dilluns, 11 de desembre del 2017

Trist


Ja fa temps que no escric al blog. Vol dir que ja no m'agrada el Fado? La resposta és no. Un No gran, rotund com el meu desig que el meu petit país esdevingui lliure de les grapes on ara es troba.
Ara estem amb una Generalitat intervinguda per un partit que mana Espanya i que a l'ensems està declarat com una organització mafiosa pels jutjes. Quina incongruència. 
I trist, molt trist perque a vegades la impotència és més forta que les conviccions. A vegades!
Perque continuarem endavant i treballarem per que el nostre petit país esdevingui una República de tots i totes, una societat millor. Mentrestant deixeu-me que la música del Fado Menor, genialment interpretat m'ajudi a passar els moments difícils que ens toca passar.

Maria Emília

Minha mãe eu canto a noite

Vasco de Lima Couto / Popular *fado menor* 
Repertório de Cidália Moreira

Minha mãe, eu canto a noite
Porque o dia me castiga
É no silêncio das coisas
Que eu encontro a voz amiga

Minha mãe, eu sofro a noite / Neste amor em que me afundo
Porque as palavras da vida / Já não têm outro mundo

Minha mãe eu grito a noite / Como um barco que te afasta
E naufraga no mar alto / Ao pé da onda mais casta 


Minha mãe o que fizeste / O que fez o teu amor
Naquela hora tardia / Em que me pariste em dor

Por isso sou este canto / Minha mãe, tão magoado
Que visto a noite em meu corpo / Sem destino, mas com fado





Lletra del blog de l'amic José Fernándes Castro
Vídeo del canal PG Booking

dilluns, 6 de novembre del 2017

On és el Fado?

Només volia votar
Bon dia.
Alguns que segueixen aquest blog, es deuen preguntar el motiu de la manca d'entrades d'un temps ençà.
És cert que fa un temps -massa temps- que en parlen poc o gens del fado. El motiu no és cap altre que la situació política que atravessa el meu País, Catalunya.
No faré aqui grans explicacions amb les meves pròpies paraules, car no sabria explicar, segurament, tot el que seria imprescindible per fer ben entenedor tot allò que voldria. Per tant us aniré deixant aqui tot el que em sembli que pot ajudar a clarificar, a entendre o que pugui servir per rebre la comprensió que ara ens cal als catalans.
 Gràcies
Gracias
Obrigado


dimecres, 30 d’agost del 2017

Primer Festival de Fado de Barcelona

Per fí Barcelona ha estat escollida per acollir un festival de fado.

La veritat és que ho esperava des de la proclamació del Fado com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco allà cap el 2011. Mai és tard, com diria aquell.
És un festival que compta amb els suports de l'Estat Portuguès, l'Instituto Camöes i el Museo do fado, entre d'altres, i patrocinat per les empreses EDP i Vitacress,; i amb suports logístics aqui a Barcelona com el Museu Marítim o El Periòdico.

Seran dos dias de concerts amb dues fadistes d'aquelles que no deixen indiferent a ningú que estigui minimament assabentat d'aquest món fadista, un món que no acaba d'arrelar a casa nostra, i que un servidor opina que ens passa no només amb el fado sinó amb tot el que té a veure amb la cultura del paés veí.
Així doncs seran la Carminho i l'Ana Moura les encarregades d'aquesta benvinguda estrena que tindrà lloc aquest proper cap de setmana, les nits de dissabte 2 i diumenge 3 a la sala Barts.

El festival tindrà, paral·lelament als concerts, una exposició, conferències i cinema. En aquest programa trobareu els detalls.

He de confessar que no he vist fins avui massa publicitat del festival, per tant aporto el meu granet de sorra amb aquestes línies. Per descomptat seré als concerts de la sala Barts per gaudir de les veus d'aquestes dues fadistes i dels músics que les acompanyaran: Luís Guerreiro , Flávio Cardoso i Marino de Freitas a la Carminho , i, Ângelo Freire, Pedro Soares, André Moreira, Alexandre Franzão i Eurico Amorin a l'Ana Moura. 


dilluns, 28 d’agost del 2017

Una escapada a Lisboa

des de la Penha de França


És cert que aquest racó de fado sembla una mica deixat, però només és això: només ho sembla.
L'estiu s'ha fet curt, o són moltes les coses que volem fer i no arribem a tot arreu. 
Si hem arribat a fer una escapada a Lisboa per poder sentir el fado en la seva plenitud, per saludar els molts amics, tot i que no dóna per a tots, i també i sobretot, sentir que ets a Lisboa, que els teus peus trepitgen Alfama, Mouraria, Graça, Bairro Alto, Belém i tants llocs que ja formen part del nostre univers.

