divendres, 31 de juliol del 2015

Una nit a la fresca

El passat mes de juny, vàrem assistir a una de les nits que l'associació Coincidències  va presentar a un terrat de Barcelona.

Coincidències  es defineix com una nova forma de presentar i crear noves  experiències culturals.
Aixi es presenta la seva web.

"Coincidències és una associació cultural nascuda amb força a Barcelona la primavera de 2013 amb la vocació de crear noves experiències culturals. 

Amb una consciència profundament digital, al mateix temps vol fer èmfasi en l’intercanvi entre creadors/artistes i espectadors/inquiets. És el que anomenem “cultura 3.0″: ens agrada veure, tocar, escoltar, participar.


Més enllà dels grans temples en forma de teatres o de museus, considerem que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà, i que qualsevol espai pot ser idoni per a les iniciatives culturals. Mantenir la cultura tancada en espais, per grans que siguin, és engabiar-la, engavanyar-la, limitar-ne el consum a una part."

La nostrada Névoa, va cantar a un dels escenaris, un terrat de l'eixample barceloni, i allà vam anar per gaudir d'una nit agradable i diferent.

La Névoa acompanyada del guitarrista Vicenç Solsona, amb qui manté una estreta col·laboració, ens va obsequiar amb la seva particular visió del fado, aquesta música portuguesa que sedueix tan, i  de la qual estem tan mancats aqui a Barcelona.

Vam voler gravar-ho tot, amb els nostres mitjans senzills, i davant la tasca complexa que això representava vam optar per fer un popurri dels temes que ens van obsequiar aquests dos monstres de la cançó del nostre país. Aqui us deixem amb el resultat d'una nit agradable i amb el nostre agraïment als músics i als promotors d'aquesta idea genial.

  

divendres, 17 de juliol del 2015

Fados 15

Seguim en la presentació del que va ser els meus inicis en el món del fado i les col·leccions que de manera apressada m'anava muntant. Eren molts els fados que anaven entrant al meu ordinador anb aquells programes que et permetien baixar-te tota la música que volies, o compartir-la com a mi m'agrada dir.

En aquest quinzè cd veig ara un fado de la Fernanda Maria amb el títol As pedras da minha rua que porta el mateix nom que el poema de Manuel Paião i Eduardo Lamas que també va cantar la Fernanda i que avui ens canta tan i tan bé la nostra Sandra Correia. El cert és que d'aquest poema que avui escoltem, no en coneixem l'autor, només sabem que es va cantar en una película del 1947 Os vizinhos do res do chão i  amb una altra música.

Qualssevol informació adicional que ens il·lustri, serà molt ben rebuda. 


As pedras da minha rua





Se esta vida continua
Por mais uns dias escassos
As pedras da minha rua
Já te conhecem os passos

E quando passas vê lá
Há tantas pedras no chão
Que escusas de vir p’ra cá
Com sete pedras na mão

Se pelo teu negro desdém
Ou por um desgosto choro
Choram as pedras também
Nesta rua aonde moro

Mas enfim se eu não for tua
Sempre tua até ao fim
Que as pedras da minha rua
Se levantem contra mim

dijous, 2 de juliol del 2015

Un popurri fadista

En el seu cd Tantas Lisboas, el fadista Marco Rodrigues ens obsequia amb un popurri -una rapsòdia, diu ell- en el qual trobem diverses músiques.

 Fado Alvito de Jaime Santos, Fado Georgino de Georgino da Sousa, Fado Pedro Rodrigues sextilhas de Pedro Rodrigues, Fado sem pernas de Guilherme Coração i acabant amb un Corrido de Manuel de Almeida. Tot plegat amb un poema del genial poeta Tiago Torres da Silva.


Em venia de gust escoltar de nou aquest cd d'en Marco  gravat el 2010 i aquest "medley" sembla que dóna una mica d'ànims en aquest estiu tan calorós i també tan estrany....



Fado Alvito
Quem entrega a alma ao Fado
Precisa de ter cuidado
Com cada coisa que sente
Porque se o fado a aceita
A alma pouco aproveita
Da vida que tem à frente

Fado Georgino
Quem entrega ao fado a alma
Precisa de andar com calma
Sem fazer muito alarido
Pois sempre que o fado a quer
Toma a alma por mulher
Mas não se faz seu marido

Fado Pedro Rodrigues (Sextilhas)
Quem ao fado a alma entrega
À noite nunca sossega
Dos p'rigos que o fado traz,
Abre as portas à desgraça
Porque essa noite não passa
Quando o fado se desfaz

Fado Sem pernas
Mas quando um fadista canta,
A noite que estava fria
Vai aquecer-se à garganta
De uma nova melodia
Mas quando um fadista sente
O sol vai perdendo o medo
E planta adentro da gente
Um dia que vem mais cedo

Corrido de M. de Almeida
Mas quando um fadista chora
As suas dores mais secretas
Pára o tempo e nessa hora
Choram todos os poetas
Mas quando um fadista prende
A alma de uma mulher
É a guitarra que entende
O fado que ninguém quer.