divendres, 24 de setembre del 2010

Artur Batalha

"O Príncipe do Fado" aquest és el nom que rep aquest fadista, admirador i seguidor del "Rei" Fernando Maurício.

L'escoltem aqui en unes "Quadras soltas" del genial poeta popular António Aleixo, cantades amb música de Fado Menor.



Demano als que en saben / perdó, doncs poc en ser de llegir / per aquelles errades / que els meus versos puguin tenir.
Quan jo mori, roses blanques / per mi que no en talli ningú / si no les tenia en vida / de què em serveixen en la mort.
Quan jo mori ni tan sols / vull una creu a la tomba / per calvari ja em basta / amb la creu que duc a la vida.





Quadras Soltas

Peço às altas competências
perdão, porque mal sei ler
p'ra aquelas deficiências
que os meus versos possam ter.

Quando eu morrer rosas brancas
para mim ninguém as corte
se eu as não tive na vida
para que me servem na morte.

Quando eu morrer nem sequer
na campa uma cruz erguida
para calvário já basta
a cruz que eu levo na vida.

Quadras Soltas són un argument molt usat en el món del Fado, cantades en diversos tipus de música. Un seguit d'estrofes amb un fil conductor comú i que a voltes són interpretades per diversos fadistes en les nits fadistes.
Fa temps vaig escoltar unes quadras soltas també de l'Artur Batalha cantades amb música de Fado Pintadinho. Li vaig demanar al meu amic Américo que en fes un vídeo, una d'aquelles maravilles que ell fa, i va fer aquest amb una dedicatória que no lipodré agrair mai prou.

Mais uma vez obrigado amigo!