Una de les cases de fado de referència és, sens dubte, Boteco da Fá. I és on vam anar la nostra primera nit al bressol del fado.

Tornarem a parlar d'aquest viatge, però de moment us deixo amb l'Augusto Ramos, una de les ànimes del local.



No sé pas el títol d'aquest poema ni l'autor o autors.
Tot i així ens permetem de fer-ne una transcripció, segurament amb alguna errada, però que sembla que no modifica l'esperit del missatge. Peço desculpas.  


Anda daí comigo vamos ver
o bairro onde nasceu o nosso fado
Já não há guitarras a gemer
que havia nesse tempo já passado.

Da velha Mouraria
já nada resta hoje em dia
perdeu a bizarria e a virtude
já não se ouve cantar
e para recordar só resta
a capelinha da Saúde.

Se a Severa voltasse novamente
ao bairro onde nasceu o nosso fado
veria como tudo está diferente
chorava com saudades do passado.

Da velha Mouraria
já nada resta hoje em dia
perdeu a bizarria e a virtude
já não se ouve cantar
e para recordar só resta
a capelinha da Saúde.



dilluns, 26 de juny del 2017

Até o fim



Una lletra senzillament magnífica del guitarrista Paulo Valentím  que la fadista Kátia Guerreiro va gravar en el seu darrer disc de 2014 Até ao fim . També n'és l'autor de la música, que en alguns llocs figura com "fado Mafalda"
Ja fa uns dies que aquest fado "no me'l puc treure del cap"









dimarts, 6 de juny del 2017

Jorge Nunes

Teníem pendent d'escoltar a Jorge Nunes, fill de Jorge Fernando, que va gravar el 2013 el seu primer disc Outro Fado.
Al Portal do Fado podem llegir una pinzellada biogràfica d'aquest fadista, i podreu veure els fados gravats, meitat fado tradicional, meitat fado-cançó.
Com que a mi m'agraden les músiques més tradicionals del Fado, us deixo amb un fado "Zeca" d'Amadeu Ramín, i poema de de Mário Rainho.


Amando



dimarts, 30 de maig del 2017

Fado a Cambrils

Novament hem d'agrair a l'equip d'hoquei patins del Reus Deportiu, el fitxatge del porter portuguès Pedro Henriques que ha passat a casa nostra un any i en companyia de la seva companya Elsa Casanova, ens ha portat el fado tan a prop.


Efectivament les habilitats del Pedro no acaben a la pista parant la bola, també és un artista amb la Guitarra portuguesa, i la seva companya Elsa, ho és cantant aquest meravellós llenguatge que és el Fado. Ja m'ho havien avisat des de Lisboa: "teniu sort amb aquests dos..."


Hem tornat al Baix Camp a escoltar-los, a la Cripta de l'Ermita de la Mare de Deu del Camí a Cambrils. un lloc que va quedar petit per escoltar a l'Elsa, al Pedro, i al bon amic Eduardo Sánchez ,guitarrista de Flamenc, que s'ha apaixonado pel Fado i que els acompanya en els concerts.


Vam gravar un parell de temes que aqui us deixo.




Ja el proper cop que els escoltem, serà a Lisboa, doncs acabada la temporada esportiva, el proper mes de juny tornen a terres portugueses.

Agrair-los que durant la seva estada ens hagin fet gaudir del bon fado.


Obrigado e até breve!!   

dimarts, 16 de maig del 2017

Amar pelos dois

Una sorpresa ha resultat per a mi escoltar aquest Salvador Sobral, de primer amb el tema que guanya el Festival d'Eurovisió, sembla ser sense pronòstic, tot i que la frescor i la manera novedosa de cantar ens haurien d'haver donat més pistes.
A poc a poc -devagarinho- m'endinso en el coneixement d'en Salvador i descobrim de sobte els seus lligams amb el nostre entorn. Primer -llegeixo a La Vanguàrdia, que va estar fent feines de cambrer a l'illa de Mallorca i posteriorment va venir a Barcelona on hi va romandre dos anys, i on va estudiar al Taller de músics. Tocava al carrer, diuen, i jo m'ho vaig perdre...



Fa cinc anys, i potser el vaig escoltar per la ràdio, en el programa de l'enyorada Tatiana Cisquella "La Tribu" que solia seguir.
Potser no hi vaig posar molta atenció... no ho sé. Però ara al reescoltar-lo no me'n puc estar de capbussar-m'hi un cop i un altre...


El fet és que ha guanyat un Festival, i no només l'ha guanyat sinó que l'hi ha donat, o millor l'hi ha retornat, un prestigi que havia perdut  feia molt temps.

