Partir é morrer um pouco

Segur que tots els anys ens deixen persones que formen part d'una o altra manera del nostre univers. Però també és segur que hi ha persones que ens toca més a fons la seva partida. O potser veiem la nostra partida més a prop. 

Em deia fa temps algú, que quan som joves la mort, és sempre la dels altres, i a mida que ens anem fent grans, comprovem que ara la mort la veiem més nostra... Tan se val, forma part de la vida  i així l'hem d'entendre i acceptar. Un alicient més per viure la vida amb plenitud mentre poguem.

Marxar és morir una mica, morir és quedar-se en els cors.

Partir é morrer um pouco

Mascarenhas Barreto / António dos Santos

Adeus parceiros das farrasDos copos e das noitadas
Adeus sombras da cidade;
Adeus langor das guitarras
Canto de esperanças frustradas
Alvorada de saudade

Meu coração como louco
Quer desgarrar-me do peito / Transforma em soluço a voz
Partir é morrer um pouco
A alma de certo jeito / A expirar dentro de nós

Quem parte, semeia vida
Por caminhos sem guarida / Num rosário de cansaços
Sangra na alma uma ferida
De tortura da partida / Que me afasta dos teus braços

A dôr é como uma bruma
Que torna o meu canto rouco / Nesta angústia de deixar-te
Sonhos desfeitos em espuma
Partir é morrer um pouco / Triste fado de quem parte

Já solta o barco, as amarras
Lisboa, manda-me um beijo / Deixa este fado por troco
Trinam de luto as guitarras
Singra a saudade p'lo Tejo / Partir é morrer um pouco

Voam mágoas em pedaços
Como aves que se não cansam / Ilusões, esparsas no ar
Partir é estender os braços
Aos sonhos que não se alcançam / Cujo destino é ficar

Já zarpam o navio da barra
Adeus ó branca Lisboa / Adeus oh meu Tejo amigo
Abraço ao peito a guitarra
Deixo este fado e perdoa / Levo a saudade comigo

Deixo a minh'alma no cais
De longe, canso sinais / Feitos de pranto a correr
Quem morre, não sofre mais
Mas quem parte é dôr demais / É bem pior que morrer

Bon Nadal

Para lembrar que os que perdemos ficam sempre no nosso coração, o lugar deles na nossa vida permanece! Este dedico ao meu Avô Brás, eu sei que ele ouve..... Este tema é do meu amado Jorge Fernando. Beijos e abraços!



 Això publica l'amic Ângelo Freire al seu perfil de Facebook, i no em puc estar de portarlo aqui al meu racó de fado. Una meravella així necessita ser divulgada.

Obrigado Ângelo Feliz Natal

Enquanto as estrelas brilham sobre os campos
Anunciando um tempo especial
Nós dois andamos tristes p'los recantos
Por saber que tu não vens neste Natal

À mesa e no sítio do costume
O teu lugar vazio vai-nos lembrar
Quando os três, sentados frente ao lume
Velhas histórias nos levavam a brindar

A velha chaminé que tantas vezes
Nos viu trocar as prendas em segredo
Não vai ouvir-te a voz nas nosss preces
Nem ter prenda p'ra te dar, de manhã cedo

E longe, muito longe cá da terra
Na hora da sagrada comunhão
Na luz divina que esta noite encerra
Teus olhos vão brilhar por nós, irmão

Não há natal enquanto não estiveres
Enquanto não estiveres não há natal




 

José Manuel Neto

Parabéns José Manuel!!

Nascut a Lisboa el 29 d'Octubre de 1972, avui fa 44 anys, aquest guitarrista és un dels meus ídols fadistes. Fill de fadista, el fado va formar part del seu univers natural des de sempre.

S'acostà a la guitarra portuguesa de manera autodidacta i avui el seu virtuosisme l'ha portat a ser un dels músics més reputats d'aquest instrument que no deixa indiferent ningú.

