divendres, 15 d’octubre de 2021

Marceneiro, el Mestre


Tot i que sembla que la meva passió, la meva "paixão" pel Fado estigui en hores baixes, continua ben viva, i segueixo amb les meves dosis diàries d'aquesta música que em va robar el cor ja fa uns quans anys.

El que ja no faig massa és mantenir tan viu el blog com ho feia abans. Ja he escrit altres cops que aquest espai, aquest "cantinho" el vaig pensar per tal que la gent del meu entorn, del meu pais conegués aquesta música i se la fes seva. D'aquest desig, confesso que no me n´he sortit. Aquest país meu continua a viure d'esquenes a Ponent, que és el lloc on trobem el bressol del Fado: Portugal.
Ens entestem a viure de cara a Europa, tot ignorant que Europa no comença als Pirineus. No, comença més enllà, a les illes de les Açores, a Madeira, al Portugal continental, i ens perdem de gaudir d'un lloc, bell, amable, amb bones menges i bons vins i sobretot amb una gent fantàstica e més oberta del que ens pot semblar a primera vista. Un Lloc per viure'l.
Avui la meva dosis de Fado ha passat per reveure un video de Portuscale, a Youtube, on podem escoltar un recull generós d'Alfredo Marceneiro amb les lletres dels seus fados.

Atès què revisant les entrades del blog dedicades al Mestre Marceneiro, han deixat d'estar operatives a causa dels servidors on vaig hostatjar les músiques, he cregut necessari penjar avui aquest video per fer-li, de nou, el meu homenatge particular.

Espero que qui passi per aquest cantinho l'escolti i el disfruti.   

dijous, 19 d’agost de 2021

Va ser una sort...


M'agraden els jocs de paraules que a vegades trobem en les lletres dels fados. Aquest poema, en concret, de Manuel de Almeida em sembla molt ben trobat i no l'havia descobert malgrat haver escoltat -o això em semblava- tota la discografia de Pedro Moutinho a qui segueixo des dels primers dies, en les primeres visitas a la Mesa de Frades, el palau del Fado on sempre torno.
Intentaré fer una traducció, maldestre com quasi sempre, però que ens aproximarà a la idea de l'autor. 


Molt ben cantat per en Pedro. Sublim!

Va ser poca sort trobar-te
però va ser un bé coneixe't
El que vaig perdre en trobar-te
O vaig guanyar desprès en perdre't.

Com veus, no estic canviat/ni descregut, ni vençut
Ni tan sols sorprès/d'un somni mal acabat
Tan sols estic conformat/conformat de perdre't
Per això, vull oblidar-te/ i al mateix temps recordar-te.
Va ser poca sort trobar-te
però va ser un bé coneixe't

Si Deu és qui mana, finalment/donant-nos ànimes germanes
Les nostres ànimes certament/no eren la parella ideal
Per tant, punt i final/però mira, vull dir-te
Sense pretendre defensar-te/defensar-te o criticar-te
El que vaig perdre en trobar-te
O vaig guanyar després en perdre't

Recordant el què vaig passar
quedo pensant sense saber
perquè va ser que et vaig trobar
si t'havia de perdre.

 

 

Foi um bem conhecer-te

Manuel de Almeida / Popular *fado corrido*
Repertório de Manuel de Almeida

Foi pouca sorte encontrar-te
Mas foi um bem conhecer-te
O que perdi em achar-te
Ganhei depois em perder-te

Como vês, não estou mudado / Nem descrente, nem vencido
Nem sequer surpreendido / De um sonho mal acabado
Apenas estou conformado / Conformado de perder-te
Por isso, quero esquecer-te / E ao mesmo tempo lembrar-te
Foi pouca sorte encontrar-te
Mas foi um bem conhecer-te

Se é Deus quem manda, afinal / Dando almas irmãs à gente
Nossas almas certamente / Não eram o par ideal
Portanto, ponto final / Mas olha, quero dizer-te
Sem pretender defender-te / Defender-te ou criticar-te
O que perdi em achar-te
Ganhei depois em perder-te

Recordando o que passei 
Fico a pensar sem saber
Porque foi que te encontrei 
Se tinha que te perder


Sempre el meu agraïment a l'amic José Fernandes Castro  del blog fadosdofado per la seva dedicació i amabilitat 

divendres, 28 de maig de 2021

Perdição

 


El doble àlbum Amália no Chiado, publicat el 2014, conté unes meravelles com aquesta que avui publiquem aqui al nostre cantinho de fado. Totes les gravacions d'aquest recull que l'editora Valentím de Carvalho ha recuperat de gravacions originals datades dels anys 50, són un regal per l'oïda de tots els amalians, que com jo, no deixen passar gaires dies sense escoltar la Diva.


