2012 Sandra Correia na Feira Internacional de Artesanato do Estoril
Aquest novembre es compleixen quinze anys que conec la Sandra Correia. D'ençà d'aquella nit a Barcelona on la vaig veure i sentir cantar per primer cop, ha estat per mi una referència en aquest món del Fado al qual feia pocs anys estava coneixent amb avidesa. He publicat diverses entrades en aquest blog, l'he vist cantar a Porto i a Lisboa i no em canso de repetir que per a mi va ser la persona que em va acabar d'obrir la porta a aquesta música tan especial.
En el seu cantinho de Youtube podem trobar ara els concerts que ha fet en diversos escenaris i he resolt que en aquest meu raconet de fado hi havien de ser-hi. Així que començarem per aquest del 2012 al marc de la Fira Internacional d'Artesanat d'Estoril.
Aníbal Nazaré / Maximiano de Sousa Repertório de Max
Era já tarde
Quando o fado conheci E sem alarde
Quis falar-me da saudade Mas na verdade
Para me lembrar de ti Do grande amor que perdi Era tarde, muito tarde
Pedi ao fado Que me desse outro caminho Ficasse ele com a saudade Que eu queria ficar sózinho Ele respondeu Que o pedido era escusado Por que o fado e a saudade Andavam de braço dado
Era já tarde
Quando o fado abandonei E fui cobarde
Tive medo da saudade Com ansiedade
Eu ainda a procurei Quando a saudade encontrei Era tarde, muito tarde
Gairebé un any sense publicar res en aquest petit racó de fado. No es pas per haver bandejat aquesta música que continua estant dins del meu cor i que cada dia escolto, tot i que de moment lluny del meu estimat Portugal.
Esperem temps millors que de segur arribaran.
Ahir el meu amic João Costa em va enviar l'enllaç d'aquest video amb l'entrevista que li van fer a la meva estimada Sandra Correia al seu cantinho de fado de Vila Nova de Gaia, i no em resisteixo a tornar a obrir el blog per fer-ne tota la publicitat que mereix. A la vegada que em motiva a buscar la manera de poder-lo visitar el més aviat possible.
Tarde demais, és el títol d'un sonet de la poetessa Florbela Espanca i que amb una música de Loic da Silva, la Sandra Correia ha gravat en el seu darrer álbum "Aqui existo"
Ho tradueixo com "Massa tard" i és una queixa... Malgrat la sonoritat diferent a allò a què ens té acostumats la Sandra, aquest tema és dels més impactants per a mi d'aquest seu darrer treball.
Una queixa, si. Les coses diuen que passen quan han de passar, potser si. Però de vegades triguen massa a passar, i hi tenim tot el dret a queixar-nos, tot i que no sempre "és massa tard" i diem allò que més val tard que mai. Però quina llàstima haver d'esperar quan l'espera fa mal...
Aqui al blog hi faltava aquest tema, i ara queda esmenada la falta.
Fa pocs dies he tornat de Lisboa i he tingut ocasió d'assistir al concert que al Teatre da Trindade ha fet la Sandra presentant el seu darrer disc, i recordava com queda de lluny aquell 2010 quan va venir a cantar a Barcelona a petició de l'amic José Claro. I com me n'alegro d'haver viscut el procés creatiu d'aquesta Fadista en la que vaig creure des del primer fado que li vaig sentir cantar.
La Sandra ve de lluny i va més lluny encara. Com certeza
Demà serà un gran dia, i jo me'l perdré. Un gran dia perque la Sandra Correia es presenta al teatre Tívoli de Lisboa per presentar el seu darrer i magnífic treball.
Aqui existo n´es el títol del treball i també del poema que aqui posem. Rosa Lobato de Faria l'autora de la lletra i Mário Pacheco, propietari del Clube de Fado, l'autor de la música.
Confesso que em costa escoltar aquest cd tot d'una. Sempre m'encallo en un tema que escolto i torno a escoltar. Ara mentre intento escriure de nou al vell blog, tan oblidat, escolto un poema de la amiga Cátia Oliveira, Mãe tristeza al què la Sandra li dóna tot allò que la Cátia ha volgut dir.
Altres poemas d'Amèlia Muge, o del genial guitarrista Ângelo Freire, Florbela Espanca, Tiago Torres da Silva....
Uma escolla perfeita Sandra. Perfeita tu também com a tua voz, o teu jeito, o teu amor.