Ahir vaig tenir la sort de poder parlar per Skipe, juntament amb els meus companys del Clube de Leitura de portuguès, amb l'autor del llibre O caçador do verão, l'Hugo Gonçalves, sobre el seu llibre, però també d'altres coses com per exemple de com una societat que ha viscut  molts anys sota una dictadura, fa la transició a la democràcia, i com n'és de difícil canviar les consciències. I també vam parlar de fado, clar.

 Aprofito aquest cantinho per agrair  a qui va fer possible aquest intercanvi de parers amb l'escriptor, la Sandra Cruz, que va ajudar molt a la millor comprensió de l'obra. l'Hugo va causar una molt bona impressió a la turma. Li'n donem les gràcies, o nosso obrigado i esperem trobar-nos un dia per Lisboa i compartir unes estones mentre escoltem bon Fado i bon vi.

Ara escoltem el so de la Guitarra Portuguesa....

José Manuel Neto - guitarra

Carlos Manuel Proença - viola de fado

Fotografia de portada de Joana Constante
Video de Inlovewithfado

Fado a LLeida

Enguany té lloc la cinquena edició del Festival de fado de LLeida, organitzat per  Fundació Orfeó lleidatà i l’Ajuntament de Lleida, conegut per Interfado, l'anima del qual és la Carolina Blàvia.

Ja han començat els actes amb una mostra gastronòmica portuguesa. També ens ofereixen el film José e Pilar, sobre el Nobel de literatura José Saramago i el cap de setmana una mostra de fado des de diferents òptiques i maneres de sentir-lo.

Us deixem aqui el programa decap de setmana.

Una mostra del que podrem escoltar a Lleida....

ReyFado Lisboa - EPK

No podrà ser. El proper 20 d'octubre no podré estar a Santiago de Compostela per gaudir d'aquest espectacle al Centro Dramático Galego. Físicament no hi seré, però el meu cor no podrà evitar ser allà.

Aquest ReyFado Lisboa és un projecte interessant que ens evoca el món fadista, un viatge iniciàtic, si es vol, i un poc turístic al bell cor d'aquesta música que curiosament no deixa ningú indiferent. Hi ha qui l'estima només escoltant-la un cop, i n'hi ha que de seguida manifesta la tristor que provoca. 

-És trist. Diuen.

A tall d'aquests comentaris, quants cops hauré explicat, el mateix que ens diu la Mísia en aquest video: "El Fado ens parla de la Vida i de la Mort... i te tot el que hi ha entremig, que no és tot majoritariament alegre.

Aquest projecte que ens explicarà el Fado, té uns noms propis, uns fadistes  que m'agraden particularment, el Pedro Moutinho, Matilde Cid i la Sandra Correia, la meva fadista d'elecció.

Us deixo amb el video que es va publicar el passat mes d'abril   

Fados 18

Avui escoltem la fadista Florinda Maria a qui encara no havíem escoltat en aquest cantinho de fado. No recordava haver-la posat en la meva particular col·lecció a Fados 18.

La vaig retrovar buscant fados a la magnífica pàgina de 4FadoLisbon del YouTube, que grava sovint a la casa de Fados a Nini de la rua Manuel de Melo.a Lisboa.

Deixem aqui una gravació antiga del fado Margaridas i un Menor cantat al 2014 on ens mostra què és el Fado.

No calen paraules.

Cada dia que passa
letra Artur Ribeiro
música Miguel Ramos  *Fado Margaridas*

Cada dia que passa sem te ver
Sem nada ter contigo de comum
São vinte e quatro horas a sofrer
Resta saber se para cada um

Cada dia que passa é mais um dia
Que não quero somar aos dias meus
São vinte e quatro horas de agonia
Resta saber como passas os teus

Cada dia que passa sem lembrar
Saber quando esta ausência terá fim
São vinte e quatro horas a rezar
Resta saber se tu rezas por mim.

