dissabte, 26 de març del 2011

Mariana Correia

Suïssa és un dels països d'Europa on hi viuen més portuguesos, no és estrany doncs que el fado hi sigui present de manera continuada. Un dels exponents fadistas més interesants és aquesta fadista, la Mariana Correia, nascuda a Lisboa i emigrada a Suïssa els anys 80, tot i que no és pas la única. També a Suïssa trobem l'amic José Fernandes Castro l'editor del blog de referència fadosdofado que tant ens ajuda a tots els qui tenim alguna dificultat en entendre les lletres en portuguès. I d'altres que poc a poc anirem coneixent.
Fa temps que volíem dur aqui aquesta fadista posseïdora d'una extraodinària sensibilitat i d'una veu que no deixa indiferent. Això, tot junt, és exactament el que els portuguesos anomenen "jeito". Efectivament, a la Mariana de jeito fadista no li'n falta.
El que ens falta a nosaltres aqui a Barcelona és una comunitat portuguesa que, com la suïssa, mantingui viu  el fado tal com passa en altres contrades. Tenim una miqueta d'enveja...  

Fadofatum és el nom del lloc d'internet de la Mariana. No deixeu de visitar-lo

Suspiros na voz




José Fernandes Castro / Alfredo Duarte *fado menor-versículo*
Repertório de Mariana Correia
Na minha alma fadista... verdadeira
Ao serviço deste povo... sem idade
Há sempre um poema novo... de saudade
Á procura de conquista... mensageira

Há também na minha alma... incandescente
Traços dum amor cansado... redentor
E a saudade não se acalma... fácilmente
Se o meu verso é mais fado... e mais amor

Oiço soluços de dôr... amargurada
No vento que sopra forte... e sem demora
Talvez seja um grande amor... desfeito em nada
Suspirando a pouca sorte... desta hora

Este fado feito prece... que vos canto
Põe-me suspiros na voz... acontecida
Quando a saudade acontece... ao som do pranto
Há fado dento de nós... p'ra toda a vida.

 */*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/

El fado, la chanson française i la Mariana Correia...



Bien sûr, nous eûmes des orages
Vingt ans d'amour, c'est l'amour fol
Mille fois tu pris ton bagage
Mille fois je pris mon envol
Et chaque meuble se souvient
Dans cette chambre sans berceau
Des éclats des vieilles tempêtes
Plus rien ne ressemblait à rien
Tu avais perdu le goût de l'eau
Et moi celui de la conquête
Mais mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime
Moi, je sais tous tes sortilèges
Tu sais tous mes envoûtements
Tu m'as gardé de pièges en pièges
Je t'ai perdue de temps en temps
Bien sûr tu pris quelques amants
Il fallait bien passer le temps
Il faut bien que le corps exulte
Finalement finalement
Il nous fallut bien du talent
Pour être vieux sans être adultes
Mais mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime
Oh, mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore, tu sais, je t'aime
Et plus le temps nous fait cortège
Et plus le temps nous fait tourment
Mais n'est-ce pas le pire piège
Que vivre en paix pour des amants
Bien sûr tu pleures un peu moins tôt
Je me déchire un peu plus tard
Nous protégeons moins nos mystères
On laisse moins faire le hasard
On se méfie du fil de l'eau
Mais c'est toujours la tendre guerre
Mais mon amour
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime
Oh, mon amour...
Mon doux mon tendre mon merveilleux amour
De l'aube claire jusqu'à la fin du jour
Je t'aime encore tu sais je t'aime.

dissabte, 19 de març del 2011

Mário Pacheco

 
He anat diverses vegades al "Clube de Fado" aquest racó fadista al costat de la Sé de Lisboa al bell mig del barri d'Alfama, uns cops per escoltar la Carla Pires, altres per intentar escoltar la Cristina Nóbrega (cosa que encara no he aconseguit) i a poc a poc el só de la guitarra de Mário Pacheco, l'amo de la casa, ha anat fent-se més entenedor per a mi. És com diu ell una visió diferent de la nostàlgia, la saudade, la tristesa. És una altra mirada, tal com va titular el seu treball discogràfic del 1992 "Um outro olhar"



Aquestes Variações em Ré de l'àlbum "A música e a guitarra" ens inspiren imatges de llocs per on hem passat o per llocs que volem conéixer d'aquest estimat Portugal.