Portugal es reivindica com a potencia musical i guanya un guardó que se li resistia, o que li resistien a guanyar. Portugal és un país de música, un país on, segurament, hi ha més músics en relació als habitants que a cap altre indret, i, a més, és el bressol del fado, que dóna ànima a bona part de les partitures que s'escriuen a aquest estimat país. També en aquesta que escrigué la germana del Salvador, la Luísa.

Se um dia alguém perguntar por mim
Diz que vivi p’ra te amar
Antes de ti, só existi
Cansado e sem nada p’ra dar
 
Meu bem, ouve as minhas preces
Peço que regresses, que me voltes a querer
Eu sei que não se ama sozinho
Talves devagarinho possas voltar a aprender
 
Meu bem, ouve as minhas preces
Peço que regresses, que me voltes a querer
Eu sei que não se ama sozinho
Talves devagarinho possas voltar a aprender
 
Se o teu coração não quiser ceder
Não sentir paixão, não quiser sofrer
Sem fazer planos do que virá depois
O meu coração pode amar pelos dois




Traducció al català (per Maria Climent):

Estimar per tots dos 

Si mai ningú demana per mi 
Digues-li que vaig viure per estimar-te 
Que abans de tu, només existia 
Cansat i sense res per oferir. 

Amor meu, escolta’m les súpliques 
Si us plau, torna, torna’m a estimar 
Sé que no es pot estimar tot sol 
Tal volta n’aprenguis a poc a poc. 

Amor meu, escolta’m les súpliques 
Si us plau, torna, torna’m a estimar 
Sé que no es pot estimar tot sol 
Tal volta n’aprenguis a poc a poc. 

Si el teu cor no vol cedir 
Per no sentir la passió, per no patir 
Sense fer plans venidors 
El meu cor pot estimar per tots dos.



Sabem que en Salvador va passar per moments delicats de salut i encara ara està pendent de resoldre'n algun, per la qual cosa li donem des del nostre cantinho totes les forces possibles perque tot vagi bé i ens continuï  regalant aquesta sincera forma d'interpretar. També un reconeixement a la seva germana Luísa

dilluns, 10 d’abril del 2017

Fados 19

Seguim amb la meva col.lecció de fados. Avui amb el número 19, on hi trobem l'Alfredo Marceneiro, una de les ànimes del Fado, sinó la més gran.
Un poema de António Amargo amb música del propi Marceneiro: el seu Fado-Marcha de Marceneiro.


Hi ha un poema amb el mateix nom i que cantava Amàlia amb la mateixa música i lletra de Gabriel de Oliveira.

Há Festa na Mouraria





Desde manhã, os fadistas
Jaquetão, calça esticada
Se aprumam com galhardia
Seguem as praxes bairristas
É data santificada
Há festa na Mouraria

Toda aquela que se preza
De fumar, falar calão / Pôr em praça a juventude
Nessa manhã chora e reza
É dia da procissão / Da senhora da saúde

Nas vielas do pecado
Reina a paz tranquila e santa / Vive uma doce alegria
À noite, é noite de fado
Tudo toca, tudo canta / Até a Rosa Maria

A chorar de arrependida
A cantar com devoção / Numa voz fadista e rude
Aquela rosa perdida

Da Rua do Capelão / Parece que tem virtude.

Video del canal de l'amic Vítor Duarte
lletra del blog de l'amic José Fernandes castro

dimarts, 28 de març del 2017

India Martínez


Fado és sentiment, és explicar una história que es fa creïble perque ens l'expliquen des de ben endins, des del moll de l'os. Amb això té certes similituds amb el flamenc. Són molts els cops que es presenten junts als escenaris. Segurament es troben perque hi ha algun nexe d'unió que, encara que no sapiguem descriure, hi és present.

Com que aquest raconet de fado és visitat per molts amants del fado des de Portugal, aqui deixo avui aquesta India Martínez amb la certesa que agradarà a tots els amics portuguesos que ens visiten.


VENCER AL AMOR

INDIA MARTÍNEZ




Cuantas veces te llamaba te llamaba sola y triste pero 
nunca estabas, nunca estabas. Perdi.. perdi la voz mi 
corazon se fue arrugando en un rincon de miedo y solo 
hay una vida vida vida por vivir. 

Camino y camino pero no levanto el vuelo, levanto un 
castillo de ilusiones y sueños con mis manos sola en 
mi silencio 
Y volar y acariciar el cielo con mis manos y olvidar 
mi dolor, inventar horizontes nuevos. Y cantar y 
hasta romper mi voz gritando y vencer al amor...y 
vencer al amor... 

Una razon 4 besos y un portazo y un te quiero que me 
esta matando, me esta matando y me puede.. quiero 
salir abrire por fin mis alas blancas…. 



