Penso que la Toni té més predisposició pel Fado.
A vegades la situació personal de cada ú fa que el fado entri millor, no se'ns fa tan estrany. Quan s'atravessen algunes d'aquestes situacions personals prou complicades, el fado és l'aliat perfecte per posar en sintonia els propis sentiments. És aquell aliat que plora amb nosaltres, que riu amb nosaltres...que deixa que els sentiments flueixin.
De tota manera diria que quan més s'entesta un a explicar què és el Fado i com el sentim, més incapaços som de fer-ho. Jo, al menys em declaro ben incapaç...
Com diu un gran fadista amic meu :
A vegades la situació personal de cada ú fa que el fado entri millor, no se'ns fa tan estrany. Quan s'atravessen algunes d'aquestes situacions personals prou complicades, el fado és l'aliat perfecte per posar en sintonia els propis sentiments. És aquell aliat que plora amb nosaltres, que riu amb nosaltres...que deixa que els sentiments flueixin.
De tota manera diria que quan més s'entesta un a explicar què és el Fado i com el sentim, més incapaços som de fer-ho. Jo, al menys em declaro ben incapaç...
Com diu un gran fadista amic meu :
FADISTA, É AQUELE QUE TEM O CONHECIMENTO CONSCIENTE DA VIVÊNCIA PARADISÍACA DOS EFEITOS BENIGNOS E SUBLIMES DESTA MARAVILHOSA DOENÇA QUE É O FADO; QUE QUANDO ACONTECE NOS ELEVA À DIMENSÃO DA FELICIDADE DE QUEM SE SENTE CAPAZ DE CONGELAR O INFERNO!
Dedicat a la Toni
Beijos de fogo
Silêncio... nem uma pena
Quero a minha alma serena
Sem soluços na cidade;
Sequei meus olhos chorados
Pus no peito, cadeados
P'ra não entrar a saudade
Numa atitude mais louca
Pousei sobre a minha boca / Rosas fogo de quem ama
P'ra se me vencer a fome /De querer gritar teu nome
Meus lábios fiquem em chama
Mas a noite é um segredo
Confesso que tenho medo / E ao mesmo tempo, desejos
De ouvir silêncios rasgados
De quebrar os cadeados / De te queimar com meus beijos
lletra extreta del blog del meu amic José Fernandes Castro