Maria Emília és la fadista que vam escollir per aquests mes de setembre.
La calor, encara present, comença a mimbar, despertant el desig de tornar a Lisboa, de tornar a endinsar-me pels carrerons d'Alfama i tornar a escoltar fado en estat pur, en directe "ao vivo". I la Maria Emília és una de les veus que tinc més ganes d'escoltar en directe, ja que encara no ho he pogut aconseguir. Tot allò que l'hi he sentit a la xarxa, m'agrada i m'ha deixat molt bon regust de boca.
Com diu el meu amic Américo, la Maria Emília és una fadista amb la veu ben timbrada i molt expressiva. Una fadista de "pura água", vaja!
Us deixo amb un poema de Flávio Gil, cantat amb música de fado tradicional *Marcha de Raúl Pinto*
Setembre, Setembro, Setiembre
Ao menos se tu soubesses
Soubesses quanto desejo
do teu nome ter a cor
tatuado no meu peito
e poderia num beijo
ter a alma e o calor
do menino mais que perfeito.
Soubesses quanto preciso
das tuas mãos e dos teus dedos
a desenharem o rosto
e logo sem preaviso
sem receios nem segredos
ser mim és sol de Agosto.
Quanto quero amor verdade
ter-te em mim mais do que a mim
de ter o que me aconteces
ó minha boa metade
meu princípio no meu fim
ao menos se tu soubesses.
Obrigado a Sandra Cruz pela sua ajuda na transcrição da letra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada