![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnZKYXYkVPhaaQE4qqDmVkVZ4yG3sDWiIUqL8mA_ZsGkLXtMOJYjqCV0PXnDZg1gpezCwotYzJyz0s3-1lqSLufVlfduKOdx3L8Av9gn_8RODmfG5vmzf7kIo78XVuXUkhkseh2xCVP-A/s200/Mesa+de+Frades+004.jpg)
Aquest lloc té, com tots, la seva història. I la seva història, o potser llegenda ens diu que era una capella on el Rei de Portugal cap el 1800, anava d'amagat a escoltar el Fado. Aviat la web oficial estarà disponible i esperem que ens facin una mica d'història.
La nit del 5 de desembre un full a la porta ens avisa: Pedro Castro, guitarra; André Ramos, viola; Pedro Moutinho, veu... Clar que no serien els únics. A cantar hi havia a més, altres fadistes dels quals lamento no conéixer-ne el nom. Només el de José Morgado, la Teresa, una nena de dotze anys -espero que el desig dels pares de veure-la convertida en una "vedetta" del fado no acabi per espallar-la- i la Ana Guerra a qui vaig veure un parell de dies més tard a la Tasca do Chico
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8hXe7Nu-GRSKpySL4lsrjuT04k4gWzh03t2_7pa5K4elJETtSDsuG86Z6-MF43WjS8VaCidOthd4eLt2qKwRjeUXUW4jxwXwk73Yd1SSiaNwIRORf_MfPMli2TZGUXsX8-Q8fTVasrvg/s200/anahuerrapelbloc2.jpg)
Mesa de Frades és un dels llocs que sempre recomano als amics que s'acosten a aquesta ciutat encantada i encantadora que és Lisboa.
Escoltem avui un fado musicat amb lletra d'Artur Ribeiro i música de Nóbrega e Sousa.
Lisboa é sempre Lisboa
Lisboa tem
o ar feliz
d'uma varina
e o vaivém
d'uma canção
em cada esquina.
Pelos mercados,
fresca e gaiata,
faz zaragata,
perde a tonta cabecita!
Aqui e ali
namora e ri,
e sem vaidade, veste de chita,
canta o Fado e tem saudade.
Refrão
Lisboa é sempre Lisboa,
dos becos e das vielas
e das casinhas singelas
d'Alfama e da Madragoa
dos namorados das janelas,
das marchas que o povo entoa,
da velha Sé
das procissões,
também da fé!
com seus pregões,
Lisboa é sempre Lisboa.
Pela manhã
vai trabalhar,
toda garrida
de tarde, ao chá,
Lisboa ri
cheia de vida.
Mas à noitinha,
olhos rasgados,
semicerrados
na oração mais bizarra...
Lisboa então,
só coração,
d'alma elevada,
presa à guitarra,
canta até de madrugada!
Refrão