O meu obrigado. No vou poder estar ao pe de ti amanhã no Tívoli, não físicamente, mas podes ter a certeza que a minha alma, se é que ela existe em mim, vai estar junto de ti e vou te ouvir cantar como sei que tu cantas. Sei isso desde aquele primeiro dia que te ouvi cantar ao vivo aqui em Barcelona. Um beijinho maior do que o mundo, e toda a sorte que tu mereces. Até breve!
Ahir va ser l'aniversari de la meva fadista de capçalera, la Sandra Correia. No he tingut massa temps per dedicar-li unes paraules en aquesta data, tampoc de parlar del seu darrer treball "Aqui existo" que compraré aviat en el proper viatge a Lisboa que espero pugui ser al mes d'octubre.
L'homenatge que li he pogut fer, ha estat escoltar moltes músiques seves, i entre tantes com he escoltat, n'hi ha una, el Fado Mayer que se m'ha enganxat de manera que no me la puc treure del cap.
Aqui us deixo amb un video del 2015, gravat al carrer al barri de Mouraria.
I per molts anys sandra, Muitas felicidades i um beijinho grande!
No podrà ser. El proper 20 d'octubre no podré estar a Santiago de Compostela per gaudir d'aquest espectacle al Centro Dramático Galego. Físicament no hi seré, però el meu cor no podrà evitar ser allà.
Aquest ReyFado Lisboa és un projecte interessant que ens evoca el món fadista, un viatge iniciàtic, si es vol, i un poc turístic al bell cor d'aquesta música que curiosament no deixa ningú indiferent. Hi ha qui l'estima només escoltant-la un cop, i n'hi ha que de seguida manifesta la tristor que provoca.
-És trist. Diuen.
A tall d'aquests comentaris, quants cops hauré explicat, el mateix que ens diu la Mísia en aquest video: "El Fado ens parla de la Vida i de la Mort... i te tot el que hi ha entremig, que no és tot majoritariament alegre.
Aquest projecte que ens explicarà el Fado, té uns noms propis, uns fadistes que m'agraden particularment, el Pedro Moutinho, Matilde Cid i la Sandra Correia, la meva fadista d'elecció.
Us deixo amb el video que es va publicar el passat mes d'abril
El títol d'aquest poema de Fernando Campos de Castro, a qui admiro, és Sonhos Quebrados. I cantat amb la música de Fado Menor, i a més per la Sandra Correia, per la que sento una estima infinita, esdevé un dels temes estrella en el món del Fado.
Sovint des de casa nostra el Fado emociona per la forma en què es canta, i acaba seduint a qui l'escolta però, sovint també, costa d'entendre i d'interpretar allò que el poema i el/la fadista ens està dient.
Modestament he intentat fer una traducció, tot i sabent la dificultat que té aquest art de canviar de llengua els sentiments expressats en un poema.
Espero que una mica ajudi a qui pugui visitar aquest post.
Us deixo amb un video de febrer d'enguany al Centro Desportivo Adicense.
Aqui va aquest intent de traducció. Avui sentia que ho havia de fer.
Somnis Trencats
Camins que no tenen retorn
somnis trencats sense fi
em neguen tot el què demano
als móns que duc amb mi.
La buida nit infinita
em toca els ulls tancats
com un silenci que crida
a les meves cansades orelles.
Sento pors que m'arrosseguen
en la solitud d'aquest fang
on dos cossos s'avorreixen
en el gel del meu jaç
Nit breu, oh nit boja
si em vas negar el teu amor
no neguis a la meva boca
el dolor del Fado Menor.
I també un video del meu amic i gran fadista Américo Pereira que es dedica també a fer aquestes petites maravelles, que ja estan batejades com "Grandes Pequenos Nadas" Obrigado Américo.
Sonhos quebrados
Fernando Campos de Castro / Popular *fado menor*
Repertório de Sandra Correia
Caminhos sem ter regresso
Sonhos quebrados sem fim Negam-me tudo o que peço Aos mundos dentro de mim
Vazia a noite infinita / Toca-me os olhos fechados Como um silêncio que grita / Aos meus ouvidos cansados
Sinto medos que me arrastam / Na solidão desta lama Onde dois corpos se agastam / No gelo da minha cama
Noite breve, ó noite louca / Se me negaste o amor Não negues à minha boca / A dor do fado menor
Diuen que avui comença la Primavera, una més, un any més.
Però el fado conegut per Primavera, poema de David Mourão Ferreira i música de Pedro Rodriguez que ens canta aqui la Sandra Correia, no és un més. Moltes versions he escoltat d'aquest fado, però aquesta de la Sandra, que va regalar als assistents del "Centro de Arte Harina de otro Costal" a Huelva el passat agost, és per mi simplement la millor.
