He anat diverses vegades al "Clube de Fado" aquest racó fadista al costat de la Sé de Lisboa al bell mig del barri d'Alfama, uns cops per escoltar la Carla Pires, altres per intentar escoltar la Cristina Nóbrega (cosa que encara no he aconseguit) i a poc a poc el só de la guitarra de Mário Pacheco, l'amo de la casa, ha anat fent-se més entenedor per a mi. És com diu ell una visió diferent de la nostàlgia, la saudade, la tristesa. És una altra mirada, tal com va titular el seu treball discogràfic del 1992 "Um outro olhar"
Aquestes Variações em Ré de l'àlbum "A música e a guitarra" ens inspiren imatges de llocs per on hem passat o per llocs que volem conéixer d'aquest estimat Portugal.
En el darrer viatge a Lisboa el passat Desembre, vam passar pel Clube de Fado. Era dimarts i el local era vuit, apenes dues parelles en una taula, i amb poques ganes de escoltar fado, una senyora sola amb una copa de vi, i, si mal no recordo en una altra taula una altra parella callada, potser enfadada.
Hi vaig anar per escoltar la Cristina Nóbrega, li ho havia dit per mail que hi aniria. Aquella nit, però, la Cristina Nóbrega no hi era.
Vaig preguntar al cambrer si es cantaria Fado i em va contestar que no ho creia "há pouca gente" em va dir. L'amo de la casa, en Mário Pacheco va decidir finalment fer un "passe" i acompanyat a la viola pel Carlos Manuel i al contrabaix pel Rodrigo Serrão, van acompayar les fadistes Carla Pires i Cristina Madeiros, de les quals lamento no tenir encara cap gravació.
Cristina Madeiros
Carla Pires
Així doncs, escoltarem la Cristina Nóbrega amb un poema de Pedro Homen de Mello amb música de *fado Marcha José Marqués de Amaral*
FRIA CLARIDADE
No meio da claridade,
Daquele tão triste dia,
Grande, grande era a cidade,
E ninguém me conhecia! Então passaram por mim
Dois olhos lindos, depois,
Julguei sonhar, vendo enfim,
Dois olhos, como há só dois?
Em todos os meus sentidos,
Tive presságios de Deus.
E aqueles olhos tão lindos
Afastaram-se dos meus!
Acordei, a claridade
Fez-se maior e mais fria.
Grande, grande era a cidade,
E ninguém me conhecia!