Abandono

David Mourão Ferreira / 

Fado Menor

Por teu livre pensamento
Foram-te longe encerrar
Tão longe que o meu lamento
Não te consegue alcançar;
E apenas ouves o vento
E apenas ouves o mar

Levaram-te a meio da noite / A treva tudo cobria
Foi de noite numa noite / De todas a mais sombria;
Foi de noite, foi de noite / E nunca mais se fez dia

Ai! dessa noite o veneno / Persiste em me envenenar
Oiço apenas o silêncio / Que ficou em teu lugar;
E ao menos ouves o vento / E ao menos ouves o mar

Obrigado a fadosdofado e 4FadoLisbon

Un fadista cansat

La música de l'anomenat "Fado das Horas" popularitzat per la Maria Teresa de Noronha, és segurament una de les manifestacions musicals que més m'agraden, potser per la seva cadència que permet explicar d'una manera nítida la història que tots els fados contan.

Avui, de fet fa uns dies, tenia ganes  de compartir aqui aquest video de Fadomeu, on podem escoltar al mestre José Pracana amb aquest poema de Carlos Conde.

Tot esperant si algú em pot donar informació sobre l'amic Pracana.

Um fadista ja cansado

Um fadista já cansado

Carlos Conde / Popular *fado das horas*
Repertório de Rodrigo

Um fadista já cansado
Quando o passado lembrou
Abraçou uma guitarra
Não pôde cantar, chorou

Entrou, sentou-se e bebeu / Um copo de vinho tinto
Enquanto que no recinto / Uma guitarra gemeu
Muitas cantigas sei eu / Tudo se ouviu menos fado
E o cantador desolado / Começou por me dizer
Só tenho pena de ser / Um fadista já cansado

Criei nome, dei nas vistas / Conquistei fama e ovações
Mas não a cantar canções / De envergonhar os fadistas
Ganhei fama nas conquistas / Da boémia, que passou
Sei quem fui, sei que não sou / Um cantador presumido
Disse-me ele entristecido / Quando o passado lembrou

E prosseguiu, quando entrei / Entrei com mil ansiedades
Mas se vim matar saudades / Com mais saudades fiquei
Envelheci, mas é lei / Da fadistagem bizarra
Ter fé, ter alma, ter garra / P'ra cantar até à morte
E falando desta sorte / Abraçou uma guitarra

E cingiu com mão amiga / Ao lado esquerdo do peito
Aquele instrumento eleito / P'la fadistagem antiga
Lembrou-se duma cantiga / Que outrora o celebrizou
Mas a emoção embargou / Toda a sua voz amena
E o pobre cheio de pena / Não pôde cantar, chorou

Obrigado sempre  a Fadomeu e fadosdofado

Somnis Trencats

El títol d'aquest poema de Fernando Campos de Castro, a qui admiro, és Sonhos Quebrados. I cantat amb la música de Fado Menor, i a més per la Sandra Correia, per la que sento una estima infinita, esdevé un dels temes estrella en el món del Fado.

Sovint des de casa nostra el Fado emociona per la forma en què es canta, i acaba seduint a qui l'escolta però, sovint també, costa d'entendre i d'interpretar allò que el poema i el/la fadista ens està dient.

Modestament he intentat fer una traducció, tot i sabent la dificultat que té aquest art de canviar de llengua els sentiments expressats en un poema.

Espero que una mica ajudi a qui pugui visitar aquest post.

Us deixo amb un video de febrer d'enguany al Centro Desportivo Adicense.

Aqui va aquest intent de traducció. Avui sentia que  ho havia de fer.

Somnis Trencats

Camins que no tenen retorn

somnis trencats sense fi

em neguen tot el què demano

als móns que duc amb mi.

La buida nit infinita

em toca els ulls tancats

com un silenci que crida

a les meves cansades orelles.

Sento pors que m'arrosseguen

en la solitud d'aquest fang

on dos cossos s'avorreixen

en el gel del meu jaç

Nit breu, oh nit boja

si em vas negar el teu amor

no neguis a la meva boca

el dolor del Fado Menor. 

I també un video del meu amic i gran fadista Américo Pereira que es dedica també a fer aquestes petites maravelles, que ja estan batejades com "Grandes Pequenos Nadas" Obrigado Américo.