Així per rebre aquesta nova primavera res millor que escoltar aquesta fadista i aquest poema amb el desig que puguem continuar gaudint d'aquesta fadista moltes primaveres més.
Primavera
David Mourão Ferreira / Pedro Rodrigues *fado primavera*
Repertório de Amália
Todo o amor que nos prendera
Como se fôra de cera
Se quebrava e desfazia;
Ai funesta primavera
Quem me dera, quem nos dera
Ter morrido nesse dia
E condenaram-me a tanto
Viver comigo o meu pranto / Viver, viver e sem ti
Vivendo, sem no entanto
Eu me esquecer desse encanto / Que nesse dia perdi
Pão duro da solidão
É somente o que me dão / O que me dão a comer
Que importa que o coração
Diga que sim ou que não / Se continua a viver
Todo o amor que nos prendera
Se quebrara e desfizera / Em pavor se convertia
Ninguém fale em primavera
Quem me dera, quem nos dera / Ter morrido nesse dia
Tenho em casa o melhor Realizador do mundo e o melhor Actor
infantil de sempre!
Eis aqui o que vos tinha prometido ir revelando aos poucos. Somos aventureiros!
(I el melhorRealizador li respon: Sorte tenho eu em ter assim uma musa inspiradora!)
Jo que conec als tres (i encara més: als quatre :)) confirmo tot el que es diu aqui, i no me'n puc estar per acomiadar el 2015 de deixar-vos amb aquest video, només perque comproveu que el que us dic va a missa!!
Coração vadio
L'adjectiu Vadio, és molt usat en el món del Fado, i fa referència a la vida que porten els fadistes. Es podria traduir a la nostra parla i en el seu contexte com a vagabund, o millor encara com a rodamón, aquell que va d'una banda a l'altra sense tenir, com aquell qui diu, un ofici massa convencional. Confesso que és una de les paraules que m'agraden més de la llengua portuguesa.
José Guimarães / Manuel Reis
Repertório de Sandra Correia
Coração, num constante desafio
Vive a vida como pode
Como pode e como quer
Vagabundo e sonhador, è um vadio
Que não sabe qual o mundo
Qual o mundo em que viver
È tão louco que ao bater eu desconfio
Que ele bate sem saber
Sem saber porque bater
Coração vadio que não sabe onde parar
E pára em qualquer lugar
Como e quando lhe convém
Coração vadio, diz que sente, mas não sente
Diz que adora toda a gente
Mas não gosta de ninguém
Coração, vê se encontras um abrigo
Vê se deixas por aí
Por aí de vadiar
Talvez haja um coração que seja amigo
Onde possas, com amor
Com amor ter um lugar
Já è tempo de ter cuidado contigo
Já è tempo de saber também amar
(letra tirada do blog fadosdofado)
Álbum PERSPECTIVA by Sandra Correia.
Produção: ME! Realização: João Costa Menezes Fotografia: Carlos Costa Coelho Edição: Ruben Latre Som Caixinha de Música: Fernando Gomes
Coração Vadio (José Guimarães/Manuel Reis) Sandra Correia Pedro Viana (guitarra portuguesa) Miguel Ramos (viola de fado) Frederico Gato (baixo)
Reconec que no havia parat esment, fins ara, als festivals de música que, a l'estiu, omplen les viles i pobles del nostre país. Fins que el Fado no ha fet acte de presència en el XV Festival de Música de la Vila de Rialp.
L'anunci ens presentava al guitarrista Mário Pacheco, del prestigiós Clube de Fado de Lisboa, i a les fadistes Ana Maria i Sandra Correia, ben acompanyades per la resta de músics, en Diogo Clemente a la viola de fado i en Rodrigo Serrão al contrabaix. La cita era a l'Església Parroquial de Rialp el dia 8 d'agost. I cap allà vam anar.
Vam poder gravar alguns dels fados i aqui us en deixo un.
Poema de Domingos Gonçalves da Costa i música de Carlos Rocha "Eu já não sei" també conegut com "Ponto final"
I li volem dedicar aquest vídeo a la fadista Sandra Correia, avui, dia del seu aniversari.
Parabéns Sandra Correia, sempre o nosso obrigado por seres assim. Mil beijinhos!!
