Maximiliano de Sousa, Max, nascut a Funchal (Madeira) el 1918, sens dubte una veu dolça i amb sentiment.
No només va ser un fadista. Sastre de professió, el cuquet del món de la "farándula" el tenia ben atrapat, i així, primer amb un grup musical que té éxit a Funchal, passa a conquerir les nits de Lisboa convertint-se en un referent de l'espectacle a la rádio, el teatre , la televisió...
Moment important en la seva carrera quan coneix Armandinho i Linhares Barbosa ja qué amb el fado "Não digas mal dela" la seva popularitat augmenta de manera fulgurant.
Un home amb una gran versatilitat com podem veure en alguns vídeos pexats a la xarxa.
Avui el sentirem en un fado amb lletra d'Artur Ribeiro i música del mateix Max,
Carrerons d'Alfama/ carrers de la Lisboa antiga/ no hi ha fado que no digui coses/ del vostre passat/ carrerons d'Alfama besades per la llum de lluna/ qui pogués viure-hi/ per viure al costat del fado......
Vielas de Alfama
Horas mortas, noite escura / Uma guitarra a trinar
Uma mulher a cantar / O seu fado de amargura
E através da vidraça / Enegrecida e quebrada
Aquela voz magoada / Entristece quem lá passa
Vielas d'Alfama, ruas da Lisboa antiga
Não há fado que não diga coisas, do vosso passado
Vielas d'Alfama beijadas pelo luar
Quem me dera lá morar p'ra viver junto do fado
A lua, ás vezes desperta / E apanha desprevenidas
Duas bocas muito unidas / Numa porta entreaberta
Então, a lua corada / Ciente da sua culpa
Como quem pede desculpa / Retira-se envergonhada
No només va ser un fadista. Sastre de professió, el cuquet del món de la "farándula" el tenia ben atrapat, i així, primer amb un grup musical que té éxit a Funchal, passa a conquerir les nits de Lisboa convertint-se en un referent de l'espectacle a la rádio, el teatre , la televisió...
Moment important en la seva carrera quan coneix Armandinho i Linhares Barbosa ja qué amb el fado "Não digas mal dela" la seva popularitat augmenta de manera fulgurant.
Un home amb una gran versatilitat com podem veure en alguns vídeos pexats a la xarxa.
Avui el sentirem en un fado amb lletra d'Artur Ribeiro i música del mateix Max,
Carrerons d'Alfama/ carrers de la Lisboa antiga/ no hi ha fado que no digui coses/ del vostre passat/ carrerons d'Alfama besades per la llum de lluna/ qui pogués viure-hi/ per viure al costat del fado......
Vielas de Alfama
Horas mortas, noite escura / Uma guitarra a trinar
Uma mulher a cantar / O seu fado de amargura
E através da vidraça / Enegrecida e quebrada
Aquela voz magoada / Entristece quem lá passa
Vielas d'Alfama, ruas da Lisboa antiga
Não há fado que não diga coisas, do vosso passado
Vielas d'Alfama beijadas pelo luar
Quem me dera lá morar p'ra viver junto do fado
A lua, ás vezes desperta / E apanha desprevenidas
Duas bocas muito unidas / Numa porta entreaberta
Então, a lua corada / Ciente da sua culpa
Como quem pede desculpa / Retira-se envergonhada