Sonhos quebrados

Fernando Campos de Castro / Popular *fado menor*

Repertório de Sandra Correia

Caminhos sem ter regresso

Sonhos quebrados sem fim
Negam-me tudo o que peço
Aos mundos dentro de mim

Vazia a noite infinita / Toca-me os olhos fechados
Como um silêncio que grita / Aos meus ouvidos cansados

Sinto medos que me arrastam / Na solidão desta lama
Onde dois corpos se agastam / No gelo da minha cama

Noite breve, ó noite louca / Se me negaste o amor
Não negues à minha boca / A dor do fado menor

Como sempre, Obrigado ao blog fadosdofado

Adios muchachos

Un aniversari, i ja en van quatre que vas marxar, calladament com deia aquell poema d'en Martí Pol que et vam posar en el recordatori.

Des d'aquesta aspra solitud et penso
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.

Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.

Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles;
el verd proclama vida i esperança.
I jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.

Aquest poema (quina enveja no haver-ne estat l'autor) és aquell sentiment que hom redueix en aquella frase de "ningú se'n va del tot mentre algu el recordi" I és això el que ens passa, i no només els vint-i-tres de maigs, sinó sempre. Però ja saps que som molt aficionats a celebrar les coses cada cop que completem una nova volta al sol. De manera que avui, quatre voltes al sol després, estava pensant el motiu pel qual m'agrada la música...no només el Fado, sinó en general. I recordava aquell tocadiscos que teníem a casa i aquells discos petits de quatre cançons i de generes musicals tan diversos. M'agradava tota la música que s'amagava en tots aquells discos que compraves de segona mà als Encans vells algun dissabte quan cobraves les hores extres de cal Marin on et vas fer un expert en treballar el cuir. Aquelles músiques, que estic cert que m'han fet com ara sóc i que m'han format en els sentiments i en la manera de ser que ara tinc, les duies tu a casa.

Entre tantes músiques, el Tango. Ara mentre escric aquestes lletres per posar-les al blog, estic escoltant en Carlos Gardel. Jo en aquell moment ja fa més de cinquanta anys, no sabia qui era en Gardel. Però si que sabia que m'agradava, em feia sentir. 

Així que avui en comptes d'un fado et deixo amb un tango d'en Gardel, un dels que més escoltava sense saber massa què volien dir aquelles paraules.

Adios muchachos és un tango que va escriure César Vedani al 1928, quan tu tenies pocs anys, i jo l'escoltava també quan tenia també pocs anys. I encara l'escolto i la taral.lejo de tan en quan. Avui la deixo aqui al blog perque la sentim una vegada més.

Adios Muchachos.

Fados 17

Passejar pels barris de Mouraria o Alfama i, des dels miradors, veure un mar vermell que ens separa del Tejo, és quelcom que només es pot veure a la vella Lisboa. Una vista que no em puc estar de gaudir així que l'avió aterra a l'aeroport de Portela, a tocar de la ciutat.

En el darrer viatge, després de deixar la maleta a la pensió, m'atanço a la part baixa da Mouraria. Són quarts de dues i m'espera un cocido português a la tasca de Zé Carvoeiro o Zé dos Cornos, però en quan acabo em perdo per la colina i contemplo els telhados vermelhos que, junt amb el riu, sedueix i hipnotitza els viatgers.

Telhados vermelhos és el títol d'aquest tema que que avui portem aqui i que vaig incloure en la dissetena entrega de la meva col·lecció de fados. Per error vaig canviar-li el títol i el vaig rebatejar com Llaves de Lisboa.

No recordo el motiu d'aquesta errada, però queda aqui explicat el títol d'aquest fado cantat per una icona del Fado, Hermínia Silva a qui l'amic Vítor Duarte Marceneiro li va dedicar un llibre del qual us deixo també la portada.

TELHADOS VERMELHOS
Letra.- Federico de Brito
Música.- Mário Silva


São modestos os telhados
Que nasceram p'ra chorar,
Ermitões ajoelhados
De mãos postas, a rezar,
Os telhados são vermelhos,
Mancha rubra que ao sol brilha,
Faz lembrar uma canoa
Que tombou, virando a quilha!