dissabte, 12 de març del 2011

Maria do Ceo

 Natural de Porto, Maria do Ceo viu ja fa més de trenta anys a la ciutat d'Ourense, on va arribar amb la seva família. Ben aviat funda el grup "Alfama" on ella és la veu del grup. Participa en diversos programes de televisió amb els que promociona la cultura gallega pel pais i pel món, especialment a llatinoamérica amb aquesta barreja de sentiment portuguès i la dolçor que sap imprimir a la llèngua gallega. El fado, per la seva procedència, no podia estar absent en el seu treball discogràfic i el 1997 grava el seu primer CD amb el títol Cartas de amor d'on podem escoltar aquest dos temes.
Celme encantado és el títol del seu darrer treball discogràfic, on canta també una versió del Himno Galego que podeu escoltar aqui


Cartas de amor




Alves Coelho Filho
Repertório de Tony de Matos
Como jurei... com verdade o amor que senti
Quantas noites em claro passei... a escrever para ti
Cartas banais... que eram toda a razão do meu ser
Cartas grandes... extensas, iguais ao meu grande sofrer

Cartas de amor, quem as não tem
Cartas de amor
Pedaços de dôr sentida de alguém
Cartas de amor
Andorinhas que num vai-vém levam bem
Saudades minhas
Cartas de amor, quem as não tem

Porém de ti... nem sequer uma carta de amor
Uma carta vulgar recebi... p'ra acalmar minha dôr
Mas sabes bem... eu p'ra ti não deixei de escrever
Pois bem sabes que tu para mim... és todo o meu viver.


*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/*/

Dá tempo ao tempo




António Campos / Joaquim Pimentel
Repertório de António Mourão
Nunca pensei /
Depois de tanta amizade
Ficasse tanta maldade /
Escondida no teu peito/Nunca pensei / Mas um dia há-de chegar
E por certo hás-de pagar /
Por tanto mal que tens feito
Dá tempo ao tempo
Ri, enquanto tens vontade
Talvez um dia, a saudade

Não te deixe rir assim
Dá tempo ao tempo

Que o tempo corre e não cansa
E eu não perdi a esperança

De te ver chorar por mim
Pouco me importa /
O que dizes e o que pensas
Nem faço caso às ofensas /
Que vives fazendo à toa
Tenho a certeza / Que esse teu riso atrevido
Há-de um dia ser vencido /
Porque o tempo não perdoa.

*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-*-* 
I una versió de LELA magníficament cantat...
LELA


LELA


(Alfonso Daniel Rodríguez Castelao)
Están as nubes chorando
por un amor que morreu
Están as rúas molladas
de tanto como choveu (bis)

Lela, Lela,
Leliña por quen eu morro
quero mirarme
nas meniñas dos teus ollos

Non me deixes
e ten compasión de min.
Sen ti non podo,
sen ti non podo vivir.

Dame alento das túas palabras,
dame celme do teu corazón,
dame lume das túas miradas,
dame vida co teu dulce amor. (bis)

Lela, Lela....


....
Sen ti non podo,
sen ti non podo vivir.


Letras tiradas do blog fadosdofado e da web galiciaespallada

dimecres, 9 de març del 2011

Mesa de Frades

divendres, 4 de març del 2011

José Manuel Castro



Coneixia en Zé Manuel Castro gràcies a Youtube en el canal Purofado, molt recomanable, i gràcies també a la bona amiga Yolanda de Carvalho. Em va agradar des del primer moment, segurament per aquest estil tan propi, i també perque em meravella veure que algú pot tocar la guitarra portuguesa i alhora cantar el fado.
Sempre es diu que en el Fado l'estil és allò que confereix segell, marca. No cal imitar ningú i llavors és quan el Fado esdevé veritat, és "quando o Fado acontece".
I amb l'amic Zé, a qui vaig tenir el privilegi de conéixer el passat mes de Desembre, "O Fado acontece" 

Del seu CD aqui dentro do fado, aquest poema de Paco Gonzales "Lisboa Pessoa" i amb unes imatges de Lisboa i del fadista, hem confeccionat aquest vídeo que li dediquem al Zé amb tot l'afecte i amb moltes saudades.

Até breve amigos, vai ser cedo que vamos voltar a nos ver i  partilhar vinho e fados. Obrigado