dilluns, 15 de febrer del 2010

Gaivota



Un dels fados, diríem que capitals, cantat per gairebé tots/es els/les fadistes i que va popularitzar Amália, amb un poema de Alexandre O'Neil i música de Alain Oulman.

Sent un poema de traducció complexa, crec que expressa i s'intueix bé un tarannà fatalista i que aquesta fatalitat troba la seva plenitut en els sentiments més pregons.

Conceiçao Ribeiro de qui ja vàrem parlar i escoltar un tema aqui, ha gravat en el seu segon CD "Sou noite...sou fado" aquest tema.

CD que vaig tenir l'ocasió de comprar-li a la fadista el passat Desembre a la casa de fados "O Marinho" d'en Mario i Aurora Cabrita a Casal do Cotão a Cacém

si en dir adéu a la vida / tots els ocells del cel / em donessin com a comiat / la teva darrera mirada / aquesta mirada que era només meva / amor que vas ser el primer
Que perfecte bategaria el cor / dins del meu pit.....



Gaivota

Alexandre O'Neil / Alain Oulman
Repertório de Amália

Se uma gaivota viesse
Trazer-me o céu de Lisboa
No desenho que fizesse
Esse céu, onde o luar
É uma ave que não voa
Esmorece e cai no mar

Que perfeito coração... no meu peito bateria
Meu amor na tua mão
Nessa mão onde cabia... perfeito, o meu coração

Se um português marinheiro
Dos sete mares, andarilho
Fosse, quem sabe, o primeiro
A contar-me o que inventasse
Se um olhar de novo brilho
Ao meu olhar se enlaçasse

Que perfeito coração... b
ateria no meu peito
Teu amor na minha mão
Nessa mão onde perfeito... bateu o meu coração

Se ao dizer adeus á vida
As aves todas do céu
Me dessem na despedida
O teu olhar derradeiro
Esse olhar que era só meu

Amor que fôste o primeiro.

(letra tirada do blog fadosdofado)