El so de la guitarra portuguesa és, potser, una de les coses que fan que es desperti en mi a saudade. Ja fa deu anys quan la vaig sentir per primer cop a Barcelona vaig matar moltes saudades, i encara avui quan escolto aquell guitarrista, en Paulo Jorge, continua despertant aquell desig mai recorrent de sentir-me transportat al bressol del Fado, a la meva estimada Lisboa.
En Paulo, que avui dia crec que té un altre nom artístic que lamento no recordar, va venir a Barcelona juntament amb en Miguel Ramos a acompanyar l'estimada Sandra Correia al Restaurant Lisboa, avui ja tancat.
Calia recordar-lo aquests dies de confinament, que és quan la saudade s'ha vingut a instalar aquí a casa i més que mai el desig de tornar às sete colinas és més gran.
Feinejant per casa podeu escoltar aquest cd sencer...