Tot i que sembla que la meva passió, la meva "paixão" pel Fado estigui en hores baixes, continua ben viva, i segueixo amb les meves dosis diàries d'aquesta música que em va robar el cor ja fa uns quans anys.
El que ja no faig massa és mantenir tan viu el blog com ho feia abans. Ja he escrit altres cops que aquest espai, aquest "cantinho" el vaig pensar per tal que la gent del meu entorn, del meu pais conegués aquesta música i se la fes seva. D'aquest desig, confesso que no me n´he sortit. Aquest país meu continua a viure d'esquenes a Ponent, que és el lloc on trobem el bressol del Fado: Portugal.
Ens entestem a viure de cara a Europa, tot ignorant que Europa no comença als Pirineus. No, comença més enllà, a les illes de les Açores, a Madeira, al Portugal continental, i ens perdem de gaudir d'un lloc, bell, amable, amb bones menges i bons vins i sobretot amb una gent fantàstica e més oberta del que ens pot semblar a primera vista. Un Lloc per viure'l.
Avui la meva dosis de Fado ha passat per reveure un video de Portuscale, a Youtube, on podem escoltar un recull generós d'Alfredo Marceneiro amb les lletres dels seus fados.
Atès què revisant les entrades del blog dedicades al Mestre Marceneiro, han deixat d'estar operatives a causa dels servidors on vaig hostatjar les músiques, he cregut necessari penjar avui aquest video per fer-li, de nou, el meu homenatge particular.
Espero que qui passi per aquest cantinho l'escolti i el disfruti.
M'agraden els jocs de paraules que a vegades trobem en les lletres dels fados. Aquest poema, en concret, de Manuel de Almeida em sembla molt ben trobat i no l'havia descobert malgrat haver escoltat -o això em semblava- tota la discografia de Pedro Moutinho a qui segueixo des dels primers dies, en les primeres visitas a la Mesa de Frades, el palau del Fado on sempre torno.
Intentaré fer una traducció, maldestre com quasi sempre, però que ens aproximarà a la idea de l'autor.
Molt ben cantat per en Pedro. Sublim!
Va ser poca sort trobar-te
però va ser un bé coneixe't
El que vaig perdre en trobar-te
O vaig guanyar desprès en perdre't.
Com veus, no estic canviat/ni descregut, ni vençut
Ni tan sols sorprès/d'un somni mal acabat
Tan sols estic conformat/conformat de perdre't
Per això, vull oblidar-te/ i al mateix temps recordar-te.
Va ser poca sort trobar-te
però va ser un bé coneixe't
Si Deu és qui mana, finalment/donant-nos ànimes germanes
Les nostres ànimes certament/no eren la parella ideal
Per tant, punt i final/però mira, vull dir-te
Sense pretendre defensar-te/defensar-te o criticar-te
El que vaig perdre en trobar-te
O vaig guanyar després en perdre't
Recordant el què vaig passar
quedo pensant sense saber
perquè va ser que et vaig trobar
si t'havia de perdre.
Foi um bem conhecer-te
Manuel de Almeida / Popular *fado corrido*
Repertório de Manuel de Almeida
Foi pouca sorte encontrar-te
Mas foi um bem conhecer-te
O que perdi em achar-te
Ganhei depois em perder-te
Como vês, não estou mudado / Nem descrente, nem vencido
Nem sequer surpreendido / De um sonho mal acabado
Apenas estou conformado / Conformado de perder-te
Por isso, quero esquecer-te / E ao mesmo tempo lembrar-te
Foi pouca sorte encontrar-te
Mas foi um bem conhecer-te
Se é Deus quem manda, afinal / Dando almas irmãs à gente
Nossas almas certamente / Não eram o par ideal
Portanto, ponto final / Mas olha, quero dizer-te
Sem pretender defender-te / Defender-te ou criticar-te
O que perdi em achar-te
Ganhei depois em perder-te
Recordando o que passei Fico a pensar sem saber
Porque foi que te encontrei Se tinha que te perder
Sempre el meu agraïment a l'amic José Fernandes Castro del blog fadosdofado per la seva dedicació i amabilitat
El doble àlbum Amália no Chiado, publicat el 2014, conté unes meravelles com aquesta que avui publiquem aqui al nostre cantinho de fado. Totes les gravacions d'aquest recull que l'editora Valentím de Carvalho ha recuperat de gravacions originals datades dels anys 50, són un regal per l'oïda de tots els amalians, que com jo, no deixen passar gaires dies sense escoltar la Diva.
En el cas d'avui, aquest poema del mestre Linhares Barbosa, es tracta de l'única gravació coneguda, i jo diria de les poc escoltades. De manera que ja tocava.