En el cas d'avui, aquest poema del mestre Linhares Barbosa, es tracta de l'única gravació coneguda, i jo diria de les poc escoltades. De manera que ja tocava.

Lletra .- João Linhares Barbosa
Música .- Franklin Godinho
(Fado Franklin, sextilhas)



Minha mãe, ó minha mãe
Abre-me o teu coração
Deixa encostar-me ao teu peito
Eu não tenho mais ninguém
Quero pedir-te perdão
Pelo mal que tenho feito
Eu não tenho mais ninguém
Quero pedir-te perdão
Pelo mal que tenho feito

Foi ele, eu gostava dele
Uma tentação constante
A minha noite, o meu dia
Ninguém mais belo do que ele
Meu respirar ofegante
Água pura que eu bebia
Ninguém mais belo do que ele
Meu respirar ofegante
Água pura que eu bebia

O mundo será dos dois
Disse, sorriu-me, sorri
Foi-se embora satisfeito
Vi-o com outra depois
Logo uma brasa senti
Queimar-me dentro do peito
Vi-o com outra depois
Logo uma brasa senti
Queimar-me dentro do peito

Desmaiei, tornei a mim
Ainda o vi dar um beijo
Na boca dessa mulher
Ó minha mãe, foi assim
Mas vou ver se ainda o vejo
A ver se ele 'inda me quer
Ó minha mãe, foi assim
Mas vou ver se ainda o vejo
A ver se ele 'inda me quer

dimarts, 13 d’abril de 2021

O Tempo

 


Aquest és el títol d'un dels temes del nou treball de la Teresinha Landeiro, a qui coneixem i seguim des dels seus inicis, de ben joveneta, a la Mesa de Frades.


No he escoltat només que un parell de temes d'aquest que serà el seu nou disc, que imagino d'autor, doncs les lletres son seves, i aquesta que us deixo avui aqui, és un bonic poema sobre el temps i el seu pas, o potser del nostre transitar per ell.

M'he permès la llicència de fer una traducció per millor entendre el que el poema expressa, mirant de ser fidel a les paraules de la Teresinha.

Ja hem parlat en aquest "cantinho de fado" de la Teresinha que és ja una figura consolidada en el món del fado que dóna continuïtat a l'esperit d'aquest Patrimoni Immaterial de la Humanitat que és el Fado.  


O Tempo


Letra/Lyrics: Teresinha Landeiro Música/Music: Joaquim Campos (Fado Tango)


O tempo passa por nós
El temps passa per nosaltres Sem tempo para nos escutar
Sense temps per escoltar-nos O tempo deixa-nos sós
El temps ens deixa sols O tempo passa sem voz
El temps passa sense veu Para ninguém o ver passar
Perque ningú el vegi passar O tempo prende paixões
El temps captiva pasions O tempo acorda a lembrança
El temps desperta records Acelera emoções
Accelera emocions Enlouquece corações
Embogeig els cors O tempo liberta a esperança
El temps allibera la esperança O tempo conta saudades
El temps conta saudades Aclama a tristeza e a dor
Proclama la tristesa i el dolor O tempo muda vontades
El temps canvia voluntats Escreve no vento verdades
Escriu veritats en el vent Das nossas loucuras de amor
De les nostres locures d'amor O tempo não tem medida
El temps no té mesura
Não tem espaço nem razão
No té ni espai ni raó Num segundo eu tenho vida
En un segon tinc vida No outro a alma perdida
en un altre l'ànima perduda O tempo é ilusão
El temps és una il.lusió