Eu já não sei se fiz bem ou se fiz mal Em pôr um ponto final Na minha paixão ardente Eu já não sei, porque quem sofre de amor A cantar sofre melhor As mágoas que o peito sente
Quando te vejo... e em sonhos sigo os teus passos Sinto desejo... de me lançar em teus braços; Tenho vontade... de te dizer, frente a frente Quanta saudade... há, do teu amor ausente; Num louco anseio... lembrando o que já chorei Se te amo ou se te odeio... eu já não sei
Eu já não sei sorrir como então sorria Quando em lindos sonhos via A tua adorada imagem Eu já não sei se deva, ou não deva querer-te Pois quero às vezes esquecer-te Quero e não tenho coragem
Vaig assistir a la presentació del cd Perspectiva de la nostra Sandra Correia, al Fnac NorteShopping de Porto ara fa uns dies, i vam poder enregistrar un parell de temes.
Aqui va el primer, Quadras de amor, uns versos que la fadista va escollir per cantar amb aquesta música de Joaquim Campos *Fado Amora* i que va gravar la amiga Mariana Correia a qui estic molt agraït.
Finalment ja està decidit. Diumenge en un vol matiner, aniré a Porto a passar uns dies ben aprofitats.
A més de retrobar els amics que hi tinc, espero estar a la presentació a la Casa da Música de dos excel·lents fadistas que admiro: en Carlos Leitão i la Sandra Correia.
De Carlos Leitão espero poder escoltar, a més dels fados tradicionals que li conec, els fados del qual ell n'és l'autor del seu cd Do Quarto (2013)
que conec poc.
De Sandra espero allò que ella dóna al Fado: Tot. Per a mi és un referent d'aquesta música, o més ben dit, d'aquesta expressió de sentiments que ultrapassa el terme "música"
Voltaste
Joaquim Pimentel
Voltaste, ainda bem que voltaste As saudades que eu sentia não podes avaliar Voltaste, e á minha vida vazia Voltou aquela alegria que só tu lhe sabes dar
Voltaste, ainda bem que voltaste Embora saiba que vou sofrer o que já sofri Cansei, cansei de chorar sózinha Antes mentiras contigo do que verdades sem ti
Voltaste, que coisa mais singular Eu quase não sei cantar se tu não estás a meu lado Voltaste, já não me queixo nem grito És o verso mais bonito dêste meu fado acabado
Voltaste, ainda bem que voltaste O passado é passado, para quê lembrar agora Voltaste, quero lá saber da vida Quando dormes a meu lado, a vida dorme lá fora ****************************************************************** Corpo Interdito Fernando Campos de Castro Alfredo Marceneiro *Fado Cravo*
Das coisas que não vivi,
e do mais que não senti,
tenho saudades violentas.
Ando tão longe de mim
que este silêncio sem fim é maior quando te ausentas.
Da boca que en vão sonhei
e dos beijos que não dei
tenho um gosto de abandono,
um travo que me tortura
e que acendeu de loucura
cada estrela do meu sono. Atè do corpo interdito
onde sonhei infinito
tenho mais do que saudades,
tenho nuas, desoladas
duas mãos abandonadas
com sinais de tempestade.
Meu amor, porque me deixas
neste naufrágio de queixas
onde não sinto saída,
porque me negas a boca
duma noite breve e louca
no fado da nossa vida? Ens veiem a Porto!!!
Aquest és el títol, i aqui veieu la portada del cd de Sandra Correia tan i tan esperat. Diuen que el que es fa esperar és, ha de ser per força, bo.
Ara tot escoltant-lo mentre escric aquestes lletres, l'afirmació que fa el saber popular esdevé certa. Aquest cd, és bo!
I estic content perque la Sandra Correia mereix estar en el lloc cert, i aquest treball discogràfic ajudarà a que això passi.
Encara és aviat per poder valorar aquesta feina amb la dimensió que mereix. Cal fer una immersió, un "mergulho" i assaborir a poc a poc els poetes i les músiques escollides, que fan molt bona impressió. I de tota manera aqui no ens dediquem a fer de "crítics". Ens dediquem a gaudir del fado, dels bons fadistes i a fer-los coneguts aqui a casa nostra.
El fado Menor, dic sempre que dóna una idea força clara de la qualitat del/la fadista, i és per això que us deixo amb aquets Sonhos quebrados que figura en el disc en el número catorzè, poema de Fernando Campos de Castro, que trobem al canal licas79 de youtube, video gravat al Clube de Fado, la casa del guitarrista Mário Pacheco.
