Haikus III

Uns Haikus de l'amic Álex Tarradellas, amb un embolcall d'imatges de Portugal i música d'en Carlos Paredes.

A la Guitarra Luisa Amaro.

Já falta pouco

Falten pocs dies per anar cap a Lisboa.
Sempre em ve de gust anar-hi, però cada cop més, cada cop sento que tinc més necessitat d`anar-hi.

L'explicació: un "coctail " format pels amics que hi tinc, les nits de Fado, l'encant dels seus barris, la lluminositat, les imatges des dels seus turons, i els nous amics que coneixeré, aquests amics encara desconeguts i que gràcies al Fado i les tecnologies, ara ens podrem donar aquesta abraçada tantes vegades escrita.

A Tia Macheta, enviou-me um dia umas imagens do bairro da Mouraria. Tratava-se de um power-point feito por Jotaeme -a quem não conheço- e gostei de ver essas imagens enquanto ouvia a Amália cantar Ai Mouraria.

Agora que vou voltar p'ra lá, recordei-me desse power-point e converti-o em vídeo para editar no blog.

O meu agradecimento ao autor e a Tia Macheta por ter-me-o enviado.

(Sei que há muitos erros nessas linhas e peço perdão por isso)

Ai Mouraria

Haikus II

Tinc un amic que escriu. També tinc altres amics que cantem i fan altres coses que m'agraden. I jo en gaudeixo. Tinc sort de tenir aquests amics. El meu amic -el qui escriu- es diu Álex i ara viu a Lisboa, i escriu molt bé. Els seus contes curts són realment bons. Jo els en dic de les pedres que parlen. Bé millor de les estàtues que parlen. Però no només estàtues. Bé, el cas és que els texts són nets, frescos, irònics, ben estructurats -malgrat algú digui que tenen massa història-, i crec que el dia que estiguin editats en un llibre, segur que serà d'aquells que el llegeixes tot d'una.

Una altra especialitat seva són els Haikus, uns haikus que ja són de tot l'any com bé diu ell. Jo dic que els haikus són estat d'ànim, pensaments que sorgeixen de sobte i que ens expliquen fins i tot a nosaltres mateixos una mica com som.

En faig una tria personal, els que després d'una primera lectura m'han atrapat més. Un altre dia en llegirem d'altres. Va per davant la presentació de l'autor i les meves felicitacions.

Prefacio

Según la tradición japonesa, los haikus se agrupaban según las cuatro estaciones del año. En cada uno de ellos se suele encontrar una palabra clave, denominada kigo, que ubica el poema en una de las cuatro estaciones. Los continuos cambios climáticos a los que nos vemos sometidos en nuestros días han provocado que muchos ya no distingan la primavera del otoño. Las promesas en Kioto para intentar paliar la situación con un protocolo no causaron el efecto esperado. Ante tal preocupante hecho, me he decidido por facilitar la vida al lector escribiendo haikus para todo el año. Para que, pese a que el sol abrase en invierno y la nieve congele el verano, los versos no se diluyan y las cabezas no se apaguen. Porque, aunque algunos quisieran, la intemporalidad de sus paisajes no lo permite.

Alejandro Gordet

1 Calles estrechas
con sábanas tendidas.
La lluvia arrecia.

2 Palomas sucias
que esconden sus nidos:
manjar de guerra

3 Indio dormido,
empresario despierto,
un pueblo menos.

11 Gorrión suicida
que se corta las alas
para ser libre.

12 La caravana
de burros sin carrozas
no pierde el paso.

18
Ojos cerrados
en la noche abierta
sobran estrellas.

23 A veces bebo
infusiones de loto.
Eso me cuentan.

24 El gato mía,
el caballo relincha,

el hombre calla.

41 Niños que juegan
a coser las pelotas
de los magnates

Als amics de Portugal

Una de les coses més boniques d'escriure un bloc és que altres persones el miren, i a algunes d'aquestes persones els agrada el que fas i t'ho diuen.
Algunes d'aquestes persones, malgrat no ens coneixem en persona -encara- esdevenen especials cosa que em motiva encara més a continuar aquest treball de divulgació del Fado.
Amics com Paulo Guerra, Maria Leiria, Tó Moliças, Fernando Batista, Vítor Marceneiro, Américo i molts altres, fan que aquest pont imaginari entre Portugal i Catalunya cada cop em sigui més planer, més curt i tingui més desigs de passar-hi...
Només tinc per a tots ells paraules d'agraïment per la seva ajuda i comprensió.
Serveixi la publicació d'aquest video de l'amic Américo com un homenatge a tots aquells que des de l'altra banda del pont em fan més senzilla la tasca de divulgar allò que em fa feliç: El Fado

Amigo Américo, com a tua permissão