dissabte, 28 de gener del 2012

Francisco Moreira *Kiko*

Sempre es diu que per cantar fado s'ha de tenir una certa maduresa, haver viscut prou per tal que els sentiments que traspuen els poemes puguin ser cantats d'una manera "sentida".
Els més joves, també canten fado. Habitualment fados musicats amb un toc de festa, o que conten històries més senzilles, però de tan en tan ens trobem amb casos com aquest noiet d'onze anys, en Kiko, que sorprén tothom per la seva manera d'interpretar poemes amb una densa càrrega sentimental.
És en Francisco Moreira -Kiko- de qui de ben segur en sentirem a parlar força en el futur.
Aquí us deixo amb un fado tradicional que va cantar la setmana passada a la RTP, un poema del poeta Carlos Bessa, dedicat a la figura de qui fou O Rei do Fado, Fernando Maurício.




Adeus Rei sem coroa
*fado João M. dos Anjos*
Chora velha Mouraria
as mãos da morte abraçaram
o teu filho adorado
como da noite para o dia
as guitarras se calaram
pois morreu o rei do fado

Vai às pedras do caminho
e são os poetas que escrevam
sobre a voz idolatrada
para assim cantar baixinho
"A igreja de Santo Estevão"
junto à última morada.

Chora ..... velha Lisboa
com o rio Tejo reparte
essa dor por quem jamais
e te espero rei sem coroa
a cantar em qualquer parte
"Fui dizer-te adeus ao cais"

Ides ver o rei sem coroa
a cantar em qualquer parte
"Fui dizer-te adeus ao cais”

I un vídeo en el que podem veure el "jeito fadista" d'en Kiko, cantant un poema, també de Carlos Bessa amb música d'Alfredo Marceneiro *fado Cravo*
Sonho de um fadista

dimarts, 24 de gener del 2012

Alexandra Sousa

Continuem parlant del nostre viatge a Madeira i del nostre pas per Sabor a fado, la casa de l'Alexandra Sousa a Funchal, a qui portem avui al nostre cantinho de fado.




Comencem per un tema dels gravats en el seu CD Sentimento e voz.
Meu Portugal meu amor del poeta José Luís Gordo amb música de Fontes Rocha.



Meu Portugal meu amor

Ai meu país, donde vens, p'ra onde vais
Com tanta gente a fazer dos teus dias os meus ais
Ai meu país, minha terra portuguesa
De Camões que tu tiveste pelo ventre da tristeza

Todos os dias te canto
A condição de ser tua

Neste fado, neste canto
Eu por ti ainda canto
Descalça por qualquer rua;
Não sei se te cante ou chore
Não sei se te grite um dia

Que na força deste canto
Rasgo a alma e digo em pranto
Eu por ti ainda morria


Ai meu país, que trazes nos olhos fado
Desse rei que não voltou ao seu povo desejado
Na minha boca trago sempre o teu sabor
Por isso te canto e digo, meu portugal, meu amor.


I un dels vídeos que vam gravar durant la nostra estada a Funchal. No és d'una gran qualitat, pero té l'encant de poder veure el fado allà on s'ha de veure...
Amar, amar

Amar, amar

Florbela Espanca / Teresa Silva de Carvalho

Eu quero amar, amar perdidamente
Amar só por amar aqui e além
Mais este aquele o outro e toda a gente
Amar, amar, e não amar ninguém

Recordar esquecer indiferente
Prender ou desprender é mal é bem
Quem disser que se pode amar alguém
Durante a vida inteira, é porque mente

Há uma primavera em cada vida
É preciso cantá-la assim florida
Pois se Deus nos deu voz foi p'ra cantar

E se um dia hei-de ser pó cinza e nada
Que seja a minha noite uma alvorada
Que me saiba perder p'ra me encontrar.


Letras tiradas do blog fadosdofado

dissabte, 21 de gener del 2012

Oceanos e Marés

El proper mes de març surt al mercat el nou CD del fadista alentejano Leonel Moura, del qual ja nem parlat alguna vegada aqui al blog.
Com diu a la seva web, Leonel Moura escriu bona part dels fados que canta. En el seu primer treball discogràfic "Na minha voz há fado" podem trobar dotze temes la majoria composats pel propi Leonel, i cantats amb músiques de fados tradicionals.

Ara veurà la llum el seu segon treball, també amb temes seus, i l'amic Leonel ha tingut l'amabilitat de enviar-me'n un tast, la qual cosa li agraeixo infinitament.

Us deixo amb aquest "Fado do pastel de nata" del qual n´`és l'autor, tot esperant la sortida del seu nou treball "Oceanos e marés"





O pastel de nata
Fado seixal

Vai à mesa do freguês
Servido em salva de prata
Esse vaidoso Burguês
É nobre é português
O belo pastel de nata

Bem cremoso e tostadinho
O rei da pasteleria
Amigo do cafézinho
É melhor ainda quentinho
Quando nasce um  novo dia

É servido com canela
Ou servido ao natural
É de aparência singela
Esta iguaria tão bela
No mundo não há iguall

É famoso no estrangeiro
E tanta vaidade tem
Dos pastéis é o primeiro
E o povo do mundo inteiro
Vai aos pastéis de Belém

Com a bica ou com galão
Ou outra qualquer bebida
Pra manter a tradição
Pastel de nata na mão
E o povo lá vai à vida

dijous, 19 de gener del 2012

Dimecres a Òmnium

Vaig publicar el passat mes de juny un article que parlava de la meva indignació amb la manera amb que han anat evolucionant les coses en aquesta societat nostra. Lluís Llach ja ens avisava amb aquell "No és això companys, no és això pel que varen morir tantes flors".  I és ben veritat.
Les coses que m'indignen i que indignen cada cop més gent, no han canviat pas, si de cas han empitjorat més, i per tan ens hem indignat una mica més.
Déiem que aquell moviment que va néixer fort i espontani, només era una llavor que aniria germinant amb força, una força que no es pot parar, encara que sembli que que afirmar això ara, sigui una exageració.
No es pot aturar perque quan algú és agredit, respon a l'agressió. I un poble, una societat agredida té una força numérica molt gran, però té el més important: LA RAÓ

Tenim la raó contra bords i lladres..... i ens alçarem en encesa espera el meu poble i jo!
Salvador Espriu

Us deia tot això per fer-vos saber que el proper dimecres ala seu d'ÒMNIUM del carrer Diputació de Barcelona, tindrà lloc la presentació del llibre "Quan succeeix l'inesperat. El 15-M i l'esquerra" d'en Ferran Pedret i Santos.
Vegue-ne la informació. Us hi esperem






dilluns, 16 de gener del 2012

Amorim Gonçalves

Vam conéixer aquest fadista a Madeira a la casa de fados "Sabor a Fado" de Funchal, de la fadista Alexandra Sousa, on vam passar unes fantástiques nits de fado, i per tan en tornarem a parlar ben aviat en aquest cantinho nostre.

De moment us deixo amb la veu d'Amorim Gonçalves i aquest fado musicat, creació d'António Mourão

Acabou ontem à noite



António Mourão
Constantino Menino


Tudo acaba, tudo morre
Não pode o mundo parar
Acabou ontem à noite
A loucura de te amar.

Muita vez a morte é vida
Depois de muito sofrer
Acabei com a loucura
Para voltar a viver.

Libertei-me da maldade
Cantei, chorei e bebi
Abençoada loucura
Que me fez dono de mi.

Quem me viu, chamou-me louco
E sorriu o meu cantar
Sem saber que em mim morria
A loucura de te amar.