Aquest és un fado musicat de Federico de Brito, o Britinho, com era conegut aquest poeta que va treballar molts anys de taxista, i que ha esdevingut un clàssic en l'àmbit fadista.
A mi m'agrada més aquesta versió d'en Carlos Macedo amb instruments propis del fado que no pas d'altres que l'acompanyen amb música d'orquestra.
Aquest tema és un dels fados del disc Jóia do fado que Macedo va gravar el 1985, i reeditat en format CD el 2009.
Canoas do Tejo ens evoca un temps en que les embarcacions típiques del Tejo feien de pont entre les dues ribes d'aquest ample i majestuós riu quan encara no hi havia ponts per creuar-lo. Si la natura s'entossudeix a separar amb fronteres com o són els rius, les persones ens estossudim a unir, encara que costi, malgrat els perills.
Ja vam escoltar aquest fadista en un fado Corrido fa un parell d'anys. Escoltem-lo ara en un dels clàssics més coneguts.
Canoas do Tejo
Frederico de Brito
Canoa de vela erguida / Que vens do cais da ribeira
Gaivota que andas perdida / Sem encontrar companheira
O vento sopra nas fragas / O sol parece um morango
O Tejo baila c'oas vagas / A ensaiar um fandango
Canoa... conheces bem
Quando há norte pela proa
Quantas docas tem Lisboa
E as muralhas que ela tem
Canoa... por onde vais
Se algum barco te abalroa
Nunca mais voltas ao cais
Nunca, nunca, nunca mais
Canoa de vela panda / Que vens da boca da barra
E trazes na aragem branda / Gemidos duma guitarra
Teu arrais prendeu a vela / E se adormeceu, deixá-lo
Agora muita cautela / Não vá o mar acordá-lo.
letra tirada do blog fadosdofado
