado.

Da velha Mouraria
já nada resta hoje em dia
perdeu a bizarria e a virtude
já não se ouve cantar
e para recordar só resta
a capelinha da Saúde.