Una interpretació que em va calar fons.
Quan vaig veure aquest video per primera vegada, encara no havia estat mai en una casa de fados.Vaig sentir el Fado, vaig veure -encara que fos en la petita pantalla de l'ordinador- com es respira el Fado. Que no era música allò que sentia. Si més no, no només música. Era alguna cosa més.
Aquest fragment, que finalment he sabut extreure de la cinta original d'un programa de la TV ARTE, l'he vist molts cops i continua posant-me la pell de gallina.
Gravat a la TASCA DE CARECA, José Manuel Osório i Quim de Almeida cantan Igreja de Santo Estevão amb lletra de Gabriel de Oliveira i música de Joaquim Campos (Fado Vitória) acompanyats per António Gonçalves a la guitarra i Luiz Gonçalves a la viola
Quan vaig veure aquest video per primera vegada, encara no havia estat mai en una casa de fados.Vaig sentir el Fado, vaig veure -encara que fos en la petita pantalla de l'ordinador- com es respira el Fado. Que no era música allò que sentia. Si més no, no només música. Era alguna cosa més.
Aquest fragment, que finalment he sabut extreure de la cinta original d'un programa de la TV ARTE, l'he vist molts cops i continua posant-me la pell de gallina.
Gravat a la TASCA DE CARECA, José Manuel Osório i Quim de Almeida cantan Igreja de Santo Estevão amb lletra de Gabriel de Oliveira i música de Joaquim Campos (Fado Vitória) acompanyats per António Gonçalves a la guitarra i Luiz Gonçalves a la viola
Igreja De Santo Estêvão
Na igreja de Santo Estêvão
Junto ao Cruzeiro do Adro
Houve em tempos guitarradas
Não há pincéis que descrevam
Aquele soberbo quadro
Dessas noites bem passadas
Mal que batiam trindades
Reunia a fadistagem
No adro da santa igreja
Fadistas quanta saudade
Da velha camaradagem
Que já não há quem a veja
Santo Estêvão padroeiro
Desse recanto de Alfama
Faz um milagre sagrado
Que voltem ao teu Cruzeiro
Esses fadistas de fama
Que sabem cantar o fado
