dissabte, 23 de maig del 2009

Natacha


A la Nat no recordo haver-li preguntat quin era el fado que més li havia agradat d'aquell CD. Així que per dedicar-li'n un només ho puc fer intentant fer alguna associació de idees.
La Nat té per llengua materna el francès, i parla castellà molt bé -i català, també- però sempre amb aquell puntet, aquell accent tan particular de qui aprén la llengua de gran, i ho fa amb una cadència que fa que et paris a escoltar-la. Així que per la dolçor de les seves paraules, aquest títol m'ha semblat la millor associació de idees.


Dedicat a la Natacha



potser només escolteu 30 segons del fado. És cosa del servidor. Cliqueu sobre del títol de la cançó dins la caixeta blava...

Há palavras que nos beijam

Alexandre O'Neil / Mário Pacheco

Há palavras que nos beijam
Como se tivessem boca
Palavras de amor, de esperança
De imenso amor, de esperança louca

Palvras nuas que beijas / Quando a noite perde o rosto
Palavras que se recusam / Aos muros do teu desgosto

De repente, coloridas / Entre palavras sem côr
Esperadas, inesperadas / Como a poesia ou o amor

O nome de quem se ama / Letra a letra revelado
No mármore distraído / No papel abandonado

Palavras que nos transportam / Aonde a noite é mais forte
Ao silêncio dos amantes / Abraçados contra a morte

lletra extreta del blog fadosdofado