La música D'António dos Santos ens recorda més les balades que el Fado, però no em resisteixo a dur-lo aqui per gaudir de la seva manera d'interpretar, senzilla, sense pretensions i amb aquest plus que dóna aquesta càrrega sentimental que hi posava quan cantava.
Tampoc no vam resistir la tentació de comprar l'únic CD que vam trobar a Lisboa d'aquest cantor de balades.
Potser la més escoltada és Partir é morrer um pouco o tal vegada Minha alma de amor sedenta, però a mi m'agrada aquesta Nostalgia de Alfama, poema de una extraodinària bellesa que ens descriu aquest barri senzill i alhora magnificent, com les pròpies balades del cantor.
Poema de António Veloso Reis Camelo i música d'António dos Santos.
Tampoc no vam resistir la tentació de comprar l'únic CD que vam trobar a Lisboa d'aquest cantor de balades.
Potser la més escoltada és Partir é morrer um pouco o tal vegada Minha alma de amor sedenta, però a mi m'agrada aquesta Nostalgia de Alfama, poema de una extraodinària bellesa que ens descriu aquest barri senzill i alhora magnificent, com les pròpies balades del cantor.
Poema de António Veloso Reis Camelo i música d'António dos Santos.
Nostalgia de Alfama
Eu não sei que tem Alfama
P'ra que dela me prendesse
Não a sente quem a difama
Com famas que não merece
Nos seus becos e vielas
Onde o sol põe tanta graça
Há flores e há donzelas
Não há apenas desgraça
Tanto as casas se entrelaçam
P'ra caberem dentro delas
Que os namorados se abraçam
De janela p'ra janela
Quando acesas permanecem
E já tudo adormeceu
Há janelas que parecem
Dependuradas do céu.