Refrão

Telhados vermelhos,
Que a lua embeleza,
Livros d'Envangelhos
Onde a chuva reza.
E onde o fumo em turbilhões
Vai subindo a tal altura,
Que às vezes lembram vulcões
Em miniatura!

O telhado duma casa,
É visto com tal carinho,
Como se fosse uma asa
Estendida sobre o ninho.
Os telhados são terreiros
Onde a neve vem poisar;
Onde passam nevoeiros
E onde o vento anda a bailar:

Refrão

Névoa, Cançons a Sarrià

Ja falta poc. És aquest proper divendres 29 d'abril que la Névoa ens presentarà les seves "Cançons" en un nou espectacle, acompanyada per més músics a més d'en Vicenç Solsona amb qui fa temps que comparteix complicitats i escenari.

També tindrem a la tenora en Jordi Molina, en Guillermo Prats al contrabaix i en Ramón Ángel Rey a la bateria i percussió.

Això serà al Teatre de Sarrià, al carrer Pare Miquel de Sarrià, núm. 8

L'alter ego de la Núria Piferrer continua pels corriols de la música portuguesa i després d'obrir la porta del Fado, ara ens endinsa en altres sonoritats lusitanes, i sembla ser que amb traduccions al català, com podem veure en el video que us deixo aqui, editat per l'Ona Planas; una versió del clàssic de Jorge Fernando -que va acompanyar Amália Rodrigues a la viola de fado- Titulat Ai, vida

Divendres a Sarrià!

Us espero!!!

Falta pouco

Falten hores per pujar a l'avió que em durà a Lisboa.

La gala d'homenatge a José Manuel Castro és una de tantes excuses per tornar al bressol del fado on em sento com a casa. Potser sigui una excusa més però certament ha estat la definitiva, perque l'amic Zé ha quedat demostrat que és una persona estimada de la família fadista.

Fa uns anys vaig demanar-li al meu amic Américo que fes un dels seus "pequenos-nadas" dedicat a l'amic Zé, i va fer aquest "Poentes Outonais" que avui li robo per portar-lo al meu cantinho.

Obrigado Américo. Até breve Zé. 

Poentes outonais

José Amaro / Jaime Santos 
Este tema foi gravado por Alice Maria com o título *caem folhas p'la cidade*
Repertório de José Manuel Castro

Vens falar-me neste Outono / No calor do Verão passado
Acordar-me em pleno sono / De um amor desencontrado

Se ainda te amo, perguntas / Se ainda te quero, queres saber
Somos duas sombras juntas / Dia enevoado, entardecer

Nosso fado foi desgosto 
Sol já posto em tom vermelho
Somos corpos sem ter rosto
Lado oposto doutro espelho
Caem folhas p'la cidade
São poentes outonais
Como é livida a saudade
Meu amor, não chores mais

Somos tática viagem / Sem regresso, sem sentido
No amor não há paragem / E o regresso é proibido

Gestos languidos, doridos / Sob a luz crepuscular
Noite calma dos sentidos / Não me venhas recordar

Primavera

Diuen que avui comença la Primavera, una més, un any més.

Però el fado conegut per Primavera, poema de David Mourão Ferreira i música de Pedro Rodriguez que ens canta aqui la Sandra Correia, no és un més. Moltes versions he escoltat d'aquest fado, però aquesta de la Sandra, que va regalar als assistents del "Centro de Arte Harina de otro Costal" a Huelva el passat agost, és per mi simplement la millor.

Així per rebre aquesta nova primavera res millor que escoltar aquesta fadista i aquest poema amb el desig que puguem continuar gaudint d'aquesta fadista moltes primaveres més.

