Mirava per la tele les notícies de aquestes darreres hores, concretament l'anunci de la fi d'ETA, aquest grup armat que des de fa més de quaranta anys, ha lluitat amb les armes per la independència del País Basc.
Mai ha estat la força el millor camí per aconseguir una fita. La violència generada és tan gran que complica encara més les coses. El diàleg és, i será sempre, l'única arma que les persones hem d'usar. I això val per totes les parts que puguin estar enfrontades en qualsevol conflicte, sigui del signe que sigui. Diàleg és el que es demanava fa uns anys quan moria assassinat l'Ernest Lluch. Ho demanava una periodista, encara amb el cos calent de l'Ernest -batallador per la pau a Euskadi- i en aquell moment, quan s'havia de tenir el coratge i la força per captenir-se, el sector de sempre posava més llenya a aquest foc del conflicte. Es vol, des de aquest sector de la dreta més militant, arcaica i potser sense adonar-se'n situada a les rodalies del feixisme més pur, posar traves a que la solució del conflicte basc passi pel diàleg: volent la "derrota" de l'anomenada "banda terrorista" sense condicions de cap mena. I aquests, són els dos possibles camins a seguir ara, la victòria sense paliatius o el diàleg per sortir del atzucac on es troba la societat basca.Parlar i cedir una mica totes les parts és el que farà possible la veritable pau.
Les imatges de l'assassnat del president libi Muammar al-Gaddafi, passades a bastament per totes les televisions, acosten l'horror a tots nosaltres, com fa poc ho va fer l'assassinat del Bin Laden, per part d'un govern "democràtic" d'aquells que en diuen "Estat de dret".
Definitivament ens han acostumat a l'horror, al "tot s'hi val" a la manca d'ètica. Els estats forts com -en el cas del tema libi- França, ha estat en aquest afer, soldat, jutge i botxí d'en Gaddafi. Convenia potser fer-ho així, no sé pas per quins obscurs motius, encara que molt amb temo que el rerafons sigui el gas que hi ha al subsol de Libia.
En definitiva tenim un home capturat i després assassinat... I sembla que a ningú li importa res que en ple segle XXI això pugui succeir una vegada i un altra. I a més amb governs "democràtics" al darrera.
Com en el cas de Bagdag, Sirte la ciutat destruïda per milers de bombardejos de l'OTAN, ara, ha de ser reconstruïda. El pastís esta llest per ser repartit...
Serà veritat que són "Els Mercats" qui manen?
Avui no posem cap Fado. Não tenho vontade!
