diumenge, 22 de febrer del 2009

Fernando Veloso

Vet aqui un Fadista de cap a peus. Tinc el gust de conéixe'l i d'haver gaudit amb ell més d'una noitada fadista a l'Adega do João i també a Fado Maior.
Encara recordo amb saudade la nit passada a Fado Maior on em van regalar unes "quadras" cantades per en Fernando, en Nuno de Aguiar i la Julieta Estrela "a parceria" això és una "quadra cada ú, amb música popular do Corrido, per il·lustrar-me de com n'és de fàcil gaudir del Fado amb ben poca cosa: unes guitarres, unes veus, uns poemes i molt de sentiment... i passar així uma noite muito engraçada.

Avui, he escollit un fado clàsic amb música de Joaquim Campos no Fado Amora, amb lletra d'un, per a mi, grandíssim poeta: António Botto.
Són tres "quadras" escollides d'un poema més extens, on el poeta es pregunta si no serà hora ja de preocupar-se d'ell mateix després de fer-ho tant pels altres i quedar-ne decebut...
MEUS OLHOS QUE POR ALGUÉM


Meus olhos que por alguém
deram lágrimas sem fim
ja não choram por ninguém

-basta que chorem por mim.

Arrependidos e olhando
a vida como ela é
meus olhos vão conquistando
mais fadiga e menos fe.


Sempre cheios de amargura
mas se as coisas são assim
chorar alguém -que loucura
-basta que eu chore por mim.