dissabte, 20 d’octubre del 2012

Vaig conéixer el Miguel Ramos l'hivern del 2010 quan va cantar al restaurant Lisboa de Barcelona la fadista  Sandra Correia. El Miguel l'acompanyava a la viola de fado, instrument que domina perfectament com el seu germà André a qui he vist tants cops a Lisboa a Mesa de Frades, però d'ell no en sabia gaire res.

Aquells dies ja ens va cantar tot acompanyant-se a la viola un parell de fados, però ara fa un temps ha decidit cantar à sério i ja s'ha presentat a diferents escenaris.

En Miguel Ramos canta des de fa força temps. De fet l'any 1996 va guanyas diversos concursos, i ho va fer amb aquest tema que escoltarem aqui. Un poema de Helder Moutinho cantat aqui amb música de Fado Alberto de Miguel Ramos que si no vaig errat era tio seu.

Balada do sol errado



Adeus ó meu amor minha aventura
De ar sereno ao vento e brusco ao mar
Adeus minha ilusão que não tem cura
Adeus amor que não te posso amar

Adeus ó rio que nasces á noitinha
E desces de mansinho as madrugadas
Quem dera que essa noite fosse minha
Adeus ó meu amor de águas paradas

Mas se algum dia a luz de um sol errado
Brilhar na tua praia adormecida
Eu voltarei ao som deste meu fado
E cantarei bom dia a toda a vida

Agora vem dormir na calmaria
Deste teu rio sem rumo e sem vontade
Talvez um dia amor talvez um dia
Me acordes noutro rio de liberdade