Camino camino pero no levanto el vuelo levanto un 
castillo de ilusiones y sueños.. Camino y camino 
pero no levanto el vuelo levanto un castillo de 
ilusiones y sueños con mis manos sola en mi silencio 

Y volar y acariciar el cielo con mis manos, y 
olvidar mi dolor… inventar horizontes nuevos. 
Y cantar y hasta romper mi voz gritando y vencer 
al amor… al amor… Camino y camino pero no levanto 
el vuelo levanto un castillo de ilusiones y sueños.. 

Y volar y acariciar el cielo con mis manos, y 
olvidar mi dolor.. inventar horizontes nuevos…. Y 
cantar y hasta romper mi voz gritando y vencer al 
amor…y vencer… al amor… 

Cuantas veces te llamaba, te llamaba sola y triste.. 
pero nunca estabas…

dilluns, 20 de febrer del 2017

Reus i Fado

8Restaurant, pis superior, una taula davant mateix de l'espai reservat pels músics. S'asseuen en Pedro Henriques i el guitarrista de flamenc, enamorat del Fado, Eduardo Sánchez i començen els primers compassos del Fado Cravo.
És impossible poder explicar amb paraules què és el que em recorre per dins quan la guitarra portuguesa sona. I més difícil d'explicar encara quan la veu de l'Elsa Casanova desgrana aquests versos sublims de Vieira Pinto "quin destí o maldició mana en nosaltres cor meu..."
No podia començar millor aquesta nit de fado a Reus. En vam tenir prou per matar aquest "bichinho" que es diu Saudade, i ens fa carregar les piles fins a la propera entrega que esperem no trigui massa.

Gràcies Elsa, Pedro, Eduardo per aquests moments màgics viscuts el passat dia catorze de febrer a Reus. Obrigado

MALDIÇÃO

Autor da Letra:

Armando Vieira Pinto
Autor da Música:Alfredo Marceneiro

Fado Tradicional:Fado Cravo



Que destino, ou maldição
Manda em nós, meu coração?
Um do outro assim perdidos
Somos dois gritos calados
Dois fados desencontrados
Dois amantes desunidos

Por ti sofro e vou morrendo
Não te encontro, nem te entendo 
Amo e odeio sem razão
Coração... quando te cansas
Das nossas mortas esperanças 
Quando paras, coração?

Nesta luta, esta agonia
Canto e choro de alegria
Sou feliz e desgraçada;
Que sina a tua, meu peito
Que nunca estás satisfeito
Que dás tudo... e não tens nada

Na gelada solidão
Que tu me dás coração 
Não há vida nem há morte
É lucidez, desatino
De ler no próprio destino 
Sem poder mudar-lhe a sorte

dissabte, 11 de febrer del 2017

Eu queria


No afluixa aquesta saudade sentida de retornar a sentir el Fado en directe. Escric sentir perque no s'escolta, només, el fado se sent. "Acontece"
Aviat si la salut ens ho permet farem una escapadeta aprop d'aqui, a Reus, per escoltar la veu de l'Elsa Casanova que juntament amb el seu marit Pedro Henriques que a més de porter de hoquei patins és un bon guitarrista de fado.
Esperem poder gravar algunes músiques per dur-les a aquest raconet fadista.

Avui he vist per la tele, encesa però oblidada, un fragment  d'un fado Franklim, al Clube de Fado de la capital portuguesa.

Canta la Cristina Nóbrega 





Eu queria cantar-te um fado

António Sousa Freitas / Franklim Godinho *fado franklim sextilhas*
Repertório de Amália
Eu queria cantar-te um fado
Que toda a gente ao ouvi-lo
Visse que o fado era teu;
Fado estranho e magoado
Mas que pudesses senti-lo
Tão na alma, como eu

E seria tão diferente
Que ao ouvi-lo, toda a gente / Dissesse quem o cantava
Quem o escreveu, não importa
Que eu andei de porta em porta / Para ver se te encontrava

Eu hei-de pôr nalguns versos
O fado que há nos teus olhos / O fado da tua voz
Nossos fados, são diversos
Tu tens um fado, eu tenho outro / Triste fado temos nós

letra tirada do blog fados do fado
video youtuve Rodrigo Almeida

divendres, 27 de gener del 2017

Sempre a Saudade



Tants dies sense passar per aqui... Sempre hi ha alguna cosa que passa per davant dels bons moments, d'aquells que haurien de passar per davant de tot. Avui he escrit al meu amic Vasco Almeida a qui fa tant de temps que no veig ni hi parlo, i m'he adonat de la saudade d'allò que hem viscut a les nits fadistes de Lisboa. De la gent, dels músics i cantadors i cantadores. i ja estic pensant i mirant el calendari per tornar el més aviat possible. M'ho prometo un cop i un altre i acostumo a complir les promeses.
Fins aviat Lisboa, fins aviat amics.


El so de la guitarra portuguesa de Paulo Valentim