diumenge, 22 de febrer del 2015

Névoa, quinze anys de Fado

Des d'aquest cantinho defado, anem seguint a la Névoa des de fa alguns anys. L'alter ego de la Núria Piferrer va descobrir un bon dia el fado i, com ens passa a tants, s'hi va quedar enganxada. I va aparéixer la Névoa que ja ha gravat des de l'any 2000 diversos cedes de fado, i fins i tot el 2010 un treball discogràfic dedicat a la memòria de la diva del fado Amália Rodrigues en el desè aniversari del seu traspàs.

El fado està present des de fa quinze anys en la vida d'aquesta barcelonina, i ara és moment de celebrar-ho. I ho farà a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper divendres dia 27 de febrer, organitzat pel Cicle de Música Contrabaix, del Baix llobregat.

I ho farà acompanyada del músic Vicenç Solsona. Tots dos han trobat la manera de maridar el fado amb una sonoritat diferent, potser més mediterrània, potser més en clau de jazz. I no només el fado, també alguns estàndards d'aqui i d'allà, aconseguint trobar-se còmodes tan ells dos a l'escenari com els oïdors a les sales.
Aquest maridatge que fa més de quatre anys que dura, i que ha estat presentat a diversos llocs, va tenir el punt àlgid a la sala Jamboree de la plaça Reial de Barcelona.
Aqui us deixo un exemple amb el tema de Chico Buarque, Gente humilde.

Ens veiem a l'Ateneu de Sant Feliu de Llobregat el proper divendres!!!!    




Tem certos dias em que eu penso em minha gente
E sinto assim todo o meu peito se apertar
Porque parece que acontece de repente
Como um desejo de eu viver sem me notar
Igual a como quando eu passo no subúrbio
Eu muito bem, vindo de trem de algum lugar
E aí me dá como uma inveja dessa gente
Que vai em frente sem nem ter com quem contar
São casas simples com cadeiras na calçada
E na fachada escrito em cima que é um lar
Pela varanda, flores tristes e baldias
Como a alegria que não tem onde encostar
E aí me dá uma tristeza no meu peito
Feito um despeito de eu não ter como lutar
E eu que não creio, peço a Deus por minha gente
É gente humilde, que vontade de chorar

dimarts, 17 de febrer del 2015

Perspectiva

Aquest és el títol, i aqui veieu la portada del cd de Sandra Correia tan i tan esperat. Diuen que el que es fa esperar és, ha de ser per força, bo.
Ara tot escoltant-lo mentre escric aquestes lletres, l'afirmació que fa el saber popular esdevé certa. Aquest cd, és bo!

I estic content perque la Sandra Correia mereix estar en el lloc cert, i aquest treball discogràfic ajudarà a que això passi.

Encara és aviat per poder valorar aquesta feina amb la dimensió que mereix. Cal fer una immersió, un "mergulho" i assaborir a poc a poc els poetes i les músiques escollides, que fan molt bona impressió. I de tota manera aqui no ens dediquem a fer de "crítics". Ens dediquem a gaudir del fado, dels bons fadistes i a fer-los coneguts aqui a casa nostra.

El fado Menor, dic sempre que dóna una idea força clara de la qualitat del/la fadista, i és per això que us deixo amb aquets Sonhos quebrados que figura en el disc en el número catorzè, poema de Fernando Campos de Castro, que trobem al canal licas79 de youtube, video gravat al Clube de Fado, la casa del guitarrista Mário Pacheco.

Queda aqui el meu agraïment per la dedicatòria que em fa en la còpia que m'ha enviat des de Porto i dir-li que espero ser ben aviat a Portugal i poder gaudir de la seva companyia, del seu Fado i de la seva senzillesa. Obrigado Sandra.


Sonhos quebrados

l.- Fernando Campos de Castro
M.- popular Fado Menor




dimarts, 3 de febrer del 2015

Concert Maria João Moreno

Querido público, queridos amigos,

muy a mi pesar, me veo forzada a comunicaros que he sucumbido a una gripe demoledora, que me obliga a cancelar (posponer!) el concierto del próximo sábado, 7 de febrero.

Me muero de ganas de poder compensaros lo antes posible.

Un abrazo,
Maria João

El proper dissabte al Casino del Centre de l'Hospitalet la cantant Maria João Moreno  ens ofereix un concert de música portuguesa i Fado, acompanyada a la guitarra per Daniel da Silva.