Els passats dies 19 i 20 d'octubre va tenir lloc a la ciutat de Lleida el 1er. Festival Internacional de Fado de Catalunya.
INTERFADO, un projecte que neix de la mà de la Paeria i de l'Orfeó Lleidatà amb implicació del Consolat Portuguès de Barcelona, té com a objectiu ser un pont, un nexe d'unió entre les cultures catalana i portuguesa a través de la cultura, no només de la música, especialment el Fado -que l'any passat va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO-, però també de la gastronomia i altres expressions artístiques.
En la primera nit va ser el grup Mar e Fados amb la cantadeira Adelaide Sofia, l'Alfredo Paredes a la guitarra portuguesa i el Zé Pedro a la viola d'acompanyament, qui van presentar el seu fado i la darrera nit van ser les fadistes Rosario Solano de Sevilla i la Carolina Blàvia de Lleida acompanyada per Miquel Hortigüela a la guitarra clàssica i per Pancho Marrodán al piano.
Avui us deixo amb la Rosario Solano...
 |
| Rosario Solano amb Alfredo Paredes i Zé Pedro |
Que Deus me perdoe
Se a minh'alma fechada se pudesse mostrar
E o que eu sofro calada se pudesse contarToda a gente veria quanto sou desgraçada
Quanto finjo alegria, quanto choro a cantarQue Deus me perdoe se é crime ou pecado
Mas eu sou assim, fugindo ao fado fugia de mim
Cantando dou brado e nada me dói
Se é pois um pecado ter amor ao fado
Que Deus me perdoe
Quando canto, não penso no que a vida é de má
Nem sequer me pertenço, nem o mal se me dá
Chego a crer na verdade e a sonhar, sonho imenso
Que tudo é felicidade e tristeza não há.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada