dissabte, 27 d’abril del 2013

Consideracions sobre el Fado

Aquest dies estic llegint el llibre de Josep Maria Espinàs, Una vida articulada.
Es tracta d'un recull d'articles que l'autor ha anat escrivint i publicant diàriament, i durant més de 36 anys, als
diaris Avui i a El Periódico. Un recull d'articles -o fragments- que a l'autor li ha semblat que mantenen l'interès i travessen el pas del temps.
A la contratapa podem llegir "La idea és que el lector el pugui llegir com un dietari o llibre de pensaments i observacions d'Espinàs entre 1976 i 2012"
En aquest sentit, en el d'observació, m'ha semblat adient fer-vos avinent el que l'Espinàs va "observar" un dia de l'any 1979 quan va visitar una casa de fados....

Confesso que fins ara tenia una idea molt vaga del que és un fado, la cançó popular portuguesa i, més concretament, lisboeta. O potser és més exacte dir que més que una idea vaga en tenia una d'equivocada, proporcionada per algun disc o algun espectacle. La clau de la qüestió és aquesta: cal escoltar el fado en un ambient que ni el disc ni l'escenari no poden crear.
Aquest tipus de cançó, d'origen incert, es converteixen en un moment determinat en el vehicle d'expressió d'un patetisme profundament portuguès. Ho veia ben clar escoltant sis fadistes que cantaven a O Senhor Vinho, un establiment de la vella Lisboa davant una concurrència bàsicament local. El programa consistia en això: un fadista cantava tres fados i plegava, perquè la gent pogués continuar menjant i bevent; al cap d'una estona sortia un altre fadista i feia el mateix, i així fins a quatre cantants, que s'alteraven al llarg de tota la nit. Quan apareixia el fadista la il·luminació es feia molt tènue, i immediatament la gent callava. El fado demana silenci, no és una cançó de gresca, com les que canten els vienesos a les tavernes de
Grinzing. I també en demana, de silenci, el cantant, i el demana sense demanar-lo; és la seva actitud d'intimitat i de lliurament "personal" al cant allò que imposa. Perquè de cop, quan comença a cantar, sembla aïllar-se de tot el que el volta, com si cantés en la soledat més profunda.
He parlat de soledat, i el fado n'és la traducció literària i musical en el món del poble, com ho és de les frustracions i les angoixes vitals del portuguès. El pas del temps, la dissort de l'amor, les dificultats de la comunicació humana, són els temes que els fados van repetint amb totes les variants possibles.
Els fadistes de l'establiment vestien com qualsevol dels presents, i això ajudava a entendre el fado com una expressió de la pròpia quotidianitat; no hi havia una relació artista-espectador --que és el que passa als cabarets o als tablaos-- sinó una complicitat bàsica i un diàleg cordial, perquè qui cantava no ho feia en cap empostissat ni rebia cap focus especial. He dit "diàleg" però de fet el fado induïa la gent a acotar el cap i cadascú iniciava -mentre es descapdellava la música- un monòleg meditatiu amb ell mateix. La malenconia de les melodies en to menor i la humida i emboirada pronúncia portuguesa naixien com una flor perfecta en la penombra.

Un bon observador l'Espinàs. No trobeu?

dimecres, 10 d’abril del 2013

Sant Jordi també a Portugal

 Caros amigos,

Vimos por este meio informar que na próxima semana em Lisboa e Porto realizar-se-ão atividades à volta da cultura e da literatura catalãs.

Não percam a oportunidade de assistir!




Sant Jordi 2013

Eventos à volta de Sant Jordi em Portugal:  

  • Dia 17 de Abril | 18h30 | Casa Fernando Pessoa - Rua Coelho da Rocha, 16, Lisboa.

"A força da Catalunha baseada na sua língua e literatura."


Conferência de 
Vicenç Villatoro i Lamolla, diretor do IRLL. 

  • Dia 20 de Abril | 12h00 | Ordem dos Médicos - Rua Delfim Maia, 405, Porto.

“Dia de Sant Jordi” - Dia do Livro e da Rosa na Catalunha"

Programa
12:00    Abertura
            Josep Maria Ustrell - Presidente do Club de Portugal dos Alumni UB

12:10    Rosas e livros, um sonho
            Antoni Dalmau - Escritor catalão
             
12:30    Pela cultura: gerando pontes
Helena Tanqueiro - Responsável pelo Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões em Barcelona 

12:40    A cascata perfeita
            Mário Cláudio - Escritor português
13:00   Debate
Almoço catalão “Sabores de Catalunha” (preço/pax: 25 euros)

diumenge, 7 d’abril del 2013

Maria João Teixeira

De nou, fado a Barcelona. La Maria João, a qui coneixia de l'escola d'idiomes, ens ha ofert aquesta passada nit un concert de cançons pròpies i fados al cafè de les Delícies de la Rambla del Rabal, acompanyada pel guitarrista Tiago Oliveira amb qui ha treballat en els temes que ha presentat.
Prometem a partir de demà publicar els vídeos que hem gravat del concert.

dilluns, 1 d’abril del 2013

Ritz Club *Miguel Ramos*

Com us deia l'octubre passat, vaig conèixer Miguel Ramos quan va venir a Barcelona acompanyant Sandra
Correia al restaurant Lisboa de la nostra ciutat.

La viola de fado a les seves mans queda vençuda i mostra tots els secrets que el Fado necessita per ser-ho, però quan ens mostra la seva veu i el seu "jeito" com a cantador, hem de rendir-nos i deixar-nos embalar per aquesta veu profunda que posseeix tot allò que el Fado demana.


Així que us deixo amb aquesta mostra que l'amic João Costa ens ha penjat a la xarxa.

Voltei amor

Vasco de Lima Couto / Jorge Barradas

 

Voltei amor
Voltei àquele beijo
Que resolveu a hora da partida
E àquele doce encanto do teu rosto
Onde encontrei a morte que dá vida

Voltei amor
Para te dar o que é preciso
Nesta maré de sol e mar violento
E porque me doía de fugir
Ter de ficar e de partir
Sem conhecer teu corpo que eu invento

Voltei amor
Voltei porque me deram
Lugar no tempo, para te esperar
Para ser um dos poemas do teu sonho
Quando a noite se der às mãos do luar
Fiquei amor
A cama já está feita
Nas raízes perdidas do teu nome
Dá-me a ternura, amor
Esquece o teu silêncio, amor
Perfuma a noite e mata a minha fome.
 
 
letra tirada do blog fadosdosfado