Primavera

David Mourão Ferreira / Pedro Rodrigues *fado primavera*

Repertório de Amália

Todo o amor que nos prendera

Como se fôra de cera

Se quebrava e desfazia;

Ai funesta primavera

Quem me dera, quem nos dera

Ter morrido nesse dia

E condenaram-me a tanto

Viver comigo o meu pranto / Viver, viver e sem ti

Vivendo, sem no entanto

Eu me esquecer desse encanto / Que nesse dia perdi

Pão duro da solidão

É somente o que me dão / O que me dão a comer

Que importa que o coração

Diga que sim ou que não / Se continua a viver

Todo o amor que nos prendera

Se quebrara e desfizera / Em pavor se convertia

Ninguém fale em primavera

Quem me dera, quem nos dera / Ter morrido nesse dia

lletra extreta del blog fadosdofado
video del canal Fado3Caravelas de youtuve

Zé

Un homenatge a una gran persona, a un extraodinari fadista el que tindrà lloc a el proper dia 3 d'abril a Lisboa, al què assistiran fadistas de tot el país, i al qual modestament defado hi participarà amb la seva presència, per fer costat al bon amic Zé.

Aquest homenatge és continuació de l'efectuat al nord, a Porto fa unes setmanes i del qual deixem aqui aquest enregistrament de FadoTv .

Un Fado Menor amb el poema de José Carlos Ary dos Santos, Canto Franciscano

Canto franciscano

Ary dos Santos / Popular *fado menor*

Repertório de José Manuel Castro

Por onde passaste tu / Que não soubeste passar?

Pela sandália do tempo / Pelo cílio do luar

Pelo cilício do vento / Pelo tímpano do mar?

Por onde passaste tu

Que não soubeste passar?

Por onde passaste tu / Que me ficaste cá dentro

Tenaz do fogo divino / Irmão pinho ou aloendro?

Por onde passaste tu

Que me ficaste cá dentro?

Pois bem: nos campos da fome

Ou nos caminhos do frio

Se eu inventasse o teu nome

Lançava-te o desfio

Por onde passaste tu

Pétala viva dos pobres

Irmão dos cardos dos cerdos

Rei das chagas e dos podres

Por onde passaste tu

Não passaram minhas dores

Nasci da mãe que não tive / Do pai que nunca terei

E aquilo que sobrevive / É o irmão que não sei

Uma espécie de fogueira / De corpo que me deslumbra

Tudo o mais à minha beira / É uma réstia de sombra

Por onde passaste tu / Com artelhos de penumbra?

Eis-me, eis-me, incendiado / Por não saber perdoar

Meu irmão passa de lado

Eu sei como hei-de passar

Letra tirada do blog fadosdofado
Video de FadoTv

Nous concerts de la Maria João Moreno

Aquest cap de setmana la Maria João Moreno ens presenta les seves músiques en dos concerts divendres vespre i dissabte a la tarda.

Aqui us en deixo els cartells!!

Aqui us deixo un video d'una actuació de fa un parell d'anys...

Fernanda Peres ens deixà

M'assabento de la mort recent d'aquesta fadista que a penes havia escoltat i és ara, malauradament, que descobreixo la seva veu extraodinària, tan clara, tan "fadista" i penso quantes d'aquestes veus em falten encara per descobrir, tan de les antigues com de les més noves.

He estat escoltant alguns temes que m'ha fet arribar l'amic Paulo Guerra, el qual també -a petició meva- ha fet la transcripció de la lletra d'aquest fado que us deixo aqui, per recordar aquesta magnífica fadista. O meu sempre obrigado amigo Paulo.

Fado das Lágrimas (1958) - Fernanda Peres

 composição da autoria do Sr. Dr. Alberto Janes

Gota de agua que ao brilhar

Consegues atenuar

 o desgosto que se acalma

Tu és alma a sangrar

O pranto é sangue da alma

Ai tu és a alma a sangrar

o pranto é sangue da alma

 Os teus segredos são tais

Que não apareces mais

Quando a vida é doce e calma

Só corres nos temporais

Do mar que temos na alma

Ai tu és a alma a sangrar

O pranto é sangue da alma

Se o pranto no meu olhar

Não mora constantemente

Como é que vive no cantar

Pois aprendi a chorar

De uma maneira diferente

Uma coisa me domina

A  cantar dentro de mim

é uma voz da minha sina

porque é ela que me ensina

A chorar cantando assim.

                                       Podeu veure més de la Fernanda Peres 

                                      https://youtu.be/Nj5EjrgRCCk

                                      https://youtu.be/99oHQIprGaI

                                      https://youtu.be/otBsUvvJE6U