Queda aqui el meu agraïment per la dedicatòria que em fa en la còpia que m'ha enviat des de Porto i dir-li que espero ser ben aviat a Portugal i poder gaudir de la seva companyia, del seu Fado i de la seva senzillesa. Obrigado Sandra.
Fa uns dies en una trobada al Palau de la Música, els amics i companys del Grupo de leitura de português Neus i Francesc, em van fer l'obsequi que aqui reprodueixo. Es tracta d'una petita col·lecció de segells de fadistes que van comprar per obsequiar-me en un alfarrabista de Lisboa.
Els ho agraeixo molt.
Com vaig escriure en el post anterior, ells i també l'Aina i un amic d'ells del qual lamento no recordar el nom, vam passar una bonica i intensa nit de fados a A Viela do Fado a Alfama, la qual cosa penso que vam gaudir tots i que espero que poguem tornar a repetir.
Molt agraït, amics, pel present, que guardaré al costat dels meus petits tresors relacionats amb el fado.
La Neus que va gravar quasi tota la vetllada, també em va passar tot el material, del qual he triat aquestes Saudades de Júlia Mendes -un clàssic- cantat per la nostra Sandra Correia.
Muito obrigado amigos....
Saudades de Júlia Mendes
Us deixo un video de Janelas do Fado de 2009
César d'Oliveira / Rogério Bracinha / Paulo Fonseca / João Nobre
Oh Júlia... trocas a vida p'lo fado O fado, esse malandro e vadio Oh Júlia... olha que é tarde, toma cuidado Leva o teu xaile traçado porque de noite faz frio Oh Júlia... andas com a noite na alma Tem calma, ainda te perdes p'ra aí Oh Júlia... se estás no mundo vencida Não queiras gostar da vida que ela não gosta de ti Não chores coração, tu és um tonto sem razão Viver só por viver não leva a nada Aceita a decisão que os fados trazem ao nascer Todos nós temos de viver de hora marcada
Se Deus me deu a voz, que hei-de eu fazer senão cantar O fado e eu a sós queremos chorar Eu fujo não sei bem de quê, do mundo ou de ninguém Talvez de mim, quando oiço alguém dizer-me assim.
En João Costa Menezes, des del seu canal de Youtube, ens regala un resum, muntat per ell mateix, d'una de
les nits de tertúlia fadista que amb aquest nom de Noites da padaria, tenen lloc a la rua del mateix nom a Lisboa.
A Urban Science de facebook podeu trobar més detalls.
No tinc informació de tots els intervinents d'aquesta nit, però diria que això és el que un espera trobar quan empès pel desig d'escoltar fado travessa a ponte que ens uneix amb aquest petit país amic.
Definitivament queda palès que el temps corre, i corre depressa.
Quan ens vàrem proposar que cada dia 1 de cada mes d'aquest 2012, parlaríem del/la fadista que ilustra el calendari que modestament vam confeccionar, no érem conscients que hauríem de preparar els "posts" amb presses, doncs sense adonar-nos-en el dia 1 arribava quasi sense enterar-nos... Desembre. Això vol dir que acava un altre any.
Vam deixar la Sandra Correia per aquesta cloenda de calendari i d'any perque la Sandra, al meu parer, és el paradigma de la fadista. Per la seva veu, pel seu tarannà, per cantar el fado amb la simplicitat i alhora amb les exigències que li són pròpies. Com diuen a Portugal, Sem tirar nempor, és a dir sense estridències però sense deixar de fer allò que el fado demana.
És del tot estrany i inadmisible que una cantadeira com la Sandra Correia no ocupi l'espai que mereix en el món del Fado. Poser per la seva senzillesa, la seva simplicitat, o tal vegada és perque el món està més cec i el que predomina és el valor fel diner i no el del mèrit.
Aquest novembre es compleixen quinze anys que conec la Sandra Correia. D'ençà d'aquella nit a Barcelona on la vaig veure i sentir cantar per primer cop, ha estat per mi una referència en aquest món del Fado al qual feia pocs anys estava coneixent amb avidesa. He publicat diverses entrades en aquest blog, l'he vist cantar a Porto i a Lisboa i no em canso de repetir que per a mi va ser la persona que em va acabar d'obrir la porta a aquesta música tan especial.
En el seu cantinho de Youtube podem trobar ara els concerts que ha fet en diversos escenaris i he resolt que en aquest meu raconet de fado hi havien de ser-hi. Així que començarem per aquest del 2012 al marc de la Fira Internacional d'Artesanat d'Estoril.