Lletra .- João Linhares Barbosa
Música .- Franklin Godinho
(Fado Franklin, sextilhas)
Minha mãe, ó minha mãe Abre-me o teu coração Deixa encostar-me ao teu peito Eu não tenho mais ninguém Quero pedir-te perdão Pelo mal que tenho feito Eu não tenho mais ninguém Quero pedir-te perdão Pelo mal que tenho feito
Foi ele, eu gostava dele Uma tentação constante A minha noite, o meu dia Ninguém mais belo do que ele Meu respirar ofegante Água pura que eu bebia Ninguém mais belo do que ele Meu respirar ofegante Água pura que eu bebia
O mundo será dos dois Disse, sorriu-me, sorri Foi-se embora satisfeito Vi-o com outra depois Logo uma brasa senti Queimar-me dentro do peito Vi-o com outra depois Logo uma brasa senti Queimar-me dentro do peito
Desmaiei, tornei a mim Ainda o vi dar um beijo Na boca dessa mulher Ó minha mãe, foi assim Mas vou ver se ainda o vejo A ver se ele 'inda me quer Ó minha mãe, foi assim Mas vou ver se ainda o vejo
Aquest és el títol d'un dels temes del nou treball de la Teresinha Landeiro, a qui coneixem i seguim des dels seus inicis, de ben joveneta, a la Mesa de Frades.
No he escoltat només que un parell de temes d'aquest que serà el seu nou disc, que imagino d'autor, doncs les lletres son seves, i aquesta que us deixo avui aqui, és un bonic poema sobre el temps i el seu pas, o potser del nostre transitar per ell.
M'he permès la llicència de fer una traducció per millor entendre el que el poema expressa, mirant de ser fidel a les paraules de la Teresinha.
Ja hem parlat en aquest "cantinho de fado" de la Teresinha que és ja una figura consolidada en el món del fado que dóna continuïtat a l'esperit d'aquest Patrimoni Immaterial de la Humanitat que és el Fado.
La prolífica i generosa Ana Moura canta aquest poema de Carlos Té,amb una lletra i un ritme magnífics, gravat al seu cd Moura al 2017. Al principi costa de seguir-la, però amb la lletra en português i la maldestre traducció que m'he entretingut a fer, espero que us resulti agradable d'escoltar-la
O meu amor foi para o Brasil nesse vapor
El meu amor se'n va anar al Brasil en aquell vapor
Gravou a fumo o seu adeus no azul do céu
gravant amb fum el seu adéus en el cel blau
Quando chegou ao Rio de Janeiro
quan va arribar a Rio de Janeiro
Nem uma linha escreveu
ni una ratlla em va escriure
Já passou um ano inteiro
ja ha passat un any sencer.
Deixou promessa de carta de chamada
Em va prometre que em portaria amb ell
Nesta barriga deixou uma semente
en aquest ventre va hi va deixar una llavor
A flor nasceu e ficou espigada
la flor va néixer i va créixer
Quer saber do pai ausente
va voler saber del pare absent
E eu não lhe sei dizer nada
i jo no sé dir-li el què.
Anda perdido no meio das caboclas
va perdut enmig de les mestisses
Mulheres que não sabem o que é pecado
dones que no saben què és el pecat
Os santos delas são mais fortes do que os meus
els seus sants són més forts que els meus
Fazem orelhas moucas do peditório dos céus
fan el sord a les súpliques dels cels
Já deve estar por lá amarrado
ja deu ser per allà ben lligat
Num rosário de búzios que o deixou enfeitiçado
en un reguitzell de petxines que el tenen encantat.
O meu amor foi seringueiro no Pará el meu amor collia cautxú al Parà
Foi recoveiro nos sertões do Piauí va fer de traginer pels llogarrets de Piauí
Foi funileiro em terras do Maranhão
va ser llauner a terres de Maranhão
Alguém me disse que o viu algú em va dir que el va veure
Num domingo a fazer pão
un diumenge fent pa.
O meu amor já tem jeitinho brasileiro el meu amor ja té maneres brasileres
Meteu açúcar com canela nas vogais ja posa sucre i canyella a les vocals
Já dança o forró e arrisca no pandeiro
ja balla forró i s'arrisca amb el pandero
Quem sabe um dia vem qui sap si qualsevol dia
Arriscar outros carnavais
s'arrisca amb altres carnavals.
Anda perdido no meio das mulatas Va perdut enmig de les mulates
Já deve estar noutros braços derretido ja deu ser en altres braços festejant
Já sei que os santos delas são milagreiros ja sé que els sants d'elles fan miracles
Dançam com alegria no batuque dos terreiros ballen amb alegria les dances de les places
Mas tenho esperança de que um dia a saudade bata però tinc esperança que un dia la nostàlgia el cridi
E ele volte para os meus braços caseiros
i que torni als meus braços casolans.
Está em São Paulo e trabalha em telecom És a São Paulo i treballa a Telecom
Já deve ter “doutor” escrito num cartão ja deu tenir targetes amb el títol de Doctor
À noite samba no “Ó do Borogodó” al vespre balla samba al "Ó do Borogodó"
Esqueceu o Solidó, já não chora a ouvir Fado ha oblidat el Solidó i ja no plora escoltant Fado
Não sei que diga, ele era tão desengonçado no sé que dir, era tan maldestre
