No en sabíem. De petits no en sabíem res, de la vida, i de com alguns l'esguerren. I com n'és de difícil passar-hi amb un mínim de dignitat.
Aquest poema de Júlio de Sousa em sembla d'una senzillesa que dol, i cantat per aquesta fadista "de primera àgua" com diu el meu amic Américo, encara dol més. A vegades el dolor ens serveix per treure el que duen dins.
Us deixo amb la Maria Emília, una fadista que adoro.
Un video fantàsticament editat pel meu Amic Américo. Obrigado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada