Somnis Trencats

El títol d'aquest poema de Fernando Campos de Castro, a qui admiro, és Sonhos Quebrados. I cantat amb la música de Fado Menor, i a més per la Sandra Correia, per la que sento una estima infinita, esdevé un dels temes estrella en el món del Fado.

Sovint des de casa nostra el Fado emociona per la forma en què es canta, i acaba seduint a qui l'escolta però, sovint també, costa d'entendre i d'interpretar allò que el poema i el/la fadista ens està dient.

Modestament he intentat fer una traducció, tot i sabent la dificultat que té aquest art de canviar de llengua els sentiments expressats en un poema.

Espero que una mica ajudi a qui pugui visitar aquest post.

Us deixo amb un video de febrer d'enguany al Centro Desportivo Adicense.

Aqui va aquest intent de traducció. Avui sentia que  ho havia de fer.

Somnis Trencats

Camins que no tenen retorn

somnis trencats sense fi

em neguen tot el què demano

als móns que duc amb mi.

La buida nit infinita

em toca els ulls tancats

com un silenci que crida

a les meves cansades orelles.

Sento pors que m'arrosseguen

en la solitud d'aquest fang

on dos cossos s'avorreixen

en el gel del meu jaç

Nit breu, oh nit boja

si em vas negar el teu amor

no neguis a la meva boca

el dolor del Fado Menor. 

I també un video del meu amic i gran fadista Américo Pereira que es dedica també a fer aquestes petites maravelles, que ja estan batejades com "Grandes Pequenos Nadas" Obrigado Américo.

Sonhos quebrados

Fernando Campos de Castro / Popular *fado menor*

Repertório de Sandra Correia

Caminhos sem ter regresso

Sonhos quebrados sem fim
Negam-me tudo o que peço
Aos mundos dentro de mim

Vazia a noite infinita / Toca-me os olhos fechados
Como um silêncio que grita / Aos meus ouvidos cansados

Sinto medos que me arrastam / Na solidão desta lama
Onde dois corpos se agastam / No gelo da minha cama

Noite breve, ó noite louca / Se me negaste o amor
Não negues à minha boca / A dor do fado menor

Como sempre, Obrigado ao blog fadosdofado